-Pablo Llarena va donar cinc dies a Clara Ponsatí perquè acreditara la petició d’empara que justificava la seua incompareixença al Tribunal Suprem. Què passaria si l’eurodiputada no complira aquest requeriment?
-Que Llarena tindrà aquesta petició per no resposta. Però el cas és que a Llarena també li tocarà demanar el suplicatori al Parlament Europeu si la vol detenir. Llarena vol jutjar Ponsatí pel delicte de desobediència, pel qual no ha estat processada. Si la vol detenir, abans ha de tramitar el suplicatori.
-I Llarena no sembla disposat a fer-ho.
-Crec que en el fons és una qüestió d’orgull quixotesc, si es vol dir així.
-Els motius de Ponsatí per no comparèixer davant Llarena estan legalment justificats?
-Ponsatí planteja la batalla en aquest punt i fa una estratègia de confrontació que es basa en no reconèixer la legitimitat del Tribunal Suprem.
-I li pot funcionar, aquesta estratègia?
-Mentre no entri a Espanya sí, però si hi entra la poden detenir.
-Llarena incorreria en una il·legalitat si activa una nova ordre de detenció en territori estatal?
-Jo crec que sí, perquè ha de demanar suplicatori al Parlament Europeu, i si no ho fa se saltaria els procediments establerts.
-Pensa que s’hauria de donar per tancat aquest procediment, tal com demana l’advocat Gonzalo Boye?
-S’hauria de mirar a fons, però si la desobediència està prescrita sí. Perquè no hi ha cap causa: no hi ha sedició segons el Suprem, i la desobediència estaria prescrita si han passat més de cinc anys dels fets. Cal pensar, també, que la prescripció l’ha d’apreciar el tribunal, no cal que sigui al·legada. Per això crec que Llarena s’entossudeix en no demanar el suplicatori. És contradictori no demanar-lo i mantenir en el Suprem la causa quan és eurodiputada. Si Llarena reconeix el caràcter d’eurodiputada, i consta que així ho ha fet, ha de demanar el suplicatori.
-L’argument de Boye es basa, també, en la sentència Marra, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
-És un argument vàlid perquè s’ha de demanar el suplicatori i els eurodiputats estan protegits. No és un benefici personal, sinó de la institució parlamentària. Una característica que comparteixen tots els parlaments del món, per cert.
-D’altra banda, li estranya que Llarena no haja emès una nova euroordre contra l’exconseller Lluís Puig? Ja fa tres mesos que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va emetre la sentència.
-Ell sabrà perquè no ho fa. A mi d’aquest home no m’estranya res.
-Per què pensa que Llarena no s’ha mogut des d’aquell moment?
-Contra Lluís Puig hi ha una acusació de malversació. Al principi la premsa espanyola va cantar victòria, però quan van llegir la sentència van veure allò del GOI –Grup Objectivament Identificable– era un pal a les rodes. Ara Llarena ha de demostrar que Lluís Puig no pertany a un GOI i que no hi ha cap persecució contra ell.
-Quina pot ser la intenció de Llarena, segons vostè, amb aquest comportament immobilista?
-No ho sé. De veritat que no ho sé. Potser va una mica perdut. Cal recordar que el magistrat Llarena ha canviat d’estratègia molts cops i que fins i tot va intentar enganyar els tribunals italians quan Puigdemont va ser detingut a Sardenya. Llarena va demanar la seva extradició dient que l’euroordre contra ell estava en vigor quan constava que estava retirada. Suposo que ara Llarena està esperant la sentència del TJUE a veure com queda.
-Quina sentència espera?
-No ho sé. És un tema molt complex. Oriol Junqueras va guanyar el cas i va continuar a la presó. La sentència haurà de reconèixer si són o no eurodiputats i, en cas afirmatiu, si tenen o no immunitat. El resultat és molt incert.