El dit de Déu
Raquel Ricart
Proa
L’imprescindible d’enguany. Pel risc en l’estructura i la bellesa de la llengua. Raquel Ricart toca temes molt colpidors —com l’abús de menors— sense tremendismes, amb delicadesa, serenor i fermesa. I alhora reflexiona sobre el fet d’escriure, de llegir, de créixer i de canviar: sobre la natura mateixa dels humans i la poderosa energia de contar històries. Amb la Nora, l’Escriptora i Jo, retrata la fragilitat de la memòria.
Nicolau
Antoni Veciana
La Segona Perifèria
Ja sabem què passa quan un jove no vol eixir mai de l’aigua. Que s’acaba converteix en peix. Nicolau és una llegenda contemporània, un relat mític del segle XXI escrit amb tant d’amor a la llengua i a les velles històries de pescadors que enganxa més que un musclo de roca. I qui diu musclos diu dàtils, caixetes o barretets —tot mol·luscs de la nostra costa gairebé oblidats i que Antoni Veciana reviu en aquesta novel·la, entre d’altres mil paraules salobres. Una encisadora aventura amb un lèxic extraordinari, una petita joia rescatada de les profunditats del mar o del sorral de qualsevol platja del sud del Principat per l’editorial La Segona Perifèria.
El dia de la balena
Melcior Comes
Univers
També una novel·la de creixement. Però en un poble costaner de Mallorca durant els anys noranta. Melcior Comes fa reviure la sensació de llibertat d’un jove —temporalment oblidat per la família— durant l’estiu que marca el final de l’adolescència i l’aparentment propera edat adulta. Una nouvelle que recrea un món proper que ja ha estat anorreat per un turisme encara més massiu que el que podien imaginar els personatges en els noranta. Nostàlgia relativa d’un món de transició, com la mateixa joventut. I tots els recursos literaris en la justa mesura.
Crònica fabulosa de la Mamà Asya i la seva descendència
Francesc Bellart
La campana
Encara no és tard per recuperar aquesta divertida, heterodoxa i punyent història de realisme màgic al barri de Poblenou de Barcelona. Sorprenent i refrescant, aquesta novel·la de Francesc Bellart no inventa res, però aplica les lliçons dels millors escriptors de faules contemporànies. La història d’aquesta nissaga, que relliga llegendes populars, com la del Santet del Poblenou, amb fets històrics (com revoltes i vagues), conquereix el lector amb fantasia i humor, i paga molt la pena.
Una història és una pedra llançada al riu
Mònica Batet
Angle
Una atípica història explicada d’una manera tan personal que esdevé única. Els personatges són El Futur Folklorista i El futur Revolucionari, que coincideixen en unes classes de ball arrossegats per les convencions i el primer amor (després vindrà La filla del Folklorista /Aquella noia / L’Escoltadora de Cançons i d’altres). Mònica Batet barreja diverses formes d’explicar històries (unes vingudes del folklore; d’altres de la literatura) en una proposta atractiva. De rerefons, una dictadura, cantautors i una ciutat que podria ser la vostra.
Històries de lluna vella
Josep Colomer
Tres i Quatre
Colomer torna a l’univers de Les espines del peix, al poble imaginari de Benià (deutor del Poblenou de Benitatxell), i torna a disseccionar les aventures i desventures dels seus habitants, fills d’un context històric, econòmic i social. El moment polític (el franquisme o la Transició), els signes de modernitat (la nevera, la televisió...), el destí (la malastrugança o el pleniluni) o la feina (de barber o de saladurer) sacsegen el món dels benianers, i —per empatia i literatura— el dels lectors.
Mireia
Purificació Mascarell
Drassana
Una ficció contemporània amb aires de novel·la gòtica amb cementeris, casalots misteriosos, personatges inquietants i visions sobtades. Purificació Mascarell barreja tots els ingredients d’un gènere molt reconeixible amb els de la literatura més rabiosament contemporània (feminisme, qüestions de gènere) i centenars de referències artístiques —sobretot pictòriques— que donen a la Xàtiva del segle XXI un aire de pintura prerafaelita (precís, romàntic i misteriós) com la Lilith de John Collier que il·lustra la coberta.
Kennedyana
Vicenç Pagès i Jordà
Folch & Folch
L’últim llibre de Vicenç Pagès i Jordà és tan inclassificable com bona part de la seua obra. La seua dèria per la família Kennedy s’aboca en aquesta obra d’una manera estranyament literària. No cal estar interessat en JFK ni en la política americana per enganxar-se a aquest seguit de referències culturals que obren els ulls al lector a qüestions tan diverses com difícils d’enumerar: des del cinema, la literatura i la política dels últims seixanta anys fins a les claus de qualsevol relat conspiranoic.
Cor pirinenc. El poema de Fontalba i Gotanegra
Lluís Calvo
Lleonard Muntaner
L’epopeia contemporània dels personatges de Calvo a través del Pirineu és tan ambiciosa, extensa, original i excepcional que no hi fa res que faci un any que ja s’ha editat: la segona edició mereix desaparèixer dels prestatges com abans millor. El viatge de Benasc al cap de Creus pot interessar o no al lector, però té la barreja necessària de lèxic muntanyenc (topònims, ocells, plantes...), referents contemporanis (drogues, música, barbarismes...) i aventures per sorprendre diferents públics.
Obra Completa IX
Vicent Andrés Estellés
Tres i Quatre
Els primers llibres del Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés (de l’I al VIII) arriben en el volum novè de l’Obra Completa. Inclouen peces fonamentals d’aquesta monumental i ambiciosa obra, com la “Declaració de Principis”, la “Cantata Inicial del País Valencià”, els “Cants a València”, “Els rius”, el “Llibre d’aigua” entre d’altres. Amb pròleg de Vicent Salvador i Josep Murgades, i estudi introductori de Jordi Oviedo i Irene Mira-Navarro.
Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer
M. Carme Barceló i Martí
Edicions de la Universitat de Barcelona
No és un llibre de poesia, però de poesia n’hi ha moltíssima. M. Carme Barceló i Martí ha fet la selecció de textos i les fitxes botàniques de totes les espècies que apareixen en l’obra de Verdaguer, un treball immens que vol destacar la saviesa, lingüística i natural, de l’autor de Canigó. En total, aquesta obra ha inventariat 437 noms populars de plantes, que descriuen 307 espècies botàniques diferents.
L’illa dels immortals
Robèrt Lafont
Lleonard Muntaner, 2023
Un estrany clàssic de la literatura occitana amb aroma de Les mil i una nits i Els viatges de Gulliver, una ambiciosa provatura de fer una faula universal. Robèrt Lafont no fa concessions i escriu amb estil capriciós, la qual cosa vol dir un petit esforç inicial del lector que ràpidament es veurà recompensat per una història amb bèsties i enginys anacrònics i discussions teològiques inesperades.
El ritme de Harlem
Colson Whitehead
Periscopi
La millor coberta de l’any? No jutgeu un llibre per la seva portada, perquè l’interior també és enlluernador. Una història aparentment petita i discreta per retratar el Harlem dels anys seixanta que Colson Whitehead (Nova York, EUA, 1969) tot just va conèixer. L’evocació, de vegades, creix amb la distància i s’alimenta d’històries explicades. Grans personatges, bon humor i constatació realista de les desigualtats entre blancs i afroamericans.
El mag del Kremlin
Giuliano da Empoli
Edicions 62
Una lliçó magnífica sobre l’evolució de Rússia en les últimes dècades, en forma de novel·la i amb ambició literària. No és res semblant a un reportatge ni una aproximació històrica. És literatura amb una afinada traça per explicar com és que l’URSS s’ha convertit en la Rússia de Putin (o una aproximació tan versemblant que ens hi fa creure cegament): en tot cas una magnífica demostració de barrejar història i ficció, amb històries molt diverses d’un segle sencer de soviets, perestroika i nous tsars.
Neguit permanent
Tsitsi Dangarembga
L’Agulla Daurada
Una novel·la sobre Zimbàbue: universal perquè és la història d’un país que s’ha revoltat contra el colonialisme i vol començar a fer el seu propi camí i també el relat de creixement d’una jove, la Tambudzai, que ha de carregar amb tota la responsabilitat d’una família i vol, també, independitzar-se. L’autora, que és també cineasta i activista, encisa el lector amb la història des de les primeres pàgines.
Orlando
Virginia Woolf
Viena Edicions
La millor manera d’introduir-se a Virginia Woolf pot ser aquesta moderníssima història d’un personatge que travessa el temps i la història i els gèneres, i, al final, acaba sent la mateixa persona que sempre ha estat: potser com qualsevol lector que, després de tota una vida, es pot reconèixer com el jove que va ser per molt que hagi canviat al llarg dels anys. Una traducció de Marta Pera Cucurull ens acosta el peculiar estil de Woolf i totes les seues cabòries sobre la vida, l’art i el temps.