-Elna va aprovar la decisió de permetre debatre als plens en català. Amb quin suport es va aprovar aquesta mesura?
-Amb una majoria absoluta de 24 regidors sobre 29.
-A quin grup pertanyen els cinc regidors que s’hi van negar?
-A l’oposició de dreta, un grup de diversos partits de dreta dura, entre els quals no hi ha el Front Nacional però en tenen simpatia. Les seves idees són molt reaccionàries.
-El prefecte dels Pirineus Orientals ha denunciat que als plens de l’Ajuntament d’Elna es parle en català. Qui és aquest senyor i quines competències té?
-És el representant de l’Estat al Pirineu Oriental. A la República francesa, encara que els batlles tinguin una certa llibertat, tot el que es vota en un ple passa, immediatament, per allò que a França en diuen “control de la legalitat”. Es tracta del servei de les prefectures, que controlen si el que es vota és conforme a la llei i a la Constitució. A tots els plens els batlles estan habilitats per a decidir, i el prefecte ha de portar les decisions que consideri inoportunes davant un jutge del tribunal administratiu de Montpeller –en el cas del Pirineu Oriental– si no hi està d’acord.
-En què es basa el prefecte per a denunciar al seu Ajuntament?
-Només en l’article 1 i 2 de la Constitució, perquè no té cap referència jurídica seriosa. El prefecte es basa en una normativa del 1539, és a dir, de més d’un segle abans del Tractat dels Pirineus i de dos segles i mig abans de la República Francesa. Aquests articles diuen que França és “una” i “indivisible”, i que la llengua oficial de França és el francès i no hi ha cap altra. A les conclusions de la petició de la prefectura es diu que parlar català en un ple pot fer caure els fonaments de la República Francesa, cosa que és trista i còmica.
-En tot cas, vostès van especificar que les intervencions en català al ple sempre s’havien de traduir al francès...
-Naturalment, i això ens dona força: no hi ha res que impedeixi a ningú escoltar les intervencions en francès ni cap jurisprudència per a impedir-ho. El prefecte no té cap argument, per tant.
-Esperen, per tant, que el jutge els done la raó?
-Estem convençuts que ho farà, naturalment. L’Estat francès té postures esquizofrèniques: diu que vol promocionar les llengües “regionals” als espais públics al mateix temps que ho impedeix. França ha signat la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, tot i que no l’ha presentat a l’Assemblea per ratificar-la. És una altra postura esquizofrènica: no tenim cap culpa que l’Estat francès no hagi fet els seus deures.
-Abans de la denúncia, el prefecte els va demanar per carta que rectificaren, però es van negar.
-És clar. De fet, el prefecte ens va escriure uns dies abans que s’iniciés el termini per a exercir el control de legalitat. Ens hi vam negar, naturalment.
-Pensa que aquesta decisió pot tindre conseqüències sobre el seu càrrec?
-No ho pensi pas. No tinc cap mena de por en aquest sentit. I si guanyem, el que passarà és que a la Catalunya Nord, a Bretanya, a la zona basca o a Còrsega s’obriran les portes de molts ajuntaments per fer el mateix, i potser el prefecte aconsegueix l’efecte contrari del que buscava.
-Però no tem que la decisió judicial puga ser contrària al vostre interès, tenint en compte que el jutge serà conscient de la seua decisió i de les conseqüències polítiques que comportarà?
-Pot passar. Jurídicament tenim raó, per descomptat. Però si el jutge decideix basant-se en criteris polítics, evidentment el resultat en podria ser un altre.
-La decisió del tribunal tardarà a fer-se pública i vostès podran continuar fent els plens en català.
-No sabem quant tardarà, però mentrestant els plens podran continuar fent-se en català, sí.
-Altres 16 municipis nord-catalans han adoptat la seua mesura de poder parlar català als plens.
-De moment, com que ho han fet fa poc, no coneixem cap altre municipi que hagi estat denunciat a banda del nostre, però segur que tots tindran el mateix tracte. Si no, no s’entendria. Cal pensar que segur que hi ha municipis que retiraran la mesura, perquè tindran por i perquè França funciona així: hi ha una jerarquia per a les subvencions que fa que si no estan bé amb els prefectes i amb les altes instàncies en genera et bloquegen l’accés recursos. No ho puc dir amb seguretat, però és possible que part d’aquests municipis es facin enrere per la qüestió que li he dit.
-I a vostè no li fa por que el seu municipi es quede sense accés als recursos pel seu enfrontament judicial amb el prefecte?
-No. Mai no m’he posat de genolls davant de ningú. Si he de funcionar així m’estimo més dimitir. Si no puc defensar lleis justes que defensen la meva cultura, és millor no continuar.