Els últims dies de Virginia Woolf: després de la darrera nota dels ‘Diaris’
L’escriptor i historiador de la literatura Michael Kumpfmüller (Munic, Alemanya, 1961) imagina els últims dies de l’escriptora anglesa a Ai, Virginia (Ed. del 1984, 2023) que comença on acaben els seus Diaris.
Si fa poc Elin Cullhed retratava els últims dies de Sylvia Plath a Eufòria (Les Hores, 2022), ara l’alemany Michael Kumpfmüller (Munic, 1961) publica la novel·la Ai, Virginia (Edicions de 1984, 2023) sobre els últims dies de Virginia Woolf, fins al seu suïcidi (18-28 de març de 1941). Pràcticament, Kumpfmüller comença amb l’última anotació dels Diaris de Virginia Woolf (Club Editor, 2022). Una anotació que, sorprenentment, la versió de Viena Edicions, que és la tria del diari feta pel seu marit, Leonard Woolf (Diari d’una escriptora), no inclou.
El traductor d’Ai, Virginia, Ramon Monton, fa la seua traducció d’aquesta última entrada dels Diaris, la del 18 de març de 1941, precisament dirigida a Leonard: “Estimat, estic segura que m’estic tornant boja un altre cop; tinc la sensació que no podria suportar una altra d’aquestes èpoques espantoses. I aquesta vegada no em recuperaré. Començo a sentir veus i no em puc concentrar. Per tant, faré el que em sembla el millor que puc fer. M’has ofert la felicitat més gran imaginable. Has estat per a mi tot el que algú podia ser. (...) Ho he perdut tot, menys la certesa de la teva bondat. No puc continuar arruïnant-te la vida. No crec que dues persones poguessin ser més felices del que nosaltres hem estat. V.”
El narrador d’Ai, Virginia interpreta aquesta última entrada dels Diaris: “No hi ha dedicat ni deu minuts, és la suma definitiva, el seu balanç, tot i que sap per experiència que de vegades les paraules posen en marxa una cosa que no hauria estat possible sense les paraules, i en aquest sentit escriu aquesta carta sobretot per a ella mateixa”.
Pau Casals a tres bandes
Després de ser protagonista a Estimat Pablo de Maria Jaén (2021), Pau Casals torna a aparèixer en una novel·la, París érem nosaltres, sobre la relació amb Andreu Claret, també referenciada a Música i compromís, la monumental de Josep M. Figueres.
París érem nosaltres, d’Andreu Claret (Columna, 2023), explica, entre moltes altres coses, la relació del seu pare amb Pau Casals i el paper que el músic va tenir en l’alliberament d’Andreu Claret (pare), quan la Gestapo el va detindre i el va mantindre empresonat al Castellet de Perpinyà durant 55 dies. Casals apareix també com a personatge en aquesta novel·la guanyadora del Premi Ramon Llull.
Josep Maria Figueres ja va destacar en la monumental Pau Casals. Música i compromís (Enciclopèdia Catalana, 2020) la importància de la correspondència: “La de Casals és extraordinària pel volum, pel nombre de corresponsals i per la qualitat, que ultrapassa el marc del simple compliment. Hi ha carpetes amb centenars de cartes d’un sol interlocutor, per exemple del seu amic Rafael Moragas o del polític i poeta Ventura i Gassol. També de músics o crítics músicals o escriptors. En algun cas, com ha passat amb les cartes de Baltasar Samper, Josep Trueta o Andreu Claret, han estat editades, però el volum és immens i encara en queden moltes de ben dignes de ser estudiades. Aquestes cartes es conserven al Fons Pau Casals (...) que està dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya”.
Una altra mena de cartes són les que inspiren Estimat Pablo, de Maria Jaén (Rosa dels Vents, 2021), la història de Francesca Vidal i la seua relació amb el músic. Ell la presentava com “la dame qui pren soin de moi”. Un tractament que a ella la impacta: “Va ser aquesta frase (...) el que em va fer mal, i em va fer tant de mal, i va ser tan gran el dolor que em va infligir, que vaig rompre el llaç que m’oprimia i vaig cridar fins a quedar estesa a terra, exhausta i sense alè. Després de tants anys encara soc la dona que et cuida. Estimat Pablo, et regalo aquest feix de papers. El meu relat, la meva rebel·lió”.
Les roselles, segons Jacint Verdaguer i Vicent Andrés Estellés
Universitat de Barcelona Edicions (UBe) edita el meravellós Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer i Tres i Quatre el volum IX de l’Obra Completa d’Estellés (els vuit primers llibres del Mural del País Valencià).
A Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer, l’espectacular estudi botanicoliterari de M. Carme Barceló i Martí es recullen tres fragments amb roselles. De “Records i somnis” dins d’Aires del Montseny: “Tan joiosos, ai!, que foren / mes albors, com han fugit! / Les roselles, com se moren / l’endemà d’haver florit”. A l’ultimíssim volum de l’Obra Completa d’Estellés (IX), també hi ha roselles. Del “Llibre de bons propòsits”: “Hi ha clares valls i l’horta combativa / els batallons de canyars a l’aguait / poua els cultius la corriola, lenta; / pengen raïms i melons i panolles / del virtual prestigi de les bigues; / despert, l’acer de la corbella llesta, / i lluny el bram de la vedella insomne. / i creix l’amor com la rosella ràpida...”