Des de les “guerres contra el porno” dels anys vuitanta als Estats Units, dins el feminisme hi ha hagut diversitat d’opinions sobre la pornografia. Una part del moviment entén la pornografia com a explotació sexual en la mesura que comercialitza amb el cos de la dona.
—Representar sexe pel plaer del voyeur pot ser lícit si es fa de manera lliure?
—Mentre hi hagi consentiment per part de totes les persones involucrades, sí! En els meus rodatges donem plena llibertat als actors i actrius a fer allò que més els agradi i els faci sentir còmodes. Abans, durant i després del rodatge, tots els implicats manifesten els seus desitjos i barreres, i això els permet sentir-se segurs i còmodes per deixar-se portar i empoderar-se davant la càmera. A més a més, és molt important donar lloc al plaer de tothom involucrat en la producció, no només a X persona i encara menys si això ve determinat pel seu sexe o gènere.
En les nostres plataformes de visionament en línia, XConfessions, Lust Cinema i Else Cinema, els usuaris poden trobar contingut behind the scenes en el qual es poden observar com funcionen els nostres sets, la figura dels intimacy coordinators —’coordinador d’intimitat’— i com actuen al set per assegurar que tothom se senti còmode abans, durant i després de les escenes de sexe.
—La pornografia és, al teu entendre, una forma de prostitució?
—La pornografia i la prostitució són dues feines diferents dins del treball sexual, cadascuna amb les seves complexitats diferents. De la mateixa manera que quan diem que algú treballa en tech, ho veiem com a un concepte paraigua on trobem diverses posicions de feina, hem d’entendre que ocorre el mateix en el treball sexual. El treball sexual és el terme paraigua per a totes les persones que es guanyen la vida a través de la seva sexualitat, ja sigui com a performers en plataformes de contingut adult, webcam, prostitució, i un llarg etcètera.
Vivim en una societat que normalitza la violència i la discriminació vers les dones i persones d’altres gèneres
—Es pot fer pornografia feminista dins d’un mercat i una societat encara patriarcals?
—Bé, nosaltres ho estem fent. De fet, és perquè vivim en aquesta societat que és necessari que hi hagi gent fent pornografia feminista. Una cosa sobre la qual tots hem de reflexionar és com el porno no és inherentment dolent ni està carregat de violència. La nostra societat, sí. Vivim en una societat que normalitza la violència i la discriminació vers les dones i persones d’altres gèneres, així com el racisme, l’habilitatisme, la grassofòbia, etc. Les xarxes socials són l’exemple més clar d’això: les treballadores sexuals i els educadors sexuals continuen sent censurats i cancel·lats mentre que els comptes que prediquen violència, transfòbia, homofòbia, etc. continuen funcionant sense cap problema.
—El problema és l’entorn?
—Si veiem una pel·lícula porno que subjuga les dones, el problema no és en el porno en si, sinó en la societat en què es va concebre aquesta pel·lícula. El porno és un mirall directe del món en què vivim i hem de deixar de culpar-lo, i començar a abordar els problemes reals. Nosaltres com a humans som éssers sexuals, i en algun moment de les nostres vides arribarem al contingut sexual; per tant, no ho hauríem de fer d’una manera informada, segura i socialment responsable?
—Com és ser una actriu en una de les produccions de Lust Cinema? En quina mesura participen en la creació de les pel·lícules? Com viuen els rodatges?
—És imperatiu per a mi que els actors amb qui treballem sentin que estan en un espai on poden explorar la seva sexualitat de manera còmoda i relaxada. El meu equip i jo volem que se sentin lliures d’expressar les seves opinions i sentiments i fins i tot aturar el rodatge si se senten incòmodes o no preparats per qualsevol motiu, independentment de si són actors experimentats o nouvinguts.
També és imprescindible discutir i acordar tot allò relacionat amb l’escena de sexe setmanes abans que els actors vagin al plató, començant pel procés de càsting. La conversa sexual es reitera quan s’acosta el rodatge i de nou quan estem al plató. El director o directora, juntament amb el coordinador d’intimitat, han de parlar amb els actors de la pel·lícula abans de rodar l’escena de sexe i assegurar-se que tothom està d’acord amb el que estan a punt de representar. Després d’això, volem que improvisin tal com vagin sentint; no tenim un guió per a les escenes de sexe, només una idea general. Totes les escenes de sexe són d’estil lliure, cosa que les fa més orgàniques, atractives i connectades amb el públic.
—Què és un coordinador d’intimitat?
—Donada la naturalesa dels nostres rodatges, és essencial tenir algú al plató l’única funció del qual sigui consultar constantment amb els actors com estan i com se senten, i assegurar-se que estiguin d’acord amb les escenes clau que el director vol que facin. Aquesta figura és el coordinador d’intimitat, i treballa al costat del director gestionant les escenes de sexe i les converses sobre la intimitat sexual, els límits, la salut sexual, les proteccions, etc.
Els coordinadors d’intimitat i els talent managers són els responsables de la seguretat dels actors al plató des de diferents perspectives. El talent manager s’encarrega de les coses més pràctiques (gestionar el transport, veure si els actors necessiten menjar, aigua o qualsevol altra cosa, etc.) i el coordinador d’intimitat ha de garantir que els actors se sentin segurs per explorar la seva sexualitat (sols o entre ells) i donar-los suport en termes psicològics i sexuals, si cal.
Persones que han estat objectificades i deixades de banda pel plaer de l’ull masculí estan apropiant-se dels seus desitjos
—Crear porno feminista és militar pels drets de la dona?
—Absolutament. Quan incloem persones de tots els gèneres dins un context sexual i els donem la llibertat i l’espai per poder explorar la seva sexualitat sense vergonya, ocorre una cosa molt poderosa. De sobte, persones que han estat objectificades i deixades de banda pel plaer de l’ull masculí estan apropiant-se dels seus desitjos, sexe i fantasies sense la necessitat d’aquest agent extern.
Tenim un recorregut molt llarg per davant en la lluita contra l’estigma de les treballadores sexuals, encara és increïblement palpable, però és per aquesta mateixa raó que necessitem més espais on se celebri el plaer i l’exploració sexual de totes les persones de tots els gèneres, així com persones que siguin vocals sobre aquests temes.
—Les feministes abolicionistes diuen que la pornografia, tant si està feta de manera ètica com si no, sovint alimenta una “cultura de la violació”. Molts dels vídeos més consumits de pornografia mainstream ofeguen, insulten, “rebenten” o “destrossen” dones. Tot i que en el sexe, mentre hi hagi desig, tot s’hi val, sembla que normalitzi la violència. Què n’opines?
Si hi ha consentiment, seguretat i llibertat per què han d’estar malament les pràctiques BDSM, per exemple?
—M’agradaria fer un apunt en una cosa que m’has comentat: el component essencial en qualsevol experiència sexual no és el desig, és el consentiment i la seguretat. La pornografia ètica (o feminista) és aquella feta amb cura de tots els implicats en el procés d’elaboració i que promou la igualtat de gènere, la intimitat, la diversitat, el consentiment, la seguretat, el plaer i la llibertat i exploració sexuals. El porno feminista va començar com una manera de recuperar un gènere que tradicionalment s’havia vist exclusivament dominat pels homes, d’aportar una perspectiva diferent sobre com representem el sexe, i de celebrar el plaer i l’empoderament sexual de les dones, i persones LGBTQ+ i racialitzades.
És a dir: si hi ha consentiment, seguretat i llibertat per què han d’estar malament les pràctiques BDSM —sadomasoquistes—, per exemple? Nosaltres hem fet diverses pel·lícules amb temàtica BDSM i som una companyia de pornografia amb uns valors molt clars. Per a moltes persones, aquest tipus d’exploració sexual pot arribar a ser sanadora d’experiències prèvies que hagin pogut tenir.
—Els joves comencen a consumir porno des de molt petits —alguns estudis apunten els vuit anys— i els experts alerten que això els genera idees violentes, sexistes i irreals sobre la seva sexualitat. Més enllà d’abolir la pornografia per protegir-los, tu has defensat en diverses ocasions l’educació sexual infantil.
—La pornografia no hauria de ser l’educació sexual de ningú. No és una guia “pràctica” sobre el sexe, ni s’ha de prendre com a tal. El porno sempre ha significat entreteniment, pertanyent a la fantasia i no a la realitat. Tanmateix, per aquests mateixos motius, crec que és imprescindible parlar de pornografia quan s’ofereix educació sexual.
La pornografia pot confondre la gent sobre com es connecta el sexe amb la sensualitat i les relacions. Pot ser perjudicial perquè sovint mostra el sexe completament separat de l’emoció. Però si s’aborda de manera informada sobre el tipus de missatges que transmet, podem aprendre a donar-li sentit, així com a utilitzar-la com a eina per connectar amb la nostra sexualitat, descobrir nous desitjos i ajudar-nos a normalitzar les nostres fantasies.
—Com es pot educar en pornografia?
La pornografia no hauria de ser l’educació sexual de ningú
—L’alfabetització pornogràfica gira al voltant de la idea de pensar críticament sobre el porno per qüestionar-ne els missatges. Ser alfabetitzat en pornografia pot significar aprendre a diferenciar els tipus de pornografia en línia i parlar de les pràctiques que es duen a terme darrere de les escenes, per exemple. Som responsables de permetre que les generacions més joves i nosaltres mateixos desenvolupem actituds més saludables envers el sexe i les relacions a través de converses obertes i positives amb ells en lloc d’avergonyir-los o no parlar del porno.
The Porn Conversation és el nostre projecte sense ànim de lucre que advoca per una generació més educada i alerta, preparada per prendre millors decisions sobre la seva salut sexual, impulsada pel coneixement i no per la por o la vergonya. Utilitzem un marc d’alfabetització pornogràfica per oferir guies pràctiques i adequades a l’edat per ajudar les famílies i els educadors a parlar amb nens i adolescents sobre sexe, començant pel tema de la pornografia.
—La majoria del porno ètic i feminista és de pagament. Quants usuaris paguen per les produccions de Lust Cinema, per exemple?
—Durant els últims anys, hem vist un creixement pel que fa al nombre d’empreses alternatives que creen porno. Tot i que encara és un nínxol, moltes dones i persones queer s’hi estan apropant des de les seves pròpies històries sobre sexualitat i creen porno per a tots els gèneres que no només gira al voltant de la mirada masculina. Hi ha un esforç general i creixent dins de la indústria, sigui mainstream o indie, per fer les coses millor, amb més transparència i millors condicions de treball per a tots els implicats, on el consentiment de tothom es pren seriosament, també perquè els intèrprets sexuals són ara més independents que mai.
El cas és que la gent demana aquest tipus de continguts: vivim en un món on molta gent està prenent més consciència dels seus hàbits i decisions, ja sigui al voltant de l’alimentació, la roba o l’ús digital. Aquest desembre passat vam fer una projecció en un dels millors cinemes de Barcelona (Phenomena Experience) on vam projectar algunes de les nostres pel·lícules de XConfessions, i ens va aclaparar la resposta que va tenir: gairebé 500 persones van ocupar tota la sala. Veure un públic tan gran veient porno en una pantalla gran com ho faria amb qualsevol altra pel·lícula (com només va passar durant la curta edat d’or del porno dels anys setanta) va ser realment inspirador i va donar a mi i al meu equip una gran visió del que molts consumidors realment volen quan es tracta de cinema eròtic.
—T’imagines un futur en què la majoria de la població pagui pel porno de la mateixa manera que paga per Netflix o Spotify?
—El futur de la pornografia depèn de si la gent pren consciència de com de complexa i variada és la indústria del porno i és més conscient de les alternatives dins de la indústria i del seu consum de pornografia. Com en molts altres camps, els consumidors són en última instància una part de la indústria; el futur del porno depèn de la gent que el vegi. Quan pagueu pel vostre porno o doneu suport als vostres creadors adults preferits a plataformes socials com OnlyFans i companyia, esteu donant valor a aquest treball. Esteu donant suport a les persones que ho fan i esteu enviant el missatge que voleu veure porno fet de manera segura, amb una diversitat de qualitat i sense fetitxisme.
—Com creus que OnlyFans està canviant la indústria del porno?
—Plataformes com OnlyFans permeten als creadors adults autonomia sobre els seus cossos, límits i condicions sobre la producció i distribució del seu contingut. Les treballadores sexuals poden crear i vendre el seu contingut des de la seguretat de casa seva, amb les persones amb qui volen treballar, creant la seva pròpia marca.
Gràcies a aquestes plataformes, els intèrprets depenen menys dels estudis pornogràfics. Per tant, se senten més empoderats per denunciar comportaments depredadors d’empreses, directors o agents. En general, aquestes plataformes van normalitzant el consum de porno de pagament fet èticament. •