Esteve Plantada: «Si poso un referent, no pot ser decoratiu»

Esteve Plantada (Granollers, 1979) és un home polifacètic. Periodista de 'Nació Digital', membre del grup de 'pop' irònic Els nens eutròfics, codirector de les Edicions Terrícola i també poeta, Plantada acaba de publicar un nou llibre de versos: 'Big Bang Llàtzer' (Lleonard Muntaner Editor), guardonat amb el Premi Pare Colom.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

 
 


El títol és singular i impactant. Què li avança al lector sobre el llibre que llegirà?

-El Big Bang remet a la creació primera, a un naixement, mentre que la figura bíblica de Llàtzer, a qui Jesús va fer ressuscitar, parla d'un renaixement, de tornar a la vida el que és mort. Aquesta idea d'impacte, de creació contínua i de renaixement és present a tot el llibre.

-A l'epíleg explica que va començar el llibre a Berlín fa prop de deu anys.

-El 2009 vaig anar a Berlín acompanyant la meva dona, la Berta Diumaró, que hi filmava el documental Després del mur, un homenatge al seu pare, el periodista Lluís Diumaró, que va morir a la capital alemanya el 1990 en un accident de cotxe amb altres companys de feina. Feien un reportatge sobre els joves berlinesos. La Berta tenia una ferida per tancar i volia fer un documental, no sobre la mort, sinó sobre la vida i el record. Jo vaig portar un dietari de rodatge. Sabia que n'escriuria un llibre, però em va costar trobar la manera de fer-lo i la forma que havia de tenir.

-I com va acabar trobant-les?

-Fent el procés invers del que havia fet al meu llibre anterior, Fosca límit. Els poemes d'aquell estan construïts a partir d'idees: jo tenia una idea i feia un exercici d'estil per vestir-la. En Big Bang Llàtzer, en canvi, vaig veure que, si tenia una bona idea, el millor era presentar-la d'una manera breu i directa, i integrar-ho tot dins un fil narratiu. Al llibre, hi ha un recorregut: la veu poètica comença amb el mur -una paraula molt polisèmica, poèticament- i es tanca amb un "jo he estat immortal".

-Són poemes durs: hi ha por, dolor, mort...

-Han sortit així, però jo no treballo a partir d'estímuls atzarosos. Quan faig un llibre, no puc treballar si no tinc clar el principi, el final i l'escenografia. La de Big Bang Llàtzer és una escenografia postsoviètica, un món que mor i un altre món que neix. També està formada per referents cinematogràfics -Murnau, Herzog, etc.- i per un seguit d'indrets berlinesos reals: estacions de tren, carrers, barris...

-Com gestiona el recurs dels referents, culturals o geogràfics?

-No es tractava d'omplir el llibre de referents perquè sí. A mi no m'interessa fer pastitxos ni collages. Em sembla absurd. Si poso un referent, no pot ser decoratiu. M'ha d'ajudar a dir el que vull dir i al lector, a entendre-ho millor. Quan cito un autor o una obra vull que el lector senti els efectes que a mi m'han fet sentir. Emocionar amb el que m'emociona. Aquest llibre m'ha emocionat molt de fer. Queda cursi, tot plegat?

-No deixem que les emocions siguin patrimoni dels cantants pop! Els poemes són en general breus. Com petits big bangs.

-Té a veure amb el que deia de buscar l'essència. Hi ha una voluntat de concisió. De vegades dubtes si escrivint poemes tan curts no deus estar ensarronant el lector, però aquesta és la gràcia de l'autèntica commoció: aconseguir-la amb el mínim.

-Què hi ha de l'Esteve Plantada periodista en l'Esteve Plantada poeta?

-Hi ha moltes connexions entre l'un i l'altre, encara que no ho sembli. El procediment per fer un article no és tan diferent del que faig servir per fer un poema: tens una idea i la desenvolupes. En periodisme, has de buscar una connexió immediata amb la realitat. La connexió en poesia és menys òbvia, però també hi ha de ser.

-El llibre està dedicat a Lluís Diumaró, de qui ja hem parlat, una absència present tot al llarg del llibre: "Reviure en dir-te // Ser-te en el no".

-El Lluís era de Granollers, com jo, i els meus pares el coneixien. Era l'amic que sortia a la tele. La seva mort va causar un impacte molt bèstia a la ciutat. I, al cap dels anys, jo em vaig casar amb la seva filla. Sé que era un vitalista, un home expansiu que intentava que la gent estigués bé.

Big Bang Llàtzer
Esteve Plantada

Lleonard Muntaner Editor, Palma, 2016
Poesia, 81 pàgines
 

 

 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.