El principal capital social d'un país és la seua infantesa. Ells i elles són, al capdavall, la garantia del seu futur i, per tant, del seu benestar. Les alarmes, tanmateix, han començat a sonar a tota Europa a la vista de com s'incrementen les xifres de pobresa infantil. El darrer informe de Save the Children és contundent al respecte: una de cada quatre persones menors d'edat es troba en aquesta situació. En total, a la Unió Europea es tracta de 19,6 milions de menuts.
La xifra és encara més preocupant si es té en compte que en només un any 200.000 noves criatures s'hi han sumat. És a dir, que lluny de minvar, el percentatge de plançons que viuen en la pobresa i en risc d'exclusió social continua incrementant-se. L'informe 'Garantir el futur de la infància: com afecten la covid-19, la crisi del cost de la vida i la crisi climàtica als xiquets en situació de pobresa i què han de fer els governs a Europa' compara les diferents taxes de pobresa infantil en catorze països de la Unió Europea entre els anys 2020 i 2021. L'estudi utilitza l'indicador AROPE, el principal instrument utilitzat per a mesurar el progrés cap a l'objectiu de la UE per a 2030 sobre pobresa i exclusió social a Europa.
Les dades de l'informe no deixen en bona situació l'Estat espanyol. Dels catorze països analitzats, només Romania presenta una situació pitjor. Al país de l'Est, el percentatge de xiquets i xiquetes en risc de pobresa o exclusió social aplega al 41,5%, mentre que a l'Estat espanyol la xifra és del 33,4%.
La situació del País Valencià encara resulta més funesta. Segons les dades recopilades per Save the Children, el 38% de les persones menors d'edat viuen en aquestes circumstàncies. Això representa un total de 339.944 xiquets i xiquetes. Pel que fa a Catalunya, el percentatge se situa, amb un 28,9%, per sota de la mitjana. En termes absoluts es tracta de 405.543 criatures. Es dona la circumstància que, tant en un territori com l'altre, el percentatge de xiquets pobres supera al d'adults.
"Cap xiquet o xiqueta hauria d'anar a l'escola amb l'estómac buit, preocupar-se pel treball dels seus pares o viure en una llar que passa fred. No obstant això, l'impacte de les nombroses crisis d'Europa està provocant que menjar o calfar-se ja no siga una opció per a moltes famílies i prèvia als xiquets i xiquetes d'allò que els resulta essencial i que necessiten per al seu desenvolupament i benestar", segons Ylva Sperling, directora de Save the Children a Europa.
L'increment del cost de l'energia, unida a la forta inflació derivada, en part, a la invasió d'Ucraïna ordenada per Vladimir Putin estan agreujant una problemàtica que s'enquista. La Unió Europea va tancar l'any 2022 amb una taxa d'inflació interanual del 10,4%. Els països de l'est van ser els més perjudicats per aquesta situació (Hongria, Letònia, Estònia, Lituània, República Txeca, Polònia, Eslovàquia) i van registrar, en tots els casos, inflacions per sobre del 15%. L'increment dels preus encara s'ha fet més notable en la cistella de la compra. Hongria va registrar creixements del 40%.
Segons l'informe, els xiquets i xiquetes que viuen en famílies monoparentals (habitualment, més monomarentals que no monoparentals), les famílies nombroses desfavorides, els qui presenten algun tipus de discapacitat, aquells que pertanyen a minories ètniques i, especialment, aquells d'origen migrant, refugiats o sol·licitants d'asil, són els qui més possibilitats tenen de caure en la pobresa.
Malgrat l'ombrívola situació, hi ha esperança, segons Save the Children, ja que la UE està sent testimoni d' "un impuls polític inèdit" per a la protecció dels drets de la infància. El 14 de juny de 2021, el Consell de la UE va adoptar la Recomanació per la qual s'estableix la Garantia Infantil Europea, que és el primer instrument polític a escala de la UE destinat a abordar les desigualtats i exclusió en la infància. Els estats membres estan obligats a proporcionar a la infància en situació de risc accés gratuït a una educació i atenció primerenques d'alta qualitat, educació i activitats escolars gratuïtes, almenys un menjar saludable cada dia escolar i assistència sanitària, així com un accés assequible a nutrició i un habitatge adequat.
S'esperava que els estats membres presentaren els seus plans d'acció nacionals abans del 15 de març de l'any passat, però no tots ho han fet. El març de 2023 s'han presentat dinou plans i en falten vuit.
El cost invisible
Més enllà de l'efecte que sobre les criatures té el fet de viure en entorns desfavorables en termes de perspectives de vida, la pobresa infantil és perjudicial per a la seua societat en el conjunt. I ho és en termes d'equitat social, però també en termes econòmics.
Així, almenys, ho posa en evidència un estudi realitzat per investigadors de les universitats d'Alcalà i la Pompeu Fabra amb el suport de l'Alt Comissionat per a la Lluita contra la Pobresa Infantil i la Fundació La Caixa. Segons aquests investigadors, a l'estat Espanyol la pobresa infantil té un cost de 63.079 milions d'euros l'any, això és 1.300 euros anuals per persona.
El càlcul s'ha realitzat fent un seguiment de la vida laboral i sanitària d'un xiquet en situació de pobresa. El que els estudis fets fins ara evidencien és que les criatures que creixen en entorns socials i familiars desfavorables, tenen més possibilitats de tenir treballs precaris i pitjors remunerats. A més a més, tenen més tendència a patir malalties físiques i mentals que no els plançons que creixen en entorns benestants.
Les investigacions mostren que les persones que han estat en situació de pobres durant la infància, guanyen, de mitjana, 5.130 euros bruts menys a l'any. Això, alhora, té efectes sobre la recaptació d'impostos: l'Estat recapta gairebé 3.000 euros menys per persona en impostos i cotitzacions relacionades amb la vida laboral d'aquestes persones.