Els carrers de Benimaclet, un barri d'origen obrer situat a la perifèria de València, s'havia tenyit de símbols ultradretans. Banderes franquistes i altres amb la iconografia clàssica del falangisme, així com proclames de l'extrema dreta, van omplir una zona urbana que rebutjava aquesta exhibició protagonitzada per formacions amb al·lèrgia als valors democràtics. La marxa, caracteritzada també per les torxes amb foc que duien els seus participants, havia estat convocada pel partit residual España 2000, de tarannà neofeixista, amb un historial farcit de problemes judicials i amb dirigents que havien guardonat ultradretans processats per les agressions neonazis del 9 d'Octubre de l'any 2017.
Com a reacció a la mobilització convocada un 12 d'octubre del 2020, dia de la Hispanitat a l'Estat espanyol, diferents col·lectius socials i veïnals van organitzar una protesta de repulsa. Volia evidenciar-se el rebuig a una exhibició d'elements identificatius d'un règim que va assassinar milers i milers de persones per raons polítiques, així que va sembrar el terror durant una nit que va prolongar-se quaranta anys. «València serà la tomba del feixisme» i «no passaran» foren algunes de les proclames que van escridassar-se en aquella concentració purament antifeixista.
Mentre l'extrema dreta passejava aquesta mena d'iconografia per Benimaclet, les forces i cossos de seguretat estatals van detenir a tres participants de la manifestació contrària al feixisme. Segons va desgranar Público.es, va emmanillar-los per delictes d'odi envers els ultradretans. L'informe policial que va justificar aquella intervenció dels agents contra aquests tres assistents a la concentració antifeixista va ser definit pels seus advocats com a «propi de la Brigada Política-Social». «És absolutament esbiaixat i ideològic, on es detalla un relat indeterminat i fals», completaven lletrats dels moviments socials a la informació d'aquesta publicació digital.
«Repressió desmesurada»
En aquella època de la socialista Glòria Calero al capdavant de la Delegació del Govern espanyol, es produirien altres episodis que encendrien els ànims dels moviments socials de València, així com de dirigents d'Unides Podem, Compromís i, fins i tot, el PSPV. La policia espanyola, per exemple, va intentar desallotjar el Centre Social Ocupat Autogestionat Horta, ubicat al barri popular de València de Benimaclet i dintre dels terrenys en els quals es pretén projectar un PAI rebutjat per les plataformes veïnals. L'ordre de desallotjament fou considerada com a «il·legal» pels lletrats que representen un espai caracteritzat per incrementar l'oferta social i cultural d'aquesta zona urbana.
«No estem parlant d'una okupació on hi haguera necessitat d'un desallotjament, no acabe d'entendre la reacció jurídica i policial», va expressar Manolo Mata, síndic llavors del PSPV a les Corts Valencianes, qui va sol·licitar una reunió amb la seua correligionària per esclarir «aquesta resposta excessiva». Plataforma pel Dret a Decidir al País Valencià va denunciar temps després que «havia patit una gravíssima situació de violència policial clarament planificada» durant la seua manifestació a favor de la llibertat d'expressió i de petició de l'alliberament del raper Pablo Hásel.
El col·lectiu sobiranista lamentaria que «les càrregues policials i altres pràctiques antidemocràtiques com la intimidació i els escorcolls al carrer, les retencions arbitràries o les sancions injustes són per desgràcia la tònica habitual que ha de suportar la societat civil valenciana organitzada des de fa molts anys». Encara més, assenyalaven amb preocupació que «s'havien incrementat contra persones que a ulls de la policia no responen a determinats cànons estètics o ideològics». «Pego, Benimaclet, i avui València em fa recordar la Primavera Valenciana. No és normal, ni acceptable», llençava després d'aquelles càrregues a la marxa en suport de l'artista català el president de les Corts Valencianes, el valencianista Enric Morera, a través de la xarxa social de l'ocell blau.
Infiltració policial
Les crítiques dels moviments socials, i també de formacions progressistes, de l'actuació dels cossos i les forces de seguretat estatals a la capital del País Valencià s'han transformat en escàndol arran d'una investigació de la publicació La Directa, on destapa la infiltració d'un policia a Cuidem Benimaclet, plataforma social contra la construcció d'un PAI al barri, el centre social autogestionat que hi ha a la zona, i Acció Antifeixista València. Compromís, ERC, Junts per Catalunya, PDeCAT, Más País, EH Bildu i BNG han demanat explicacions al ministre d'Interior de quota socialista, el magistrat conservador Fernando Grande-Marlaska.
«Aquest cas evidencia una estratègia del Ministeri d'Interior», va afirmar la lletrada d'Alerta Solidària, Maria Josep Martínez, com a portaveu dels col·lectius afectats per una infiltració desvelada aquesta setmana. «S'estan vulnerant els drets fonamentals, com la llibertat de pensament, d'associació, d'expressió i el dret de reunió», va denunciar sense descartar emprendre accions legals. I va censurar: «El govern espanyol té una cara pública de progressista, però per darrere utilitza la guerra bruta contra el moviment popular i veïnal. Es tracta d'una estratègia policial que té com a objectiu principal el control polític dels moviments de carrer, la qual utilitza tota una sèrie de mecanismes que sobrepassen els límits legals i legítims propis d'un Estat que es diu democràtic».
El descobriment d'aquesta infiltració, la qual xoca amb els preceptes que marca la llei per efectuar-se aquestes pràctiques policials, atès que només estan contemplades en la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat, va provocar que centenars de persones es manifestaren aquest dijous a la plaça de l'Ajuntament de València sota el lema «Espionatge sense escrúpols, solidaritat sense límits». «Es tracta d'una agressió més de l'Estat contra la nostra militància política, en aquest cas, a través de la infiltració d'un agent», han sostingut els col·lectius socials i veïnals convocants.
«La infiltració s'ha utilitzat al llarg de la història contra els moviments polítics com a mecanisme de control i criminalització de les nostres lluites», han recordat, per afirmar: «Per moltes infiltracions, persecucions i multes que hi haja, l'organització i el suport mutu continuarà sent el nostre camí cap a uns barris on capiguem totes. Reivindiquem que el moviment veïnal i popular no s'aturarà per la repressió». «Hem sigut colpejades, una vegada més, per les estructures de poder patriarcals que componen aquest sistema, però volem deixar clar que per cada colp que rebem, ens trobaran més fortes, unides i organitzades», van tancar com a denúncia de l'enèsim capítol d'una lupa policial que actua a València contra els moviments social i veïnals.