De perfil aparentment baix i propera al secretari d'Organització del PSOE i ministre de Transports, José Luis Ábalos, Glòria Calero ha acumulat diverses polèmiques durant el seu curt mandat. La delegada del Govern espanyol al País Valencià va situar-se al centre de l'atenció mediàtica quan va permetre una marxa amb simbologia nazi i franquista a Benimaclet de la formació neofeixista España 2000 amb motiu del 12 d'octubre, dia de la hispanitat. La manifestació, organitzada per una força política xenòfoba i que havia condecorat un dels hooligans ultradretans processats per les agressions feixistes del 9 d'Octubre del 2017, va convertir-se en una mena d'exaltació de la dictadura franquista.
L'autorització d'aquella mobilització nostàlgica va ser censurada per Compromís, qui va demanar, precisament, explicacions a la Delegació del Govern espanyol al País Valencià. Si el diputat de la coalició valencianista al Congrés, Joan Baldoví, va criticar la delegada governamental per permetre que «50 energúmens hagen incitat a l'odi» a Benimaclet, el síndic de la cooperativa política a les Corts Valencianes, Fran Ferri, va assenyalar «la manca de compromís» de Calero per tancar a les seues cases al veïnat i blindar policialment la mobilització d'aquells que «no creuen en la democràcia ni en el pluralisme polític». Sandra Gómez, vicealcaldessa de València i líder del PSPV a la ciutat, i Pilar Lima, actualment síndica d'Unides Podem a les Corts, també van censurar l'exhibició feixista, però sense posar el dit en la nafra en l'actuació de la delegació.
Tot i que delegació, tal com va explicar aquest setmanari, s'hi va comprometre a preguntar a l'Advocacia de l'Estat respecte de si la marxa ultradretana podia comportar cap sanció per exaltació de l'odi franquista i nazi, la intervenció policial va ser qüestionada des dels moviments socials del barri de Benimaclet, els quals van denunciar el desplegament de les forces i els cossos de seguretat envers la protesta ciutadana contra la mobilització d'España 2000. Segons va desgranar Público.es, la policia espanyola, la qual està sota la supervisió de la Delegació del Govern espanyol, va detenir tres antifeixistes per un presumpte delicte d'odi contra els ultres d'extrema dreta. Els advocats dels emmanillats, segons va narrar el mencionat rotatiu digital, van qualificar l'informe policial que avalava les detencions de «propi de la Brigada Política-Social». Compromís va preguntar al Congrés dels Diputats per aquest informe policial. La controvèrsia va tornar a esclatar quan, un mes després d'aquella exhibició feixista, la Guàrdia Civil va detenir a vuit antifeixistes que havien protestat a Pego (Marina Alta) contra l'extrema dreta.
Benimaclet, però, tornaria a ser testimoni d'una de les actuacions policials més qüestionades durant el mandat de Calero com a delegada del Govern espanyol, en la qual, fins i tot, van produir-se crítiques per part d'importants dirigents del PSPV. La policia espanyola intentaria desallotjar el Centre Social Ocupat Autogestionat Horta, ubicat al barri popular de València i dintre dels terrenys en els quals es pretén projectar per part de Metrovacesa un PAI rebutjat per les plataformes veïnals, amb una ordre considerada «il·legal» pels lletrats que representen aquest espai de dinamització social. La intenció, segons les autoritats policials, era complir amb el mandat judicial de retornar les parcel·les a la Sareb, un banc dolent d'actius immobiliaris tòxics del qual és accionista l'administració pública i la majoria de les entitats financeres espanyoles.
El desplegament de les forces de seguretat estatals, a ulls de la població totalment desproporcionat, seria contrarestat amb la reacció del veïnat, el qual va aconseguir a través de la mobilització i de les negociacions dels advocats la seua aturada. Ara bé, després de sofrir diverses càrregues policials sense aparent motivació. «No estem parlant d'una okupació on hi haguera necessitat d'un desallotjament, no acabe d'entendre la reacció jurídica i policial», va expressar Manolo Mata, síndic del PSPV a les Corts Valencianes, qui va sol·licitar una reunió amb la seua correligionària i delegada del Govern, Glòria Calero, per esclarir «aquesta resposta excessiva».
«Ha estat un episodi lamentable. S'ha intentat tapiar el centre social amb l'excusa d'una ordre judicial de desallotjament d'un terreny que no tenia res a veure», va retraure Ferri, qui va recordar els vituperis dels agents a la diputada valencianista a la cambra autonòmica, Papi Robles. «Preocupades davant l'intent de desallotjament d'un centre que dinamitza el barri de Benimaclet i les càrregues policials que estan produint-se. Intentant contactar amb la Delegació del Govern espanyol a la Comunitat Valenciana per a demanar explicacions. Tot el meu suport als moviments socials», va escriure a les xarxes socials Lima, coordinadora autonòmica de Podem. «El desallotjament de la casa no ha estat notificat en cap moment. S'ha procedit a impugnar el desallotjament per vulneració del dret a la defensa i perquè la Sareb no ha demostrat ser propietària de la casa. Sembla que és un desallotjament il·legal», va exposar un portaveu de l'espai comunitari.
Un altre dels col·lectius a condemnat els fets ha estat la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. La manifestació per la llibertat d'expressió i l'alliberament de Pablo Hasél de dijous a la nit a la ciutat de València «va patir una gravíssima situació de violència policial clarament planificada», segons denuncia la plataforma Decidim. A més a més, el col·lectiu lamenta que l’actuació policial manté la intensitat del dia anterior, «on la brutalitat policial va estendre's per la plaça de l'Ajuntament de València i els seus voltants».
«Les càrregues policials i altres pràctiques antidemocràtiques com la intimidació i els escorcolls al carrer, les retencions arbitràries, les sancions injustes, etc., són per desgràcia la tònica habitual que ha de suportar la societat civil valenciana organitzada des de fa molts anys i s'han incrementat amb insistència en els darrers anys contra persones que a ulls de la policia no responen a determinats cànons estètics o ideològics», alerta la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, que assegura que els valencians «pateixen aquesta violència sistemàtica, continuada i planificada en les manifestacions dels últimes dies».
Un dels membres de la plataforma, Enric Terrones, de 27 anys, és una de les vuit persones detingudes per la policia en la nit de dijous «simplement per mostrar solidaritat amb Pablo Hasél i demanar la llibertat d’expressió». El col·lectiu assegura que «l’'Estat espanyol no pot continuar exercint impunement aquesta violència policial contra el poble valencià, ni insistir en la seua deriva autoritària contra la llibertat d'expressió. Per això, Decidim demana la dimissió o destitució immediata de la delegada del govern, Gloria Calero, l'alliberament dels represaliats sense conseqüències judicials i l'obertura d'expedients dels càrrecs policials i dels policies que han carregat impunement contra els i les manifestants».
A aquesta petició s’han sumat diverses persones i col·lectius, i també ha tingut rèplica a Catalunya, on les distintes manifestacions per la llibertat d’expressió han acabat amb desenes de detencions i fins i tot amb una manifestant ferida pels Mossos d’Esquadra, que després d’un tret amb bola de foam li van treure un ull.
Repressió desfermada
Les càrregues policials durant les concentracions contra l'empresonament del raper Pablo Hásel que s'han produït durant els darrers dies, les quals s'han evidenciat indiscriminades durant la jornada reivindicativa d'aquest dijous, han provocat que dirigents de Compromís demanen la dimissió de la delegada del Govern espanyol al País Valencià, així com l'executiva del Bloc a València. No debades, un dels afectats per la repressió desproporcionada de les forces de seguretat ha estat el diputat valencianista a les Corts Valencianes, Carles Esteve. Segons informa La Vanguardia, s'han produït diverses detencions, així com l'actuació policial, la qual va afectar professionals dels mitjans de comunicació, ha deixat diversos ferits. Un dels afectats per la violència policial, que va perseguir els manifestants, fins i tot, amb vehicles de motor, ha requerit punts per tancar la bretxa oberta al cap.
València, de fet, s'ha convertit en espai de tensió arran de les càrregues policials de la primera protesta contar l'ingrés a presó del raper català, les quals van iniciar-se quan els manifestants van intentar transformar la concentració en una manifestació, tal com va ocórrer l'any 2017 en un acte de solidaritat amb les víctimes per la violència dels agents de seguretat durant el referèndum de l'1 d'octubre. Al final de la jornada contestatària, persones aïllades van bolcar contenidors. La negació de les càrregues policials per part de Calero, entre altres, ha estat l'espurna perquè les mobilitzacions s'hagen repetit aquest dijous. Mentre la delegada del Govern espanyol s'entestava a desmentir fets enregistrats als vídeos dels mobilitzats i a les cròniques dels mitjans de comunicació, Compromís i Unides Podem exigien explicacions per la intervenció de la policia espanyola. «Estem preocupats per les imatges d'aquesta nit al centre de València. Les llibertats manifestades pacíficament per part de la ciutadania mai no han de trobar-se amb violència, sinó amb protecció i garanties», escrivia a la xarxa social de l'ocell blau Rubén Martínez Dalmau, vicepresident segon de la Generalitat Valenciana.
Diversos col·lectius socials, civils, veïnals i ecologistes de la ciutat, com ara Entre Barris, elaboraven un manifest conjunt en el qual expressaven «la seua solidaritat en les persones que ha patit les agressions policials i han estat perseguides pels carrers de València». «Pego, Benimaclet, i hui València em fa recordar la Primavera Valenciana. No és normal, ni acceptable», llençava a les xarxes socials el president de les Corts Valencianes, el valencianista Enric Morera, mostrant el currículum polèmic de Calero i com les actuacions policials recorden els temps foscos des dels quals els estudiants del cap i casal eren qualificats pel comandament en cap de la policia espanyola, Antonio Moreno, «com a l'enemic».
De Sagunt a València
Glòria Calero té pocs enemics a Sagunt, la seua ciutat, on va ser alcaldessa entre 2003 i 2007. Hi va arribar després d’una batalla interna entre dues candidatures al si del PSPV-PSOE local que va desembocar en una tercera opció, que era la de seua.
Inserida dins del cercle més estricte d’amistat del ministre José Luis Ábalos, infermera de professió, els qui la coneixen reconeixen que Calero és tal com es fa veure portes enfora: no té dues cares. Una prova és el seu Facebook. Per exemple el seu últim post, publicat després d’una nit de càrregues intenses de la Policia Nacional a València. Violència que ha fet exigir diversos col·lectius la seua dimissió com a delegada del Govern espanyol. Enmig de tant de rebombori, i poques hores abans d’una nova onada de violència policial en el marc de les protestes contra l’empresonament de Pablo Hasél, Calero publicava una versió amb violoncel de l’èxit estiuenc ‘Despacito’. Damunt, un missatge en castellà: «Bueno, amigos y amigas... para relajar los ánimos».
