Cap a l’any 2008 va començar a tenir ressò mediàtic la «vergonya de volar» o flygskam que havia nascut a Suècia quan l’activista ecologista Maja Rosén va anunciar que deixava de volar per «raons ambientals». Per mor de la gran contaminació que generen els avions. La iniciativa va tenir èxit entre els mitjans de comunicació del país i ràpidament l’exemple va ser seguit per altres veus importants dels moviments ecologistes.
Així, en els països nòrdics l’expressió «vergonya de volar» va fer fortuna per expressar el sentiment de culpa davant els coneguts efectes ambientals nocius del transport aeri i la seva influència en l’escalfament global. D’aquesta manera el moviment de persones conscienciades al respecte i que cercaren alternatives a l’avió -com el tren- va anar creixent . La «vergonya» arribà a d’altres països, com Alemanya, on també va ser acceptada per les capes de població més sensibles a la necessitat de protegir el medi ambient.
Amb el transcórrer dels anys, en els països nòrdics i del centre europeu nombroses persones eviten els desplaçaments en avió si poden optar per una alternativa menys contaminant -el 2019 disminuïren un 19% els vols domèstics a Suècia- , com el tren. Per cert que fruit d’aquest moviment fou la pregunta d’un periodista al milionari futbolista Kylian Mbappé, acostumat a volar sempre en avió privat, i que sempre ven la imatge d’estar molt conscienciat sobre els problemes socials actuals, de si estaria disposat a fer els desplaçaments en tren per anar a jugar, almenys a l’interior de França. La resposta fou esclafir a riure. L'exemple de classisme de súper ric per part del suposat exemple de conscienciació va impactar tant entre els mitjans que l’endemà es veié a obligat a demanar disculpes i a assegurar que no pretenia ridiculitzar el moviment.
Personatges com Mbappé són el revers de la «vergonya de volar». En el tancat món dels més rics -siguin de l’àmbit esportiu, empresarial, financer, especulador...- viatjar en avió privat denota estatus. Per tant, el nombre de desplaçaments en aquest mitjà de transport elitista s’ha multiplicat els últims anys. Incrementant-se en conseqüència l’agressió al medi ambient de forma exponencial. És justament el que passa a l’aeroport de Palma, el de Son Sant Joan, que s’ha convertit en líder estatal de vols privats i un dels més importants d’Europa.
Vist que la «vergonya de volar» no penetra en les ments dels rics i que a Palma creix sense parar els vols privats, importants grups ecologistes han demanat que es prohibeixin aquests vols.
Prohibició. Greenpeace, Extinction Rebellion, Fridays for Future i Amics de la Terra van protagonitzar aquesta passada setmana una protesta a Son Sant Joan en què varen exigir la prohibició dels jets privats. Segons van explicar, l'aeroport de Palma va registrar 19.618 d'aquests vols el 2022, un 3% més que el 2021, i ja és l'aeroport de l'Estat que acull més vols privats, davant d'Eivissa i Madrid, segons les dades de l'Associació Europea d'Aviació Comercial.
Les entitats verdes citades asseguraren que els avions privats són la forma de transport «més contaminant i més desigual en el planeta», representa més de la meitat de les emissions totals dels vols comercials a canvi d'un ús de molt poques persones mentre que el 80% de la població mundial mai no ha viatjat amb avió.
Segons les dades oferides pels activistes verds, els jets privats emeten una mitjana d'1,3 quilograms de CO2 per persona per quilòmetre, deu vegades més que un vol regular i fins a 50 vegades més que un viatge amb tren a Europa. Així, tenint en compte que la «petjada anual de carboni de la Unió Europea és de 8,2 tones de CO2 per persona, quatre hores d'aquest tipus d'avions equivalen a les emissions totals d'una persona en un any a la UE».
Les entitats ecologistes consideren que «en un context en què s'ha demanat a la ciutadania que estalviï energia sempre que sigui possible, els super rics continuen permetent-se un malbaratament excessiu d'energia movent-se en jets privats que ens impulsen cap al desastre climàtic. Ja és hora que acabem amb els avions privats com el mitjà de transport més desigual i més contaminant, la seva prohibició seria un fort senyal de justícia per a la ciutadania europea», digué el portaveu de Greenpeace, Francisco Javier Soto.