D’ençà de l’octubre de 2017, l’ANC no acaba de trobar el seu lloc. Tret d’algunes manifestacions i projectes concrets, té dificultats per sostenir la rellevància política que va tenir durant els anys forts del procés.
En aquest mar de dubtes, la direcció de l’entitat que ara encapçala Dolors Feliu ha plantejat des d’un primer moment la possibilitat de gestar una llista cívica al marge dels partits independentistes si aquests no assolien les expectatives a l’hora de treballar per l’emancipació del país.
“Farem la llista cívica si els partits no tenen pulsió per la independència”, deia Feliu en una entrevista a El Temps només començar el seu mandat el maig de 2022.
A hores d’ara, l’anàlisi és prou clar per part de l’Assemblea Nacional de Catalunya. El Govern català, i els partits, no estan a l’alçada. Davant això, el Comitè Permanent de l’entitat va decidir posar a votació entre els membres del secretariat nacional la possibilitat de començar a treballar per crear la llista cívica.
Celebrada el 29 de gener, la votació va ser contrària als interessos de Feliu. Segons publicava l’Ara, 28 secretaris nacionals hi van votar a favor i 29 en contra. En un comunicat emès per l’entitat aquell mateix diumenge asseguraven que el compromís de l’entitat per impulsar la llista era “del tot vigent” i que el que comportava la decisió era que el debat quedava “obert” a l’espera del que puguin treballar les comissions i assemblees territorials de base. Una visió, la de la nota de premsa, que no era compartida per la totalitat dels membres del secretariat, com s’ha anat veiem amb el pas dels dies.
Després d’això, la tensió ha anat en augment. El dia 2 de febrer dimitia del secretariat Mònica Batalla per discrepàncies amb com s’havia gestionat la qüestió. Sobre la taula s’hi posa, també, la possibilitat de dimissió d’altres secretaris territorials.
El debat va més enllà de la llista cívica, l’impuls de la qual molts consideren que va en contra dels estatuts de l’entitat (“L’Assemblea Nacional Catalana es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític, coalició electoral o grup d’electors i no es presentarà a cap tipus d’eleccions”).
Un grup de secretaris nacionals, sota el nom d’Indesinenter -un concepte espriuà que vol dir “sense aturar-se”-, posa sobre la taula, també, la crítica a les maneres de fer del comitè permanent, és a dir, del nucli dur del secretariat. Denuncien la “centralització, autoritarisme i abús de poder de l’actual majoria del Comitè Permanent” i que els membres d’aquest “s’extralimiten en exercir funcions executives que no els estan atribuïdes”. Critica, a més a més, la “la vulneració repetida dels drets dels secretaris nacionals en els plenaris amb la no admissió de Propostes de Resolució (PdR), no admissió d’esmenes, rebuig de Punts de Debat (PdD), retard reiterat i injustificat a l'hora de rebre les actes, rebuig arbitrari d’esmenes a les actes i destitució del president de la Mesa escollit”.
Per tot plegat, consideren que “la remodelació del Comitè Permanent és el mínim indispensable per evitar el bloqueig de la nostra entitat”. Unes peticions que, segons ha pogut saber aquest mitjà, podrien desembocar en més dimissions si no s’atenen d’alguna manera.
Des del comitè permanent es critica que aquests moviments per impedir la llista cívica són fruit de la voluntat dels partits, en especial Junts, de protegir els seus interessos electorals. Un fet que les veus crítiques neguen.