-Quan i per què es fa independentista?
-Entre 2008 i 2009, quan ja se sap que el Tribunal Constitucional tombarà l’Estatut. Començo a pensar que no hi ha altra esperança, que no es pot demanar un repartiment de competències perquè no són lleials i emeten doctrina i sentències sense tenir en compte unes regles del joc mínimes. T’apropes amb altres ulls, veus que sempre ha estat així i que no hi ha cap més sortida que fer un altre tipus de cas pràctic com és el de la independència.
-Porta la defensa de l’Estatut davant el Constitucional. Què n’extreu, d’aquella experiència?
-Quan la vaig portar, feia 17 anys que està defensant les lleis del Parlament davant el Constitucional. Per tant, va ser una culminació. No ho vaig fer sola, ho vaig fer amb un equip de gent.
-Quina ha estat la seva trajectòria militant?
-El 2008, com que hi havia el tripartit i vaig fer aquest pensament, em vaig afiliar a Convergència. Estava a l’oposició i semblava que era qui mantenia més la flama de la catalanitat i la lluita pels temes de la nació. Quan va passar a PDeCAT, també vaig lluitar perquè es parlés del referèndum. L’estiu del 2012 vaig acabar un llibre que es diu Manual per la independència. En aquell moment ja m’havia fet de l’ANC. Hi va haver una crida a juristes de l’ANC a aportar idees i els vaig passar el llibre. El van agafar com a bloc d’idees a implementar i no ha parat mai. Seguia el PDeCAT fins que era impropi, tant pel capteniment del partit que el 2018 va derivar a posicions menys independentistes, com perquè feia temps que estava a l’activisme i m’hi sentia còmode.
-Decideix no fer el pas a Junts…
-No, ja veia que l’activisme era la meva via.
-Per què ha volgut ser presidenta de l’ANC?
-Feia temps que tenia ganes de presentar-me al secretariat nacional. La situació personal no m’ho permetia i ara he pogut. Ha coincidit en un moment en què hi havia canvi de presidenta. Va ser tot molt natural.
-Se sent en sintonia amb el mandat de Paluzie?
-Crec que ha estat un mandat on s’ha resistit moltíssim en un moment de gran repressió de l’Estat espanyol. Ha mantingut l'estendard de manera molt ferma. La presidència i tota l’ANC. Estem edificant sobre un bagatge valuosíssim sense el qual no podríem aspirar al que aspirem.
-El 2013 publica el llibre Manual per la Independència. Quin camí proposava llavors? Se sosté encara aquesta proposta?
-Allà ja hi dèiem el que després es va anar aprovant. Dèiem que es podia fer una consulta. De fet, que es podia fer un referèndum, d’acord amb la Constitució Espanyola –interpretant-la de manera més d'acord al que han fet altres tribunals constitucionals amb les seves constitucions, que han permès aquests referèndums. En tot cas, també hi havia la possibilitat d’utilitzar les eleccions, per fer el primer pas, la legitimitat per després accedir a proclamar la independència. Vam fer l’1-O, que existia al Manual, però encara no hem fet la independència. Per tant, totes les vies que dèiem allà continuen vigents i possibles.
-Per tant, creu que és possible la independència a través d’un nou referèndum?
-El que passa amb el referèndum és que l’Estat espanyol ho té tot tancat per fer-lo. Té tancades les vies jurídiques. És més, s’ha decidit per la idea de reprimir-lo de manera intensa i forta. Per tant, està clar que la via del referèndum està molt tancada dins l’Estat. Això no vol dir que en un determinat moment es pugui obrir, però de moment la veig molt tancada.
-Per tant, què proposa? Vostè ha afirmat que es podia arribar a la independència abans de 2025. Entenc que té una proposta sobre com fer-ho.
-En realitat, els instruments que tenim a l’abast a l’ANC són en un full de ruta que preveu tota mena de mobilitzacions. També preveu per als moments electorals que es pugui fer unes eleccions per utilitzar el vot per fer activisme per la independència, per aconseguir la independència. Aquesta pot ser una via.
-Això de votar una llista independentista ja s’ha fet, oi?
-Ja ho hem fet tot gairebé. Tanmateix, no ho hem aconseguit. Potser podríem provar de fer-ho d’una altra manera. Hem d’anar donant voltes i provant coses que potser hem fet en part i que no han acabat de reeixir. Mirar encerts i errors, i aprofitar el que ens convingui. L’1-O es va posar sobre la taula la força de votar, de la gent. No vol dir que no sigui el nostre talismà i la nostra força legitimadora, l’1-O. Però no vam acabar de fer la independència. Per tant, hem de buscar un altre moment. El nostre vot ha de ser el motor per fer la independència. En aquest moment, gran part de l’independentisme pensa que el 52% de majoria independentista al Parlament està malbaratada perquè no hi ha un projecte per fer la independència. En aquest desànim hi hauria d’haver la convicció que hauria de servir aquest vot. La gent es queixa que el vot no serveix perquè pensa que és un instrument útil.
-No acabo d’entendre quin és el projecte que diu perquè el 2025 pugui haver-hi la independència i quins són els canvis que es poden fer o provar a través del vot. Si el marge per un referèndum està tancat i fins al 2025 no hi ha eleccions…
-Fins al 2025 no n’hi ha, de moment. Les legislatures es poden acabar abans. Bé perquè hi ha desacord a govern o bé perquè hi ha un acord. O bé perquè hi ha un moment, semblant al de les manis Hasél o a la sentència del procés. Imaginem que en un moment semblant decidim fer eleccions. D’aquests moments pot ser que no ens en faltin. L’Estat espanyol ens pressiona molt. Hem de ser conscients que aquelles manifestacions es van fer perquè hi havia la gent desesperada, perquè no hi havia sortida. En un moment així, en un moment determinat, imaginem que hi haurà convocatòria d’eleccions.
-Parla de convocar unes eleccions plebiscitàries?
-Unes eleccions plebiscitàries, o d’independència, sí.
-Això no és el que ja es va fer el 2015? Després s’havia de fer una DUI que es va acabar descartant. La idea seria fer eleccions i DUI?
-Ens n’anem molt enllà. En el full de ruta que tenim amb l’ANC, està plantejat fer accions en moments electorals i tirar endavant per la via democràtica l’embat per la independència, sense descartar la DUI. Si l’Estat no reconeix unes grans majories legítimes, no ens estarem quiets. L’ideal seria que l’Estat fes com es va fer amb la teorització del 98 al Canadà, quan davant una pregunta clara i una resposta clara hi ha una obligació de l’Estat de negociar la secessió. Si no hi ha aquest reconeixement per part de l’Estat espanyol, com diu també el dictamen del Tribunal Suprem del Canadà, sorgeix una legitimació d’aquesta part que ha ofert l’escissió legítima per emparar-se en aquest bon dret per fer el pas de la DUI. El tema que hi ha sobre la taula és que s’han de poder moure fronteres per la democràcia. Catalunya és un cas pràctic magnífic. Fa deu anys que tothom ens veu fent les mobilitzacions més grans d’Europa i votant sempre governs independentistes.
-Aquesta majoria democràtica hi va ser el 27 de setembre i l’1-O. Tot i la legitimació democràtica, no ha estat possible en aquestes ocasions fer la DUI. Quin després pensa vostè?
-L’1-O, la repressió de després del 27-O va ser-hi perquè ens vam quedar dins l’Estat espanyol. Si no ens haguéssim quedat dins l’Estat, potser hi hauria hagut una altra mena de repressió, però no aquesta.
-Però, es van quedar a l’Estat espanyol per voluntat?
-No vam acabar de fer el pas. Era el paper que teníem sobre la taula. Ens van pegar, i després? Ens van enviar papers i gent. No ens vam atrevir, no passa res, però no vam donar aquest pas. No sabem què passa si fem la independència.
-Tanmateix, no es va fer perquè no devia ser possible. Hi havia gent amb ganes de fer-ho?
-Hi va haver una certa sensació que seria millor, i menys costós per la ciutadania a tots els efectes, no fer la independència que fer-la. No es va tenir por a no fer la independència. S’havia de tenir por a no fer la independència. Ens hem quedat dins d’Espanya i hem tingut repressió. Repressió espanyola, dels tribunals espanyols. Tanmateix, és perquè no vam marxar.
-Per tant, creu que encara és possible una independència “de la llei a la llei”?
-Penso que tant “de la llei a la llei”, no. En aquell moment, estàvem seguint el model escocès; els magnífics estudis que hi havia del mateix Parlament britànic, que van ser el model d’on es va treure la llei de transitorietat jurídica. Semblava que això era el millor. Allò era el que en aquell moment estava sobre la taula en els estats més civilitzats. Era la manera més estudiada i on tot el món s’estava centrant a regular. El 2014 semblava que això era el més lògic. Això va provocar, i ara tots els estudis de desobediència civil porten cap aquí, que l’Estat espanyol identifiqués molt bé les persones i organitzacions que havien intervingut en aquesta independència de “la llei a la llei”. Amb un model tan transparent, és molt fàcil trobar les persones responsables i això ho ha aprofitat l’Estat. Ara bé, dit això, és clar que aquest esquema no el podem repetir, ja sabem el que va passar.
-I doncs…
-L’esquema, segurament, no ha de ser tan endreçat. Tenim un estat que, si anem endreçant i ho diem, mira per on va el projecte i ataca clarament.
-Pot ajudar una institució paral·lela com vol ser el Consell per la República?
-Pot ajudar molt. En un determinat moment, es va focalitzar molt a treure les institucions perquè no hi hagués cap legitimitat institucional. Per això l’Estat va anar contra el Parlament i el Govern. Per fer un buit institucional, perquè no pogués fer res que donés pàtina d’institucionalitat al nou ordre independentista. Fer una institució fora, que en un determinat moment cobreixi la part institucional en moments d’atac, és molt positiu.
-L’ANC col·laborarà en l’expansió del Consell per la República?
-Està al full de ruta. Crec que hem de treballar perquè quedi clar que són dues institucions separades, però que tenen un objectiu comú.
-Què en pensa dels consells locals?
-Crec que són dues institucions separades, que el Consell per la República tot just ha començat a caminar pròpiament amb tots els càrrecs electes i que, per tant, ha d’anar trobant el seu camí. En aquest moment, les territorials de l’ANC tenen molta presència i força al territori i s’ha de treballar perquè segueixin un projecte comú.
-Creu que es poden solapar les tasques dels consells locals i les assemblees locals?
-No crec. Seria millor que no se solapessin, sinó que treballessin conjuntament per un projecte comú. Crec fermament que serà així.
-Depenem de l’Estat espanyol i la seva repressió per generar moments al voltant dels quals fer un nou plebiscit o l’ANC té estudiat o plantejat com crear un moment de reacció popular que permeti crear un trencament?
-Evidentment, la confrontació i la defensa de la identitat i la nació catalana –també ara recentment de la llengua– poden ser també reacció. Sí que és veritat que hi poden haver moments de confrontació que hi són. I contra la repressió. A vegades, no és que vulguis provocar el moment, però la gent és més conscient quan sent l’atac. A vegades, no som prou conscients de la força que tenim. Quan veus que diuen que ens espien perquè estàvem fent la independència, quan tot el dia n’estan parlant, de Catalunya, penses que és que anem per bon camí i a vegades no ens n’adonem. Això ajuda a esperonar la gent.
-La mobilització de la Diada anirà en aquesta direcció o té uns altres objectius?
-No puc dir com serà, perquè encara no s’ha decidit. Tanmateix, segur que serà seguint el full de ruta per fer la independència.
-Tem una folklorització de les mobilitzacions de la Diada?
-Personalment, vaig viure el darrer 11-S, amb quatre-centes mil persones sortint al carrer en plena pandèmia, com una experiència molt bonica. No sé si la paraula és aquesta, perquè realment va ser una manifestació amb moltes ganes d’abandonar el «llirisme» i passar a una reivindicació una mica més dura. És temps de decisió. Crec que aquesta serà una data de reivindicació forta, segura. Cada any és diferent. Sempre és diferent, perquè nosaltres estem diferents i som gent diferent. L’independentisme no mor, hi és.
-Ha parlat amb el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich?
-Sí, ens vam enviar uns missatges i vam dir que ens veuríem.
-Entén la posició d'Òmnium sobre la modificació de la llei de política lingüística i l’escola en català?
-No he parlat d’aquest tema amb ells. Parlem més amb Som Escola, Plataforma per la Llengua i la CAL.
-Però, entenen la posició d’Òmnium?
-La posició és un tema difícil. A vegades, perdem de vista que és la ingerència del Tribunal Superior de Justícia la que ens imposa el 25% de castellà per trencar amb la immersió. La solució és difícil, per tant, tot i que l’ANC no està d’acord amb el que està sobre la taula, em cuidaré molt de criticar les posicions d’altres entitats.
-De cara al 2025, es plantegen la creació d’una llista cívica impulsada per l’ANC?
-Això és el que està al full de ruta. Farem la llista cívica si els partits no tenen pulsió per la independència.
-Ho condiciona al moment?
-Sí.
-Com hauria de ser. Podria incorporar gent dels partits?
-Dependrà del moment. Si fos ara, segurament no.
-Cap partit?
-Ara, en aquests moments, segurament, no.
-Hi ha espai dins el secretariat de l’ANC per a persones que mostrin simpaties vers partits d’extrema dreta? Seria el cas d’Anthony Corey?
-El secretariat l’escullen tots els socis. No hi ha res a dir. Hi ha llibertat d’expressió. Però, si hi hagués actituds o discursos contraris als drets fonamentals, tenim una comissió de deontologia que hauria d’actuar. Ara mateix, no estic al cas de si s’han fet les declaracions perquè aquesta persona pugui ser objecte d’anar a la comissió deontològica. Nosaltres estem a favor dels drets humans i totalment contraris als que s’hi oposen.