Aixecar-se del llit s'havia convertit en una tortura, en l'inici d'una quotidianitat absolutament inhumana. El so del despertador, no debades, era un clam cap a un infern cíclic, cap a una realitat de la qual no hi havia ganes de ser-ne partícip. Cada jornada escolar era la mateixa història. Hi havia insults, menyspreu, humiliacions. Fins i tot, podien haver-hi agressions, violència. Depenia del dia. La intervenció dels pares sovint no tenia els efectes buscats. I el drama escolar, solia repetir-se en els moments d'oci. Acudir al col·legi, als llocs de reunió social, s'havia erigit en un autèntic suplici.
La soledat, la manca de suports, eren un mur, tota una tanca que feia impossible defugir d'una infància i adolescència carregada d'assetjament. La ironia, les burles, la mordacitat infecta, podien constituir-se en una mena d'inici d'una etapa amb ganes d'esborrar de la biografia. També podia ser l'estança temporal en un escaló dintre de la cruel escala de l'assetjament escolar, d'una violència amb diferents graus que condemna vides i, de vegades, malauradament, acaba per segar-les.
Aquestes línies podrien ser una descripció estàndard del calvari d'una víctima d'assetjament a les aules, el qual ha mutat dècades enrere amb l'aparició de les xarxes social, ja que la crueltat també es serveix a través de les pantalles. La dimensió d'aquesta problemàtica, sovint poc important als mèdia, és més que considerable al País Valencià. Save The Children, no debades, va assenyalar que un de cada cinc infants ha reconegut, responent davant dels seus progenitors, haver estat víctima d'assetjament o de ciberassetjament.
L'iceberg és encara més preocupant: el 32% de les famílies valencianes han conegut situacions d'assetjament escolar en el col·legi dels seus fills, i el 89% afirma que aquestes pràctiques intolerables s'han traslladat a les xarxes socials i a internet. En la pandèmia, en temps de reclusió domiciliària, l'anomenat com a ciberassetjament va disparar-se, amb un creixement del 42%. Abans de l'emergència sanitària, en el curs 2018-2019, van registrar-se un total de 4.548 incidències d'aquesta índole, de les quals 421 es van resoldre amb el protocol existent als centres docents.
La dimensió d'aquesta problemàtica ha generat que PP, PSPV, Compromís, Unides Podem i Ciutadans hagen acordat -l'extrema dreta Vox ha votat en contra- aquest dimecres un full de ruta d'actuació, vehiculat a través del dictamen final d'una comissió parlamentària de les Corts Valencianes que ha analitzat aquesta xacra social durant mesos i mesos, amb compareixences de diferents experts en la matèria. Un document que, d'entrada, recorda que aquest assetjament no és exclusiu del sistema escolar, sinó que s'estén en altres espais de socialització, com ara activitats extraescolars o d'oci.
«S'ha de tenir en compte que l'accés generalitzat des de la infància i en l'adolescència a les tecnologies de la informació i la comunicació permet la socialització a través de dispositius, permetent així també la presència d'episodis de violència i de situacions d'assetjament en qualsevol moment i circumstància, amb l'ús de les xarxes socials i altres vies de comunicació online sense cap control, ampliant el sofriment de les víctimes», exposen al dictamen.
El document, amb l'objectiu de contextualitzar el problema, fa una radiografia dels agressors: «Se solen trobar infants amb baixes habilitats emocionals i baixa capacitat d'empatia, inestabilitat, i un aprenentatge i socialització basats en el conflicte». «És possible que l'excusa per iniciar les conductes violentes estiga en alguna característica de la víctima [...], però és un error pensar que les diferències físiques i psicològiques de les víctimes són la raó que subjau a l'assetjament escolar», completen per desmuntar perjudicis envers les víctimes.
L'assetjament, en els casos més greus, genera «indefensió i una sensació de no tindre eixida», la qual cosa «condueix a algunes víctimes a l'autolesió i, en alguns casos, al suïcidi, com a conseqüència més dramàtica». «Les dades de suïcidi en infància i adolescència s'han incrementat en els darrers anys [...], i les situacions d'assetjament i ciberassetjament són un factor important de risc per a la conducta suïcida», remarquen, per indicar que l'increment dels casos en els quals una persona es lleva la vida per l'assetjament o el ciberassetjament és d'entre un 30% i un 40%.
El forat negre de la detecció
Encara que les dades mostren una realitat inquietant, el problema podria ser més gran. «Només es notifiquen una part molt reduïda dels casos potencials», adverteixen, per afirmar que «un repte afegit per a la detecció i la comunicació de casos està en el fet que no sempre es manifesten amb agressions físiques». «Les coaccions, els insults i tots els problemes psicològics derivats d'aquestes conductes vexatòries és el que cal detectar si volem avançar en l'erradicació de l'assetjament en el sistema educatiu i en la infància», agreguen.
«El futur per a quantificar la problemàtica passa, per una banda, per una major sensibilització i formació per a identificar casos, i per altra, per un canvi de perspectiva on la comunitat educativa entenga la importància d'enregistrar totes les conductes d'assetjament observades, independentment de la seua gravetat, per tal de poder tindre dades fidels a la situació real», plantegen, on el docent s'erigeix, d'aquesta manera, en un actor encara més important per aturar aquesta problemàtica.
El document signat per Compromís, PP, PSPV, Unides Podem i Ciutadans, de fet, sosté que només s'obtindran «dades reals de les situacions de convivència en les escoles si som capaces de mesurar i notificar tot allò que succeeix, desestigmatitzant el fet de comunicar situacions d'alteració de la convivència, i assumint que amb una bona detecció i comunicació tindrem dades reals per a poder combatre l'assetjament escolar veritablement». «Aquest és un dels reptes als quals ens enfrontem», refermen al dictamen.
Si el professorat té «un paper essencial en la tasca educativa i de la convivència, tant en una qüestió de la preservació de la normativa de convivència», així com «en la vigilància i notificació de casos» i «en la generació de metodologies i pràctiques preventives», la col·laboració de les famílies és qualificada de «necessària». «Han de tenir un paper més actiu en la vida educativa, que s'impliquen també en els aspectes vinculats en la convivència i faciliten informació, ajuda i predisposició per a l'abordatge dels conflictes de les seues filles i els seus fills», disseccionen.
«El paper del mateix alumnat també és fonamental, i ha de ser protagonista», completen el triangle amb més responsabilitat, a més de suggerir la confecció de campanyes informatives «perquè es genere bon clima en els centres educatius i, al mateix temps, s'anime als infants a denunciar si estan sent assetjats», fent veure als alumnes que gaudiran d'ajuda i que hi ha possibilitats per eixir d'aquesta situació terrible. «És important incidir en la necessitat d'acabar amb els observadors passius perquè contribueixen a perpetuar una situació no desitjada», afegeixen.
Manual contra el 'bullying'
Al dictamen, a banda de fer un diagnòstic de la problemàtica i d'apuntar-ne possibles pautes per reduir la incidència d'aquesta malaltia social, s'incorpora una recepta conformada per una llarga llista de medicaments. Amb el propòsit de quantificar millor aquest drama pel qual passen infants i adolescents, es planteja realitzar proves psicomètriques individualitzades i semestrals per a mesurar la situació emocional de l'alumnat, el clima de l'aula i l'estat de convivència dels centres; introduir als protocols l'assetjament sexista o per raó de gènere com a tipologia d'assetjament en l'àmbit educatiu; o incorporar escales de mesura en les conductes que alteren la convivència.
La realització d'avaluacions trimestrals envers el clima de la classe, l'estat de la convivència i les constants emocionals de l'alumnat; aprofundir en la formació del professorat respecte d'aquesta problemàtica; desenvolupar formació específica tant per a les famílies com per als docents per detectar i prevenir el ciberassetjament o habilitar canals de denúncia són altres de la bateria de mesures que aporten les forces valencianes per assolir aquest objectiu. En el cas de millorar la resposta enfront d'aquestes situacions d'assetjament escolar, sumen altres com revisar la normativa existent si escau, o establir pautes per a un treball individualitzat amb les famílies.
El document també recull iniciatives com ara «donar a conèixer a xiquets, xiquetes i adolescents els recursos disponibles contra l'assetjament amb un llenguatge proper, i donar a conèixer les línies d'ajuda a la infància»; la millora del protocol actual perquè l'actuació siga «més àgil i eficaç»; o potenciar la figura de l'orientació escolar, qui seria una de les persones responsabilitzades d'atendre a les víctimes. L'augment dels recursos per a les unitats de salut mental que s'encarreguen dels afectats per aquestes situacions o continuar incrementant el personal específic i especialitzat en la gestió de la convivència als centres escolars arredoneixen l'ofensiva valenciana envers el bullying.
«S'han de facilitar ambients i processos on els alumnes que hagen patit una situació d'assetjament o l'hagen presenciat, puguen expressar-se sense impediments i amb total confiança», plantegen dintre de les propostes d'actuació basades en un canvi metodològic, així com «reforçar programes d'afectivitat positiva, educació emocional i convivència, treballant aquestes de forma transversal al currículum» o «implementar programes d'educació en valors, respecte i diàleg com a ferramentes bàsiques de desenvolupament per a l'alumnat».
L'aposta per «involucrar a les famílies en la vida del centre, en la participació activa i la corresponsabilitat en les activitats i en el manteniment de la convivència», i la promoció «d'activitats educatives on es puguen desenvolupar valors ètics, ciutadans, participació afectiva, habilitats socials, projectes de mediació, per tal d'evitar situacions de violència i maltractament dins de l'àmbit escolar, professional o familiar» s'integren també dintre del paquet d'accions per assenyalar l'assetjament escolar, per aturar una xacra sovint poc visible, i que marca la vida de moltes persones de la nostra societat.