Maria Juan i Eugeni Alemany han contractat un nou mànager. Li diuen Vicente, i és de Benimàmet, una pedania del nord de València. Com que el món artístic no travessa el seu moment més dolç, ell els ha proposat d’organitzar una rifa entre els assistents al seu primer espectacle conjunt, No anem bé, a fi de desgravar l’IVA. I aquesta rifa –en què el públic té una participació destacada– acaba com acaba: amb un munt de riures i de situacions imprevisibles.
En efecte, axí comença No estem bé, l’obra que el suecà Alemany i l’ontinyentina Juan han ideat en parella i que van presentar l’abril passat a la capital de la Vall d’Albaida, en el marc del primer festival d’humor Fes la Mona. Allò que inicialment havien previst com un parell de monòlegs, però, va derivar en un espectacle molt més interactiu, en què els espectadors són interpel·lats de manera constant.
“Plantegem diverses situacions i interactuem bastant amb el públic, és cert, però no es tracta d'un espectacle d’improvisació com a tal, que no saps ben bé com evolucionarà, sinó que tot acaba com ha d’acabar”, explica Eugeni Alemany, que defineix l’obra com “una gran diversió basada en les petites misèries de la vida”. “Tant a Maria com a mi ens agrada molt el contacte amb la gent, hi tenim una relació de molta proximitat, ens interessa molt allò que ens diuen a cada moment”, continua. “L’única pretensió que tenim és que el públic s’ho passe bé”, resumeix.
Com en els seus dos anteriors espectacles en solitari –En persona guanye i T’ho dic sense acritud–, Alemany destaca per la seua proximitat. “Quan note que els espectadors estan molt entregats, els parle com si foren amics meus, perquè, de fet, durant aquella hora i mitja són els meus amics”, afirma ell, convençut de l’existència d’un “humor valencià” ben particular. “Andreu Buenafuente assegura que no hi ha un humor català, un humor valencià o un humor andalús, però jo sí que hi trobe diferències”, opina, “encara que no sempre se circumscriu a les fronteres estrictes del seu territori; a segons quines comarques de Tarragona, per exemple, l’humor valencià funciona molt i molt bé”.
Maria Juan de seguida va connectar amb Alemany. "Tenim un estil que s'assembla bastant; en principi es tractava d'un experiment, però la cosa va quallar i ara hem decidit de dur No anem bé a València", explica entusiasmada des de Madrid, on acostuma a desenvolupar la seua activitat professional. Tant ell (ara a Tips) com ella (ara a El Club de la Comedia) són dues cares televisives reconegudes. A l'obra es mostren tal com són, transparents. I animen tothom que ja els hagen vist (per separat) alguna vegada a veure'ls ara en aquesta funció conjunta. "Té un estil molt de cabaret que agrada la gent, en ocasions recorda una mica La Cubana", apunta Juan, que després de l'experiència acumulada també té clar que hi ha "un humor típicament valencià que només funciona al País Valencià".
No anem bé, anunciada com "la nova comèdia valenciana", es podrà veure al teatre Micalet de València (carrer de Guillem de Castro, 73) entre el 14 i el 17 de setembre. Dijous i divendres, les funcions comencen a les 20,30 hores, mentre que dissabte i diumenge són una mica abans: a les 19 hores. Les entrades costen entre 11 i 13 euros.