El “problema valencià” entra en el quiròfan

L'Estat i la resta d'autonomies admeten que l'actual sistema de finançament ha perjudicat el País Valencià però no garanteixen una resposta plenament satisfactòria ni que tinga efectes retroactius.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La sisena conferència de presidents autonòmics s'ha clos amb una conclusió clara: la feblesa parlamentària del PP, ben lluny de la majoria absoluta, permet de teixir acords que fa no gaire semblaven difícils, si no utòpics. El tarannà de Mariano Rajoy i Cristóbal Montoro, el president i el ministre d'Hisenda, ha variat sensiblement en relació a la legislatura 2011-2015, quan les comunitats desafectes patien el menysteniment del Govern de l'Estat, i algunes d'afectes, com ara la valenciana, tampoc no hi trobaven receptivitat. Una imatge val més que mil paraules: al dinar, Ximo Puig i Susana Díaz han segut al costat de Rajoy i la seua vice-presidenta, Soraya Sáenz de Santamaría.

Una altra imatge força significativa. Montoro tocant-se les butxaques davant tothom, fent veure que les té ben buides, tot just el mateix dia que s'ha conegut que la Unió Europea exigirà retallades extraordinàries per valor de 2.000 milions d'euros a fi que Espanya s'ajuste als objectius previstos. Una poalada d'aigua freda el dia en què 15 presidents autonòmics (hi han faltat el català, Carles Puigdemont, i el basc, Íñigo Urkullu) han demanat més recursos a l'Estat per tal de donar resposta als serveis bàsics que han de cobrir. De qualsevol manera, s'ha arribat a algun compromís clar, com ara que enguany haurà de quedar enllestit el nou sistema de finançament, caducat des del 2014. La Generalitat Valenciana ha aconseguit que el model s'aprove durant els pròxims mesos i que s'aplique immediatament, a l'exercici en curs. Una mica d'oxigen per a les seues arques, que pateixen un infrafinançament anual que els experts situen entre els 1.300 i els 1.400 milions d'euros.

La intenció de Ximo Puig, el cap del Consell, era que la retroactivitat s'allargara fins el 2014, quan caldria haver negociat el nou model, però de moment no ha estat possible. Amb tot, ha qualificat la jornada de “moderadament satisfactòria”, i té l'esperança d'obtenir aquest benefici durant el procés de negociació multilateral, cosa que significaria una aportació en diferit superior als 4.000 milions. En el termini d'un mes es constituirà una mesa tècnica que encetarà el debat del nou model, que no serà fàcil de consensuar, ni de bon tros. A la cimera de presidents ha quedat clar que els interessos valencians i balears són coincidents amb els de Múrcia, i en menor mesura, amb els d'Andalusia, però en canvi, generen el rebuig de les comunitats especialment envellides i afectades per la despoblació.

En aquest sentit, la posició més bel·ligerant ha estat la de Galícia, a la qual han secundat Castella-Lleó, Extremadura, Astúries, Cantàbria, Aragó i la Rioja. Madrid i Castella-la Manxa s'han mostrat més obertes a refer a fons el sistema, mentre Canàries s'ha mostrat cauta, i Navarra, és clar, se n'ha autoexclòs. Puig, que ha proclamat que ens trobem davant una “situació límit”, ha especificat que el sistema de finançament no serà just de debò si l'Estat no hi injecta “25.000 o 26.000 milions d'euros anuals”.

Andalusia, per qüestions demogràfiques, observa amb bons ulls una revisió profunda del sistema. De fet, la presidenta Díaz ha anat més enllà i s'ha mostrat crítica amb els beneficis fiscals que atorga la Comunitat de Madrid, un detall sobre el qual també ha incidit Puig, que ha atacat el “dúmping fiscal” que representa l'efecte seu i l'exenció de segons quins impostos oferts per l'autonomia madrilenya. El president valencià ha lamentat, fins i tot, que això provoque una fuga de divises cap a Madrid. Se n'ha parlat, directament, de “paradís fiscal”.

Finançament a banda, s'han acordat polítiques contra la desocupació (les autonomies aspiren a gestionar el fons de garantia juvenil que aporta la Unió Europea), per l'educació (hi ha hagut crítiques obertes contra la llei Wert, un exemple de les imposicions que van guiar la primera legislatura de Rajoy) i en favor d'una taxa de reposició més laxa (Catalunya i el País Valencià són les comunitats amb menys funcionaris per habitant, fins al punt que, de funcionaris valencians menors de 30 anys, només n'hi ha 58). I com era de preveure, el País Valencià i les illes Balears han posat l'èmfasi en el deute històric acumulat per tants anys d'infrafinançament. “Per comptes del finançament, rebem el FLA”, ha destacat Puig per fer veure l'ofegament financer del País Valencià.

La petjada valenciana, que ha tingut una ascendència important dins de la cimera, s'ha percebut en dos aspectes més que Puig ha posat damunt la taula: la lluita contra la violència de gènere, que ha comparat amb el “terrorisme etarra” i per què ha demanat “un pacte d'Estat”, i l'ajuda als refugiats, que ha cobrat actualitat a causa de l'onada de fred que assota Europa. Ha recordat que la Generalitat va voler noliejar el “vaixell de l'esperança” que la Generalitat però que l'Estat va impedir-ho. Puig ha insisit que cal tenir “una mirada oberta a Europa” i afanyar-se a establir “polítiques coordinades” amb les autonomies i els ajuntaments.

En resum, doncs, el “problema valencià” (que Puig s'ha fet un fart de repetir els últims anys) ha entrat en el quiròfan, però caldrà esperar el final de l'operació per valorar-ne el resultat. Del disseny final del nou sistema de finançament i la condonació parcial o total del deute històric en depèn la salut del malalt. Segons que ha insisit Puig, “està en joc la viabilitat o no del model autonòmic”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.