Annals de l'infrafinançament

Pressió valenciana per un nou finançament

La batalla continua. Després de la Conferència de Presidents Autonòmics, en la qual Ximo Puig va erigir-se com a portaveu dels territoris que exigeixen un finançament més just, el treball de l’Executiu valencià per assolir aquest objectiu està tocant tots els vessants possibles. La maquinària està, més que mai, en marxa.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Un seminari celebrat per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques –IVIE–; una conferència del Conseller valencià d’Hisenda, Vicent Soler, al Fòrum Europa; i una reunió de Ximo Puig amb Soraya Sáez de Santamaría, president de la Generalitat Valenciana i vicepresidenta del Govern espanyol respectivament. Aquests són els actes que succeeixen la Conferència de Presidents Autonòmics, en la qual Ximo Puig va donar el tret d’eixida oficial a la batalla per un nou finançament autonòmic favorable als interessos valencians.

En el primer d’aquests actes, tècnics experts en la matèria han donat una sèrie de lliçons en les quals han partit d’una premissa ben bàsica: el dèficit patit pel País Valencià no es deu fonamentalment a un excés de despesa ni a una crisi que haja condicionat excessivament el finançament. Es deu, sobretot, a un problema estructural que perjudica el territori valencià. Un problema que ara es tracta de solucionar mitjançant totes les vies: la política, la didàctica i la capacitat de lobby.

L’endeutament progressiu del País Valencià i d’unes altres comunitats autònomes ha donat com a resultat la seua inaccessibilitat als mercats financers. Això ha obligat aquestes administracions autonòmiques a ajudar-se de les diferents entitats estatals per poder compensar el dèficit mitjançant uns préstecs que fan créixer, encara més, aquest deute, el que ha derivat en retallades i en un enfrontament estat-autonomies, concebudes ambdues parts recíprocament com a antagòniques i no com a complementàries. Aquesta paradoxa és la que tracta de pal·liar Ximo Puig. O almenys això expressa en els seus discursos. El president valencià, present en el seminari de l’IVIE i acompanyat per destacats càrrecs valencians com Vicent Soler o la secretària autonòmica d’Hisenda, Clara Ferrando, ha insistit que “cal secularitzar el debat, ja que això no es tracta de religió ni d’identitat, parlem de reconstruir l’Estat”.

I per dur a terme aquesta tasca, el catedràtic de la Universitat de València i membre de l’IVIE, Francisco Pérez, ha analitzat unes qüestions que han estat transcendentals, segons ell, per arribar a la situació que avui pateix el País Valencià. Segons aquesta autoritat econòmica, “la imprudència de les comunitats en el compromís sostenible de la despesa, les caigudes desproporcionades dels ingressos arran de la crisi i la manca d’eines eficients per pal·liar aquests efectes” s’han sumat al disseny d’un model de finançament que és especialment nociu per al País Valencià.

Aquestes deficiències, derivades també de la improvisació del deute, han fet que durant la crisi, la despesa de les administracions autonòmiques en serveis públics fonamentals –sanitat, educació i dependència– es reduisca de tal forma que les comunitats gasten un 25% menys en aquests serveis.

D’altra banda, Pérez destaca que l’administració central també ha aplicat la reducció de la despesa sobre aquests serveis, si bé les retallades i les exigències d’estalvi han estat molt més serioses en les comunitats autònomes. Aquestes s’han vist discriminades, segons el seu estudi, per part de l’administració central, que ha provocat “una distribució del dèficit esbiaixada”. Per això, Pérez concloïa que és necessari valorar de manera idèntica els recursos de l’Estat als de les comunitats pel que fa a la prestació de serveis relacionats amb l’Estat del benestar, i s’ha mostrat partidari d’aplicar un model de previsió que evite caure en aquestes situacions. Especialment s’ha assenyalat la contradicció que pateix el País Valencià en matèria de finançament: amb uns recursos insuficients veu augmentar el seu dèficit malgrat retallar la seua despesa en serveis socials.

Segons els estudis presentats pels diferents participants en aquesta jornada, si es compara el pressupost atorgat a les comunitats autònomes per cobrir els serveis bàsics fonamentals amb la necessitat real d’aquestes administracions per dur a terme aquest objectiu, el resultat és d’una insuficiència de 16.674 milions d’euros. A més, s’ha evidenciat que la despesa espanyola en aquests serveis és molt menor a la mitjana de la zona euro.

Un altre dels especialistes que ha participat en aquest seminari de l’IVIE és José Luis Escrivà, president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. Partidari de reincorporar les comunitats autònomes a l’accés del mercat del deute, ha evidenciat que aquestes administracions fan ús de la seua capacitat normativa per afavorir els seus interessos particulars mitjançant un augment dels ingressos. També ha defensat la col·laboració de totes les administracions, tant d'autonòmiques com estatals, per abastir una reforma conjunta que garantisca la transparència i elimine el finançament extraordinari.

Tots aquests canvis exigeixen una profunda reforma fiscal basada en una transparència que fins ara ha estat inèdita i en un model previsor del deute, capaç de garantir una despesa responsable amb les necessitats de l'Estat del benestar. D'aquesta manera, pal·liant l'excessiva descentralització de la despesa dissenyada per l'Estat espanyol i fent partíceps les entitats estatals per col·laborar en aquests desajustos es crearia un nou model més solidari, més integrador i menys particular. Caldrà esperar la resposta del Govern espanyol, que des de la Conferència de Presidents Autonòmics no ha parat de rebre missatges des del País Valencià per canviar un model que ha de ser revisat segons les premisses del Ministeri d’Hisenda -les revisions s'han de fer cada cinc anys i l'última reforma és del 2009- i que ha de ser totalment modificat segons les exigències de les comunitats més afectades per aquest sistema. Continuarà.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.