Ministeri de la patronal

Salvador Navarro: «A Cierval, no li correspon pagar les estafes dels altres»

La patronal valenciana Cierval s’ha declarat en fallida després que se n’anara en orris el pacte subscrit entre les confederacions provincials fa només un mes i mig. Salvador Navarro, president de la CEV, la provincial de València i única amb els comptes sanejats, relata a EL TEMPS com s’ha arribat fins ací. I no es mossega la llengua.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com ha arribat Cierval fins ací?

—No volíem arribar a aquesta situació, però malauradament ho hem fet. I els motius són diversos. D’un costat, contràriament a moltes altres patronals espanyoles, Cierval es va crear l’any 1982, més tard que les confederacions provincials, que són més antigues. No és el cas de Foment del Treball, a Catalunya, on tenen una patronal molt més consolidada. No tenim aquesta cohesió que sí que tenen en altres llocs. D’altra banda, Cierval es va alimentar des del començament dels fons públics. Amb aquest funcionament, la participació en Cierval es dividia en un 41% que tenia la CEV, que jo presidisc ara; Coepa, d’Alacant, en tenia un 36%; i la CEC, de Castelló, un 26% de participació. Això ha funcionat bé fins que hem deixat de rebre fons públics. La CEV es va adaptar a aquesta nova conjuntura i vam canviar les vies de finançament.

—Com es van canviar, aquestes vies?

—L’any 2011, quan em van fer president de la CEV, vam fer un ERO intern i aquesta casa va passar a tenir vint-i-un treballadors quan n’havia tingut uns vuitanta. Vam suprimir les infraestructures de les deu oficines comarcals que teníem a la província de València, perquè no les podíem mantenir. Vam suprimir també els cursos de formació, que ara són impartits pels sectors segons les necessitats que ells consideren. I vam entendre que era contraproduent finançar una cúpula empresarial amb fons públics. En aquell moment, l’administració ens deia a tot que sí, però no pagava. Ara, quasi el 60% dels nostres ingressos són privats. Procedeixen dels nostres sectors econòmics i d’empreses associades que s’han incorporat a la CEV gràcies al treball de carrer que hem fet. Hem anat a buscar les empreses. Aquest era el model que volíem per a Cierval.

—I per què no s’ha pogut aplicar?

—Ara mateix, Coepa, la patronal provincial d’Alacant, està en un procés concursal i té un problema judicial molt gran. Es tracta d’una denúncia del Servef [el Servei Valencià d’Ocupació i Formació] per un presumpte frau en unes subvencions. Castelló té un problema similar derivat d’uns cursos de formació. Cierval està imputada perquè és la patronal que agrupa aquestes confederacions, però hem demanat la desimputació, ja que no som nosaltres els executors d’aquests presumptes fraus. En aquest context hem tractat de posar remei a una situació molt complicada. Coepa i CEC duien cinc i dos anys, respectivament, sense pagar les seues quotes a Cierval. Nosaltres plantejàvem una fusió de la CEV amb Cierval, però l’efecte d’aquella fusió arrossegava aquesta casa a ser successora natural de totes les enganyifes, especialment de les de Castelló. Nosaltres proposàvem reduir les influències de cada confederació empresarial a un 10% cadascuna i després, cedir un 40% als sectors i un altre 30% a les empreses. El model em semblava correcte, perquè les empreses guanyaven pes, que és del que es tracta, al cap i a la fi. Però entenc que la CEC volia una quitança del seu deute, igual que Coepa. Nosaltres estàvem disposats a negociar això amb el deute de les quotes, però no amb el de les enganyifes. Això de “jo no puc pagar, paga tu”, em sembla immoral.

—Des d’Alacant i Castelló s’ha suggerit que el seu avantatge pel fet de ser l’única confederació sanejada de Cierval l’han emprat per construir una patronal autonòmica centralista.

—Si això haguera estat així, per què hem permès que Alacant no pague quotes durant cinc anys i que Castelló no en pague durant dos? Això del centralisme...

—Per què va esclatar aquell pacte proposat per Cierval que perdonava part del deute de Coepa amb la patronal autonòmica i preveia, també, fer el mateix amb la CEC?

—Nosaltres vam plantejar perdonar el 95% del deute de Coepa amb Cierval, que corresponia a uns 500.000 euros acumulats durant cinc anys. I ho vam plantejar per tal que Coepa modificara els estatuts. El problema de Castelló era diferent: deuen dos anys de quotes, que són uns 130.000 euros, però en enganyifes sumen uns 800.000 euros, pel que sabem. El plantejament per a Castelló és el mateix, però ells volen també que Cierval pague les enganyifes quan la CEC ni tan sols tenia balanços dels seus comptes. Això no pot ser. Les copes se les ha de pagar cadascú. La CEV va tenir enganyifes l’any 1994 i ho vam saldar amb una derrama. A Cierval no li correspon pagar aquestes estafes.

—Fa la sensació com si Cierval no hagués estat aprofitada perquè molts dels empresaris que la configuraven no hi estaven interessats.

—Això s’haurà de preguntar a Alacant i a Castelló. El model de la patronal autonòmica és necessari per al contracte social. La taula de diàleg social està composta per CCOO, UGT i Cierval. Els concerts econòmics i qualsevol decisió d’índole empresarial la signa Cierval. Una altra cosa és la desafecció que s’ha donat en uns altres territoris per la dependència pública. Això és una cosa que encara dura. Aquesta desafecció nosaltres l’hem capgirat gràcies a una onada dinàmica de privatització de la CEV. Estic segur que si Coepa i la CEC hagueren fet el mateix i hagueren estat més proactius i menys subvencionats, la desafecció cap a ells de les empreses del seu entorn no existiria.

—Vostè afirma que, a hores d’ara, la CEV es finança amb un 60% de fons privats. Quin seria el percentatge ideal?

—Tot aquell que supere l’ingrés privat al públic. No hi ha una fórmula màgica. Nosaltres som un agent social i hi ha coses que els empresaris hem de pagar, però hi ha unes altres coses que no podem pagar nosaltres. Per exemple, si conjuntament amb els sindicats evitem un problema amb la concertació social i evitem hores laborals perdudes, això són milions d’euros dels quals es beneficia la societat valenciana. Això, d’alguna manera, ha d’estar pagat en concepte de participació institucional o com es vulga dir. Però sempre ha d’estar per damunt el finançament privat del públic.

—Percep que el gran problema de les patronals ha estat el seu vincle amb l’administració?

—El problema ha estat que aquest vincle estava excessivament polititzat. Perquè, de vinculat, n’has d’estar: som una pota més de la negociació entre l’administració pública, els sindicats i la patronal. Una altra cosa és que, com a president de la patronal, tingues dependència amb l’administració pública pels teus propis negocis i això t’obligue a mantenir la relació amb l’administració. Això s’ha donat molt i ha estat un gran problema.

—Tot això tracta de regular-ho la Llei de Participació Institucional aprovada a les Corts Valencianes. Com la valoren?

—Aquesta llei la van aprovar durant la passada legislatura entre tots els partits, exceptuant Compromís, que es va abstenir. I és el concepte d’aquesta concertació total traduïda en llei. Aquesta llei de participació no assegura subvencions, sinó que nosaltres, com a agents socials que som, participem en les taules de consensos i d’acords. La CEV està còmoda amb aquesta llei.

Salvador Navarro, president de la CEV / Miguel Lorenzo Salvador Navarro, president de la CEV / Miguel Lorenzo

—Queden tres mesos per decidir el futur de Cierval. Confia en l’acord amb la Conselleria d’Hisenda per ajornar el deute?

—No sé què passarà. El que demanem són quatre mesos de treball tranquil. Jo no em puc comprometre a res. La realitat m’ha demostrat que, tot i dur un any treballant, intentant conciliar posicions i cedint, encara hi ha interessos oposats. Llavors, jo no puc llançar un missatge de compromís.

—Llavors, no confia en un ajornament.

—Jo no he dit això. Només he estat realista, he de ser seriós i no puc ser optimista quan l’experiència em diu que no ho puc ser del tot. I amb això no dic que no veig futur a Cierval. Tot depèn de nosaltres mateixos.

—En un país tan complex com aquest, tan dividit, com es pot explicar als territoris díscols que una patronal conjunta implica beneficis?

—Des de la CEV hem demostrat que es pot capgirar una situació complicada de la qual ni Coepa ni la CEC encara no han aconseguit eixir. Hem de canviar el discurs i la manera de fer, i això és el que fem a Cierval. I els empresaris de la província de València ho han vist positivament. Aquest model no tracta de manar més o menys, sinó de ser més eficaç.

—Què pensa dels casos que assetgen Coepa i CEC?

—És un senyal que s’ha viscut gràcies a la subvenció pública. Alguns s’han acomodat a la subvenció i no han eixit al carrer a buscar clients.

—Vostè va arribar a presidir la CEV, entre altres coses, gràcies al patrocini de José Vicente González, president de Cierval. Es comenta que vostè vol rellevar González i erigir-se en president autonòmic de la patronal.

—No es així. Si volguera fer això, jo m’hauria retirat de la CEV i hauríem deixat caure Cierval retirant el nostre suport. I en canvi hem treballat durant tot l’any colze a colze per fusionar CEV amb Cierval, fagocitant-nos a Cierval, aportant diners perquè Cierval poguera pagar les nòmines... Volem exportar el model de la CEV a Cierval, sí, però això és el que demanen tots els empresaris, que no volen dependència pública.

—Si Cierval es liquida, la CEV continuarà sent provincial?

—Primer hem de veure si es liquida. I la CEV està molt còmoda sent provincial. Malgrat tot, les confederacions provincials són importants. Perquè primer, el que necessitem és un projecte de futur unilateral, provincial. Però tot és important: el nivell local, el comarcal, les confederacions sectorials...

—Troba a faltar una patronal autonòmica cohesionada?

—La cohesió no la dóna la patronal, sinó el model social. I els valencians patim un gran problema general de vertebració. I la societat valenciana no sé ben bé si vol estar o no vertebrada. Jo llig declaracions d’empresaris d’Alacant que diuen que han d’anar en contra dels interessos de València i de Madrid.

 L’enèsima frustració valenciana

Entre anhels provincialistes i sospites de corrupció, la patronal valenciana Cierval ha anat a preconcurs de creditors per no poder fer front al pagament d’un deute per valor de 600.000 euros exigit per la Conselleria valenciana d’Hisenda. Aquesta és, només, una part del seu deute. Cierval, nascuda formalment l’any 1982 i activa des de 1999, tenia com a objectiu vertebrar el teixit empresarial del País Valencià, una intenció entrebancada per les patronals d’abast provincial, més antigues que la unitària.

Darrerament, la conjuntura semblava propícia per consolidar Cierval com a patronal unitària valenciana. La recuperació econòmica i la postura procliu del nou Consell hi podien remar a favor. Però l’ombra de la corrupció ha compromès Cierval, que s’ha vist obligada a declarar la seua fallida després d’haver intentat reformar l’estructura interna per sanejar econòmicament l’entitat i fer-la, alhora, menys dependent de les quotes provincials.

No ha estat possible. Cierval, integrada per les tres confederacions empresarials provincials –COEPA, d’Alacant; CEC, de Castelló i CEV, de València– va presentar fa un mes i mig uns nous estatuts per reformar els que regien la patronal des de 1999 i que el mateix president, Jose Vicente González, ha qualificat d’obsolets. El gran deute acumulat per Cierval derivava, especialment, de la càrrega de les confederacions d’Alacant i Castelló. Ambdues tenen causes pendents amb la justícia a hores d’ara per acusacions de malversació, derivades d’irregularitats en el finançament d’uns cursos de formació. De fet, la CEC està dirigida per una gestora i l’antic president de Coepa, que també forma part del sumari de Gürtel, ja no dirigeix la patronal. Però el deute roman i ambdues confederacions pretenien saldar-ho mitjançant l’ajuda econòmica de Cierval.

Els estatuts presentats fa un mes i mig se sostenien sobre dues potes: d’una banda, Cierval es comprometia a perdonar gran part del deute de Coepa i CEC amb la patronal autonòmica. A canvi, les dues patronals provincials acceptaven perdre poder en els òrgans de decisió de Cierval. El pacte semblava estar segellat. Tanmateix, els recels provincials han fet que l’acord se n’anara en orris, la qual cosa malmet l’enèsim intent per consolidar una patronal autonòmica. De moment, Cierval negocia amb el Consell l’ajornament del deute pendent per tractar de reconstruir-se.

Amb tot, José Vicente González, president de Cierval, emplaça els alacantins i els castellonencs a tornar a negociar per reconduir la situació. Continuarà.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.