Tot el poder per a Madrid

La via valenciana de Podem xoca amb el centralisme de Pablo Iglesias

Tot i que l'anterior direcció valenciana de Podem compartia aquesta tesi, l'arribada d'Antonio Estañ a la secretaria general de la formació morada al País Valencià va suposar un impuls per reclamar una federació més autònoma de Madrid. Unes reivindicacions que poden truncar-se en cas que el partit dels cercles done llum verd als nous estatuts espanyols que, fins al moment, resten autonomia política i financera als territoris i als municipis.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan Podem es debatia amb quins cordons nugar-se les sabates amb les quals caminar cap a les pròximes eleccions espanyoles, al País Valencià va sorgir una iniciativa que trencava amb la lluita dual entre els partidaris de Pablo Iglesias i Íñigo Errejón. Tot i que sabien que la seua proposta tenia un recorregut curt, diversos càrrecs joves de la formació morada van impulsar una via valenciana. L'objectiu d'aquella proposta, que anava més enllà d'algunes reivindicacions d'Antonio Montiel, en aquell moment secretari general, pretenia desmadrilenyanitzar Podem. És a dir, evitar l'excessiu pes centralista als òrgans directius.

Aquesta filosofia va transformar-se poc després en les línies bàsiques d'una iniciativa política. Es tractava del projecte que bona part del sector crític contra Montiel -encapçalat pel diputat Antonio Estañ i l'ex-parlamentària Sandra Mínguez- va presentar per guanyar la secretaria general en el procés intern que va celebrar-se el maig passat. Gaudir d'un CIF propi, de més autonomia política per tal de fixar els criteris estratègics i escollir les aliances electorals i l'elaboració d'un cens de la sucursal valenciana eren les principals reivindicacions de la via valenciana que defensava Estañ dins de la formació.

Unes peticions que havia reclamat anteriorment l'andalusa Teresa Rodríguez, tot i la negativa de Madrid. La delegació andalusa, finalment, va aprovar una resolució en favor d'una major «autonomia política, organitzativa i financera». Amb l'objectiu de crear un cens propi per reactivar els municipis, la idea d'Estañ copiava aquest esperit federalista. Tanmateix, els canvis als estatuts que prepara el líder morat, Pablo Iglesias, poden entrebancar aquesta aposta de la direcció valenciana de Podem.

Segons un informe del corrent Profundización Democrática, i que ha avançat El Mundo, els nous estatuts que redacta Podem en l'àmbit estatal suposen una recentralització de la formació i un major control dels territoris i els municipis per part de la direcció espanyola. Al contrari de les reivindicacions que Estañ i el seu cercle han realitzat, i que són compartides per la facció afí a l'ex-secretari general Montiel.

El document comparatiu elaborat per aquesta facció de Podem limita l'autonomia territorial, en contra del que va acordar-se al Vistalegre II, nom que va rebre el segon congrés intern del partit dels cercles. Si al conclave intern es parlava «d'establir criteris organitzatius propis», la darrera versió dels estatuts de Podem redueix a «criteris propis respecte de l'acció política» l'autonomia de les sucursals autonòmiques dels morats.

La retallada a l'esperit federal que mostraven els documents votats al Vistalegre II és encara més profunda en l'apartat del finançament territorial. No debades, el paràgraf que fa referència que «les donacions dels càrrecs públics i treballadors de Podem en els diferents territoris formaran part dels recursos de les federacions corresponents i seran gestionats per aquest territori» ha estat eliminat de la primera versió dels estatuts.

Antonio Estañ, secretari general de Podem al País Valencià, junt amb l'ex-diputada Sandra Mínguez, negocia amb Pablo Iglesias, líder dels morats, més autonomia política, jurídica i financera per a la federació valenciana. 

Aquesta nova proposta de regles fonamentals sobre les quals ha de funcionar Podem no limita només el paper dels territoris i posa fi a l'anunciada descentralització en aquestes qüestions. També redueix els obstacles per imposar gestores des de Madrid tant a les autonomies com als municipis. De fet, les organitzacions locals perden directament la potestat de decidir lliurement quines confluències realitzen en cada població.

La limitació de l'autonomia dels territoris afecta, a més, les Comissions de Garanties Territorials i el sistema de votació a elegir. D'una banda, i més enllà d'atorgar competències sancionadores a l'executiva estatal en detriment de l'òrgan corresponent, els nous estatuts deixen els tribunals autonòmics del partit inoperants en determinats casos davant l'òrgan estatal. D'una altra, arrabassa a les federacions la capacitat per decidir amb quin sistema de votació intern s'han d'escollir els seus líders locals. Ara, aquesta potestat estarà concentrada en l'executiva estatal.

Un tomb centralista de Podem que, de moment, deixa en paper mullat l'acord de paraula al qual van arribar Estañ i Iglesias després de la victòria del primer davant la candidatura pablista. El secretari general estatal va cedir a la federació valenciana el poder de decidir, sense cap interferència de Madrid, quines aliances electorals teixir al País Valencià.

«De moment, i fins que no estiga la versió definitiva, no farem cap valoració política», apunten diverses fonts de la formació morada. «Quan els documents estiguen aprovats, serà el moment per avaluar i extraure conclusions», rematen des de la direcció valenciana. Una prudència que pretén no obrir un altre front en el cercle de confiança d'Estañ, tocat per la marxa de la número dos i candidata a convertir-se en síndica, Sandra Mínguez, i amb la qüestió del portaveu parlamentari pendent de resoldre aquest divendres per la imminència del Debat de Política General del País Valencià.

Amb assumptes damunt la taula, com ara coordinar un grup parlamentari no afí al secretari general i amb la tasca d'aconseguir pressionar més al Consell en els pressupostos que durant l'etapa de Montiel, la jugada centralista d'Iglesias pot entrebancar una de les principals apostes de la nova direcció morada. Una estratègia que se suma a la intenció inicial de Podem de concórrer en solitari a les eleccions valencianes de l'any 2019. Aquesta tàctica busca ser útil per competir amb Compromís per un determinat espai electoral. Ambdues marques, de fet, comparteixen nínxols electorals amb els morats. Fins i tot, els socialistes, amb la pàtina valencianista que van reivindicar al passat congrés intern, volen pescar vots en aquest calador ben particular. La intenció del seu líder espanyol, que sempre ha estat partidari d'anar de bracet amb la coalició que encapçala Mónica Oltra, pot frustrar la tàctica i tapar la via valenciana que reivindica Estañ.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.