Els cordons desnugats de Podem

Després de la infatigable cursa electoral de diversos comicis, Podem s'ha aturat per debatre a quin ritme ha de caminar la formació. Una pugna estatal al País Valencià que no s'ha extrapolat de forma directa entre la direcció valenciana i el sector crític. Si bé el nucli del secretari general Antonio Montiel dóna suport a les tesis 'errejonistes', l'altre sector està dividit, amb dirigents que, fins i tot, defensen diverses propostes. Amb el Vistalegre estatal deslligat del valencià, la federalització de l'organització i la descentralització del poder dels líders territorials són les principals preocupacions. Cada facció aposta per uns cordons per nugar les sabates despassades del partit.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Córrer una carrera de 200 metres llisos amb els cordons despassats sempre provoca ensopegades. Podem, davant l'interminable cicle d'eleccions que va tindre les europees com a tret de sortida i les estatals del 26-J com a meta, va intentar nugar-se'ls en plena cursa electoral. I malgrat no caure, cremar etapes a un ritme vertiginós i gaudir de l'espenta de concórrer junt amb altres forces, el partit morat va quedar-se per sota dels registres dels socialistes i d'un Mariano Rajoy que va proclamar-se guanyador amb la seua tàctica de caminar corrent.

Amb la pròxima cursa electoral encara llunyana, Podem ha decidit aturar-se i deixar d'avançar amb les esportives despassades. Però els dos referents de la formació -Pablo Iglesias i Íñigo Errejón- aposten per diferents cordons per lligar les sabates del partit dels cercles. Mentre Iglesias defensa uns d'un roig d'esquerra clàssica que proporcionen un ritme més Bruce Springsteen, Errejón prefereix uns de color més transversal, cercant lligar-los després de cada cursa amb el PSOE i d'un ritme més pausat, més Coldplay. I tot, amb altres corrents com els anticapitalistes o les propostes territorials cercant-ne passar d'altres tipus.

Tot i que al País Valencià s'ha intentat extrapolar la lluita entre Iglesias i Errejón a la pugna que hi ha entre la direcció i el sector crític, la lògica estatal no quadra amb la realitat valenciana. Si bé les absències de membres del sector crític a determinats actes d'Errejón i que no acudira cap persona del corrent oficialista a jornades del moviment intern que encapçalava Iglesias semblava apuntalar la correlació de la batalla en clau madrilenya, els comportaments posteriors ho han desmentit.

D'ençà que les diferències entre els dos referents estatals van evidenciar-se -l'episodi de la «calç viva» al Congrés dels Diputats va ser la millor escenificació-, Antonio Montiel, secretari general de Podem al País Valencià, va significar-se amb les tesis d'Errejón. I amb ell, la diputada al parlament espanyol, Àngela Ballester, i la portaveu adjunta a les Corts Valencianes, Fabiola Meco. No debades, aquests dirigents junt amb altres que formen part del nucli de Montiel -David Torres, o en menor mesura per ser més imparcial en l'enfrontament valencià, Marc Pallarés- van signar el manifest llançat pel número dos de Podem.

Al sector crític, però, no tots donen suport al mateix projecte. Sandra Mínguez, diputada al parlament valencià i ex-secretària d'organització, és l'única dirigent destacada del País Valencià que s'ha significat per les tesis d'Iglesias. «M'agrada el seu projecte per l'aposta de donar més protagonisme als cercles, i, evidentment, per la figura de Pablo», afirma Mínguez. A l'altra banda, però, es troba Ferran Martínez, que va firmar el manifest dels errejonistes, però també la proposta dels anticapitalistes. «Són els dos projectes que més aposten per descentralitzar de debò l'organització i més clars en la plurinacionalitat de l'Estat.», defèn Martínez, que afirma: «Firmar ambdós no és força estrany. Gent estretament vinculada a Errejón com ara Jorge Moruno ha firmat el manifest anticapitalista, i membres d'aquest partit com ara Miguel Urbán l'errejonista».

Pablo Iglesias i Antonio Montiel//EFE.

Martínez, al seu torn, no va quedar-se sol signant el manifest dels anticapitalistes. Daniel Geffner, diputat a les Corts Valencianes, s'hi va sumar al projecte de la tercera pota de Podem per la seua reconeguda militància a aquest corrent; Antonio Estañ, que abans havia simpatitzat amb l'errejonisme, per «trencar la polaritat entre Iglesias i Errejón», i Cristina Cabedo va votar a favor del sistema electoral intern que va defendre la facció encapçalada per la líder andalusa Teresa Rodríguez i l'europarlamentari Miguel Urbán. «Vaig donar-los el meu vot perquè eren els únics que incorporaven la proposta valenciana», explica. Determinats membres del sector crític, de fet, van distanciar-se de l'errejonisme després de la suspensió d'un acte a La Morada sobre plurinacionalitat.

Independència de Madrid

La singularitat del País Valencià s'ha vist reflectida amb els suports que va rebre la denominada proposta valenciana, una via autòctona contra el suposat centralisme d'Iglesias i Errejón. La iniciativa apostava perquè al Consell Ciutadà Estatal, nom que rep l'executiva espanyola de Podem, no poguera comptar amb més d'un 30% de membres d'un mateix territori. «Volem evitar que Madrid continue copant aquest òrgan», va afirmar Jaime Paulino, secretari general dels morats a València. Bona part dels membres del sector crític com ara Estañ, Martínez o el diputat César Jiménez van expressar el seu suport.

El procés d'elaboració d'aquesta proposta, però, va repetir-se a altres indrets del País Valencià com ara Elx, Castelló i en municipis de La Marina Alta i la Marina Baixa. Uns debats que també s'han donat a escala valenciana, amb els retrets del sector crític per realitzar aquest procés «tard» i «forçats per les iniciatives municipalistes i dels cercles anteriors». Des de la direcció afirmen que «s'ha fet en el moment indicat que marca el calendari per preparar el Vistalegre estatal».

Aquesta iniciativa, de fet, ha estat l'única que Jiménez ha donat suport, malgrat ser més partidari en un principi del projecte d'Errejón. «Com a secretari general de Podem a Castelló no puc condicionar la militància apostant per un projecte o altre. Vaig donar suport a la proposta valenciana perquè era l'única que naixia directament d'un procés de debat dels cercles i que recollia l'esperit d'una major federalització de les organitzacions territorials», apunta Jiménez, que crítica el posicionament tan clar de Montiel: «Crec que la direcció valenciana no ha estat coherent, primer, no donant suport a aquesta proposta quan teòricament comparteixen la filosofia, i, en segon lloc, per condicionar als inscrits amb la seua aposta decidida per Errejón». Una crítica que repeteixen tots els membres del sector crític.

Podem PV críticsMembres del sector crític de Podem País Valencià en la presentació de la proposta valenciana//EL TEMPS. 

«A l'esborrany i el nostre document final, aquesta filosofia de federalitzar Podem estarà present. No vam poder incloure la proposta valenciana perquè el debat d'esmenes va ser molt ràpid, ja que els terminis marcats per Pablo Echenique [secretari d'organització estatal] eren de només un dia», explica Ballester, que recorda que tot el conjunt de Podem al País Valencià defensa una major federalització de l'organització valenciana, tal com va contar aquest setmanari, i que Montiel va estar un dels primers dirigents a clamar contra Madrid per un major poder en competències i recursos dels territoris. «L'aposta per una identitat pròpia és mostra amb el nom de la direcció valenciana: Consell Ciutadà Valencià. Pocs territoris han canviat la denominació de Consell Ciutadà Autonòmic», indica Meco.

«Vaig ser l'únic que va defensar al Consell Ciutadà Estatal del passat mes de desembre l'ajornament dels terminis per debatre propostes com la sorgida dels cercles de València. Només va donar-me suport la federació d'Astúries», reivindica Montiel, que conclou: «Podem ha de ser coherent. Si defensem externament la plurinacionalitat de l'Estat, no pot ser que seguim amb una organització centralista com ara. Els territoris, els municipis, els cercles, i, en el cas valencià, les comarques han de prendre més protagonisme».

No debades, l'esborrany del projecte d'Errejon defèn la «descentralització dels recursos» i quèe cada organització puga marcar el seu discurs polític d'acord amb «la realitat local o nacional». El País Valencià, de fet, és citat junt amb les Illes, Galícia i Catalunya com a territoris amb dinàmiques nacionals pròpies. Això sí, figura la líder de Compromís, Mónica Oltra, com a exemple del qual aprendre en capacitat de lideratge. Aquest diumenge s'ha presentat la proposta errejonista a València, en la seua del col·lectiu Ca Revolta.

Si l'esborrany d'Iglesias amb prou feines en diu alguna cosa de la descentralització dels recursos, tot i apostar per la plurinacionalitat de l'Estat, el document dels anticapitalistes sí que compta amb referències a posar fi amb el centralisme dels morats. «Podem ha de deixar de ser una màquina electoral centralitzada, centralista i madrilenya per convertir-se en una organització arrelada al territori. Les comunitats autònomes ha de decidir aliances electorals, polítiques pròpies i gestionar més recursos», defensa Geffner, que explica: «A la nostra proposta final, el Consell Ciutadà Estatal estarà conformat per 29 persones de cada territori, segons els inscrits i la població. Amb aquesta fórmula Madrid comptaria amb 4 membres i el País Valencià amb 3». «Cal evitar que en la futura descentralització de Podem canviem Madrid per València», alerta Martínez.

Rèpliques estatals

Tot i que els dirigents de Podem consultats remarquen que el terratrèmol del Vistalegre estatal no afectarà l'estructura valenciana en excés, la victòria d'un projecte que no aposte decididament per federalitzar la formació pot posar fi al somni de gaudir de més independència respecte de Madrid. «Independentment del projecte que guanye, crec que l'aposta per descentralitzar Podem és més o menys clara. No crec que es done una situació tan regressiva, de tornar al centralisme anterior. No debades, som l'únic partit amb subgrups confederals al Congrés i vam apostar per gaudir de grups propis, com ara el valencià. Però ens el van vetar repetides vegades», assenyala Ballester.

Carolina Bescansa, Pablo Iglesias i Sandra Mínguez (a la part dret de la imatge).

«Els passos són cap a una major descentralització en territoris com el País Valencià, Galícia, Astúries, Catalunya, etc. El País Valencià, per exemple, no pot gaudir dels mateixos estatuts que Extremadura. Això va establir-se així per la urgència del cicle electoral al primer Vistalegre. És el moment de canviar-ho», defensa Montiel. «Podem no pot reproduir la lògica estatal i madrilenya a cada territori. Això ha de canviar sí o sí», expressa Estañ. Jiménez és més clar, si cap: «Cal reivindicar-ho a Madrid. Guanye el projecte que guanye. És necessari».

L'alineament tan marcat de Montiel amb el projecte d'Errejón, a parer de Cabedo, «resta força al País Valencià per reivindicar una major independència de l'organització valenciana respecte de Madrid». «Aquesta aposta tan clara de Montiel dificulta la reivindicació comuna, i més si triomfen les tesis d'Iglesias», crítica Martínez.

Amb tot, totes les veus consultades descarten un cop de mà contra Montiel impulsat pel pablisme pel suport al projecte d'Errejón. «No hem d'aplicar la lògica estatal al País Valencià», explica Mínguez, que nega qualsevol jugada per desbancar l'actual secretari general tal com va passar amb la victòria del pablista Ramón Espinar a Madrid. El triomf va provocar tot seguit la destitució fulminant de José Manuel López, portaveu al parlament madrileny i afí a les tesis errejonistes. «Va ser un incident força lamentable. Que tornara a ocórrer seria molt trist», rebla Meco.

Des del sector crític també neguen, malgrat la «dificultat de gestionar la pluralitat», el trencament d'aquest grup per les rèpliques del Vistalegre estatal. Apliquen la filosofia amorosa del que passa en els anys d'Erasmus es queda allí. «Accions conjuntes com ara la realitzada el passat dia de la constitució reforcen la unitat dels que pensem per altre Podem al País Valencià. Tenim un pacte no firmat d'evitar que ens afecte el que passa al debat estatal. El que ocórrega a Madrid es queda allí, i dóna igual sí cada apostem per una opció», afirma un membre d'aquest corrent.

Tanmateix, els efectes del debat estatal comencen a notar-se al País Valencià. Amb el Vistalegre valencià marcat per al mes de juny, segons apunten fonts de la direcció de Podem, la proposta del sector crític d'una direcció coral, semblant a la de Teresa Rodríguez de nomenar-se coordinadora i crear un secretariat amb un poder col·legiat, és acceptada per Montiel. «Cal cercar un model en el qual el secretari general no concentre tot el poder, que la direcció siga coral i així es visibilitze», defensa. Malgrat la campanya de Podem arreu de tot l'Estat espanyol per nugar-se els cordons, sembla que al País Valencià restaran despassats fins al seu particular Vistalegre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.