Corrandes a Pablo Iglesias

Un Podem més valencià i exigent amb el Botànic

Ni 'pablisme', ni oficialisme. A les primàries valencianes de Podem, s'ha imposat la tercera via que encarnava el diputat a les Corts Valencianes, Antonio Estañ. La seua victòria, un dur revés a la gestió de l'ex-secretari autonòmic Antonio Montiel i també a Pablo Iglesias, enceta una etapa de més duresa amb el compliment de l'Acord del Botànic. Internament s'aposta per reclamar més autonomia respecte a Madrid i per descentralitzar les estructures del partit.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Un missatge de Telegram va trencar la pau. L'equivocació d'Antonio Montiel, ex-secretari general de Podem, per comunicar la destitució de Sandra Mínguez com a secretària d'organització, va evidenciar una fractura oberta a la formació morada. De colp i volta, l'oficialisme comptava amb oposició interna. Un bon grapat de diputats joves ubicats en diferents faccions del partit dels cercles van conformar l'anomenat sector crític. La mateixa Sandra Mínguez, els diputats Antonio Estañ i César Jiménez o el senador Ferran Martínez era les cares més mediàtiques d'aquell corrent.

Quasi un any després, Estañ s'ha convertit en el nou secretari general de Podem al País Valencià. Després d'aquella crida per convocar un Vistalegre valencià, en referència a l'Assemblea Ciutadana Estatal, el sector crític s'ha fet amb les regnes de l'organització. Ni l'operació dissenyada pel nucli de Pablo Iglesias per conquerir un territori afí a l'errejonisme -almenys, pel que fa a la vella direcció encapçalada per Montiel- ha aconseguit evitar la victòria del sector crític. Un triomf, cal afegir, que no s'esperaven alguns dirigents de la candidatura Marea per aprofundir el canvi, el projecte d'Estañ.

En efecte, Estañ ha guanyat les primàries de Podem amb 3.096 vots, el 41,64%. En segona posició ha quedat la senadora Pilar Lima -candidata pablista, que comptava amb diversos ex-militants d'Esquerra Unida al seu equip- amb 2.420 sufragis, el 32,54%. Fabiola Meco, portaveu adjunta a les Corts Valencianes i que encapçalava la llista afí a l'ex-líder Montiel, s'ha quedat amb 1.920 paperetes, el 25,82%. Amb 7.685 vots en total, els registres de participació han estat baixos: el cens estava conformat per uns 50.000 inscrits. Els temors de no arribar al mínim necessari van estar sobre la taula durant tot el cap de setmana.

Aquest triomf, però, és un qüestionament a la tasca d'oposició realitzada fins ara per Podem. L'equilibri entre actor fonamental de l'Acord del Botànic i soci exigent amb els partits del Govern valencià (PSPV i Compromís) ha comportat, segons els crítics, una manca de visibilitat dels morats. I els anuncis -després de l'abstenció dels socialistes valencians en favor de Mariano Rajoy o arran d'una esbroncada per renovar el Consell Jurídic Consultiu- de convertir-se en un suport més exigent al Consell mai no han emulat els comportaments de la formació a Aragó o Castella la-Manxa.

«Demanarem la convocatòria de la comissió de seguiment de l'Acord del Botànic», ha afirmat Estañ aquest dilluns. Es tracta del primer pas per realitzar una auditoria al pacte d'esquerres valencià. En aquest procés, el nou Podem aposta perquè participen els moviments socials i la societat civil valenciana. És a dir, «la quarta pota de l'Acord del Botànic», més enllà dels tres partits firmants. «Volem fiscalitzar millor el compliment de les polítiques del Botànic», ha ressaltat Estañ també com a crítica a la tasca de Montiel. «El Consell, després de 20 anys de governs del PP, ha realitzat polítiques molt positives. Ara bé, no ha posat els fonaments per transformar el País Valencià», ha censurat. Al seu decàleg de mesures urgents, incorpora la constitució d'un fòrum per dissenyar del bracet dels moviments socials i la societat civil valenciana «un model social, econòmic i democràtic de futur per al País Valencià».

Aquestes crítiques són un símptoma que Estañ apujarà el to d'exigència als dos socis, però en cap cas tindrà un comportament similar als dels companys manxecs o aragonesos. De fet, i després de l'aclaparadora victòria de Pedro Sánchez a les primàries socialistes, el nou secretari general ha evitat criticar el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, alineat amb l'andalusa Susana Díaz. «El meu objectiu no és Ximo Puig, sinó el compliment de l'Acord del Botànic», ha afirmat Estañ.

El triomf de la facció crítica, a més, és un clam dels inscrits contra el centralisme madrileny. No debades, el nucli dur d'aquesta candidatura no va posicionar-se ni per Pablo Iglesias ni per Íñigo Errejón al debat estatal. Fins i tot, va anar més enllà presentant una via valenciana que cercava trencar amb una formació excessivament madrilenya. Amb el diputat al timó de la nau valenciana de Podem, la intenció és exigir major autonomia a la direcció estatal. «Iniciarem un procés de federalització de l'organització valenciana», ha assenyalat. Aquest pla estarà conformat per la reivindicació d'un CIF propi per a la delegació valenciana, accés al cens i una major autonomia jurídica i política, tot i que seguint els criteris estatals. Un clam significatiu, ja que el País Valencià és el tercer territori de l'Estat amb més inscrits i cercles actius.

Segons marcava el seu full de ruta, aquesta descentralització també és interna. O com va expressar a EL TEMPS el senador Ferran Martínez, membre de la candidatura d'Estañ, «no podem repetir al País Valencià el que denunciem a Madrid». Així, es pretén la creació d'un Consell Territorial, el qual estarà integrat per representants dels cercles locals, comarcals i dirigents municipals. A més, s'aposta per donar als regidors de Podem assessoria jurídica, recursos i unes línies estratègiques d'oposició. La facció crítica havia denunciat que la vella direcció va deixar de costat els representats locals del partit dels cercles.

Un Consell Ciutadà Valencià plural

Sandra Mínguez, la diputada que compta amb totes les paperetes per convertir-se en síndica de la formació, ha estat la més votada al procés de primàries amb 124.092 punts. Per part de la candidatura pablista Obrint Podem, han estat escollits per formar part del Consell Ciutadà Valencià la cap de llista, Pilar Lima; l'impulsor al País Valencià del Front Cívic i ex d'Esquerra Unida, Hèctor Illueca; la senadora Vicenta Jiménez i l'ex-militant d'Esquerra Unida, membre del sindicat estudiantil Acontracorrent i de València en Comú, Pau Vivas. Completen la representació dels afins a Iglesias en la direcció María Luisa Saavedra, Enric Pla, Ana Isabel Fornés, Pedro Lorente, Pilar González i Rocío Segura.

A banda de Mínguez, de la llista d'Estañ han estat escollits el diputat anticapitalista Daniel Geffner; el senador Ferran Martínez; la responsable de xarxes de Podem València, Carla Monleón; el regidor de Podem a Gata de Gorgos (Marina Alta), Jaume Monfort; la regidora d'Educació, Habitatge i Acció Social a València, Maria Oliver; o el diputat i secretari general de Castelló, César Jiménez. Anabel Mateu, María Jesús Iglesias, Òscar Luis Moreno, Illan López, Benito Pérez, Susana Ruiz, Lidia Isabel Montero, Àngels Baró i Roberto Molina són la resta de representants de la llista Marea per aprofundir el canvi.

De Més Morat, més Podem entren al Consell Ciutadà Valencià la portaveu adjunta a la cambra valenciana i cap de llista, Fabiola Meco; les diputades al Congrés, Àngela Ballester i Rosana Pastor; i les parlamentàries a les Corts Valencianes Llum Quiñonero i Beatriz Gascó. Emilia Sánchez-Pantoja i Óscar Langa també seran a l'executiva per la candidatura encapçalada per Meco. L'òrgan directiu es complementa amb els representants dels cercles sectorials. La nova etapa d'un Podem més valencià i fiscalitzador del Consell ha començat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.