Oh Barcelona, molt t'estime
carrer a carrer, plaça a
plaça. A les meues nits de malalt
estés al llit et recórrec
insomne, camine sobre
l'empedrat amb la passera
insegura, vacil·lant. Llegesc inscripcions
a les cantonades, truque a
unes portes que se'm desfan i
es tornen munts de cendra.
Veig la noieta que ha baixat
a comprar la llet. Les dones
duen les cistelles carregades de
bledes, apis, pa de pagés. T'estime
molt, t'estime dolorosament,
ciutat, l'olor de boirina,
el vent de la mar, la humitat, façanes fumades,
bragues als balcons del
Fossar de les Moreres, el rei
de ferros, de llaunes, Santa Maria del
Mar, jo he guardat fusta
al moll, Salvat-Papasseit.
"Oda a Barcelona", Vicent Andrés Estellés