1.- Quin sentit té avui el Nadal?
La paraula “Nadal” ve del llatí natalis: naixement. Si vostè és creient, Nadal cada any recorda una cosa fonamental des de la perspectiva de la fe: que Déu es manifesta a través de la feblesa d’un nen. Com diu Sant Pau: “Es manifestà la tendresa i la humanitat de Déu” (Epístola a Titus 3,4). El pessebre que es posa a moltes cases ho explica prou bé. Al cor de la festa nadalenca hi ha un infant, que no neix en el confort sinó en la misèria d’un estable. Fill d’uns pares que no estan a casa sinó que es troben desplaçats, desvalguts. Fa estrany dir-ho, però nadal és una festa dels pobres.
Si vostè no és creient, significa una festa de la família, de la cura i l’interès pels altres. Però també és la festa lamentable de l’alegria obligatòria i sense família (biològica o no) segurament és un dels moments més sinistres de l’any.
En qualsevol cas, el nadal d’ara mateix és un perill per al colesterol que no distingeix entre creients i descreguts. Segon la Fundació espanyola del cor, les festes nadalenques impliquen un augment del colesterol del 10%.
2.- Quins Evangelis en parlen?
Del Naixement en parla bàsicament l’evangeli de Lluc, i hi ha algunes dades sobre Maria i sobre els reis d’Orient en Mateu, però els evangelis no donen cap data cronològica. La lectura dels textos bíblics del naixement més important és la que es troba en Lluc i és simbòlica i no històrica.
No consta que hi hagués enlloc un bou ni una mula, que són animals castrats i, per tant, símbols d’impotència. Mateu no parla de pastors ni d’àngels, però en canvi esmenta els reis d’Orient.
3.- Per què una missa del gall?
La missa del gall es celebra a la nit, d’acord amb la tradició que prové del segle VIè; és una expressió de fe que se celebra en família. Consisteix en la refosa de tres misses la de mitjanit, o ‘missa dels àngels’, la de ‘dels pastors’ i la del ‘Verb diví’. És una litúrgia que també s’ha conservat a les esglésies protestants.
4.- Què significa l’arbre de Nadal?
L’arbre és un símbol de la immortalitat. Al Paradís ja hi ha un arbre del bé i del mal, que generalment s’identificava amb una pomera. Mots jueus, però, creuen que al paradís creixia l’etrog, una fruita autòctona d’Israel que ve a ser una barreja de pera ¡i codony. A l’edat mitjana es representava la història d’Adam i Eva a les Esglésies i com que al desembre no hi ha pomes s’hi posava un avet. En la tradició cristiana, l’arbre del Paradís és també el de la creu de Crist, que per la seva encarnació salva la humanitat. Com que l’avet no perd les fulles és un símbol de la immortalitat.
Però si vostè no és creient també pot dir que l’arbre de Nadal és un costum precristià i que per això mateix al Pirineu baixen un arbre encès (una falla) fins les esglésies dels pobles. Ara les falles només es fan per sant Joan, però en altres temps també n’hi havia per Nadal- Al Montsià i pels voltants de Morella encara en feien a inicis del segle XX.
Posar arbres guarnits a cases i carrers és un costum recent. Fins a mitjans del segle 19 no es va introduir a França i arribà a Catalunya després de la guerra civil, en bona part l’avet perquè sortia al cinema americà.
5.- Per què Nadal és el 25 de desembre?
Jesús possiblement va néixer l’any -5 o -6 de la nostra era. Però només cap a l’any 330 a Roma es va començar a commemorar el seu naixement el 25 de desembre. Anteriorment sembla que la festa realment important dels cristians era només la Pasqua. El 25 de desembre fou originàriament una festa dedicada a Mitra, una divinitat d’origen oriental i molt important entre els soldats de les legions romanes. Al mateix temps també a Roma se celebrava la festa del solstici d’hivern, la data en què el sol reprèn la seva força i simbòlicament la llum comença a derrotar les tenebres. El ‘Sol invictus’ va ser reprès pels cristians associant el naixement de Jesús a la festa de la llum.
Però per problemes de calendari (Juli Cèsar havia instaurat un calendari que no s’ajustava exactament al cicle solar i l’any 1582 el papa Gregori va haver de revisar-lo), la festa es va anar movent de data.
Per això Nadal dona molt de si. Els catòlics i els protestants el celebren el 25 de desembre, però els ortodoxes i els etíops coptes que segueixen el calendari julià i no el gregorià, el fan el 7 de gener i els armenis ho allarguen fins el dia 18.
6.- ...i el Pare Noel?
Si el Pare Noel és Santa Claus, llavors estem commemorant un sant relativament nou. I, a més protestant. Ara fa dos-cents anys, el 1822, un pastor de l’església episcopal. Clement Clarke Moore va escriure un poema de Nadal força cursi que porta per títol ‘An Account of a Visit from St. Nicholas’, en què es representava anta Claus como un home alegre que vola de casa en casa en un trineu portat por rens para entregar juguets. L’any 1881, el caricaturista Thomas Nast es va inspirar en aquest poema para crear la versió que ha quedat a l’imaginari de Santa Claus: un hom vestit de roig amb barba blanca. Si us han dit que és publicitat de la Coca-cola us han enganyat.
Però és ben cert que el consumisme nadalenc a gran escala es va potenciar a partir de la crisi del 29. Abans només per Nadal els nens només rebien panses i figues, nous i olives i una miqueta de mel i mató. Amb sort alguna “pepa de drap” o “pepa de quinze” (una nina de quinze cèntims).
A Rússia reparteix regals el Ded Moroz (l’avi del fred), que vesteix de blau perquè Stalin va prohibir que vestís de roig i arriba acompanyat per la seva neta Snegúrochka (la Donzella de les neus), per allò de la paritat.