Sobre la taula hi ha deu boles de billar. Durant el joc, ballaran per la felpa verda. Amb intenció o per fortuna s’acostaràn, s’allunyaràn, repicaran les unes amb les altres o desapareixerant per un dels forats. D’entre elles n’hi ha una de negre. Sense número, sense banda blanca, sense equip. Capaç de trastornar-ho tot. Així, com una partida de billar encetada, és com el CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) presenta el món el 2023. A través de la nota interacional homònima —El Món el 2023— i en col·laboració amb EsadeGeo perfilen els temes que marcaràn l’agenda global de l’any que ve.
Sense intenció de ser alarmistes, diuen que la paraula de l’any, enguany, ha estat “permacrisi”, és a dir, un estat de crisi permanent. El que hi ha rere la cantonada del 2023, per tant, no sembla que hagi de ser gaire diferent. L’any que ve —asseguren— serà “l’any que es posaran a prova els límits individuals i col·lectius”. Tal com ja s’ha començat a viure aquest hivern, el 2023 es viuran dificultats per accedir a béns bàsics que, a Europa, feia anys que es donaven per suposats. Creixerà la inflació que ja acompanya, tremolarà la seguretat alimentària a la què estem acostumats i patirem els efectes de la crisi energètica i de les pressions creixents en la cadena de subministrament.
Tot això, sumat a la creixent tensió de la competició geopolítica global i la descomposició dels sistemes de seguretat i governança internacional, tindrà conseqüències. Ras i curt: empitjoraran les condicions de vida i augmentarà el malestar social i les protestes ciutadanes. “Que el 2023 sigui l’any de l’escalada en la conflictivitat internacional o el moment de consolidar petites desescalades que rebaixin la tensió geopolítica i el seu impacte econòmic, depèn de com es gestioni el desajust entre desafiaments i instruments dissuasius”, alerten.
1. Recessió econòmica global?
En algunes regions del planeta, el risc econòmic, monetari i social dibuixarà un 2023 altament inflamable
Les conseqüències de la guerra d’Ucraïna per a l’energia, les persistents disrupcions en la cadena mundial de subministraments, i les polítiques monetàries adoptades davant una inflació creixent han portat el futur econòmic del 2023 al pessimisme. Segons el Fons Monetari Internacional, el creixement econòmic mundial per al proper any serà del 2,7% —la xifra més baixa des del 2001, amb l’excepció del 2020 per l’impacte de la pandèmia.
En algunes regions del planeta, el risc econòmic, monetari i social dibuixarà un 2023 altament inflamable. El risc que una crisi de deute s’ampliï a les economies emergents durant el 2023 està augmentant. Sri Lanka ha estat la primera alarma. Alguns dels països que el 2023 presentaran una situació més delicada són el Pakistan, Egipte o el Líban.
2. Inoperativitat de la seguretat col·lectiva
Des de l'inici de la guerra d'Ucraïna, els paradigmes de la seguretat mundial han canviat dràsticament. La invasió militar russa ha revitalitzat el paper de l'OTAN, d'una banda, i ha augmentat la sensació de vulerabilitat, de descomposició del sistema de seguretat internacional, de l'altra. Caldrà un instrument que funcioni per emparar una negociació sobre Ucraïna i, ara com ara, els espais existents —els acords de Minsk i la intermediació de l’OSCE— han fracassat.
3. Crisi d’accés i garanties als béns bàsics
El món s’enfronta a una crisi alimentària sense precedents i sense final aparent
La guerra a Ucraïna ha agreujat les dificultats d’accés a l’energia, als aliments i a l’aigua potable. La provisió de béns públics globals, que és un requisit previ per al desenvolupament i és vital per a la reducció de la pobresa i la desigualtat entre països, sofreix avui els estralls de la rivalitat geopolítica, d’una nova confrontació pels recursos naturals, i els efectes d’un afebliment de la governança global i de la cooperació internacional.
El món s’enfronta a una crisi alimentària sense precedents i sense final aparent. També els alts preus de l’energia influiran en el retrocés dels índexs globals de desenvolupament. A escala europea, l’hivern del 2023 serà el moment de posar a prova els límits de la solidaritat entre els països de la UE.
3. Inestabilitat i descontentament social
El 2022, més de 90 països han registrat mobilitzacions per la falta d’accés als béns públics. L’hivern del descontentament a Europa —que ja ha vist mobilitzacions de milers de persones a Grècia, el Regne Unit, Àustria, Alemanya, o la República Txeca— es podria intensificar el 2023, quan les conseqüències de la crisi energètica siguin més visibles. L’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica podrien ser, una altra vegada, l’epicentre d’una nova onada de protestes massives un cop finalitzat el progrés democràtic, iniciat fa una dècada, i la tornada de Tunísia a l’autoritarisme.
Les mobilitzacions per la justícia —social, climàtica i de gènere— també tornaran al carrer. Tanmateix, l’increment de la protesta pacífica ha coincidit també amb la normalització de la violència com a eina política, tant per part dels aparells de repressió dels estats com entre sectors de la societat especialment reaccionaris.
4. Fractures i atomització dels moviments i les seves reivindicacions
La protesta guanya terreny —tant en democràcies com en dictadures— però, cada vegada més, ho fa en societats fracturades, polaritzades. L’«erosió de la cohesió social» és el risc que més s’ha aguditzat a escala mundial des de l’inici de la crisi de la COVID-19. És en aquest context que la megatendència a la fragmentació global ha arribat fins i tot als moviments de protesta i a les seves reivindicacions. La polarització i la ruptura presents en les societats del Nord i el Sud global es reprodueixen també en els moviments socials, incloent-hi els corrents emancipadors que busquen avançar en el reconeixement dels drets de gran part de la població.
5. Autoritarisme sota pressió
El 70% de la població mundial —més de 5.000 milions de persones— viu sota el pes de dictadures. La involució democràtica guanya terreny. L’informe de l’institut V-Dem sobre l’estat de la democràcia al món adverteix que el grau de democràcia de què gaudeix la ciutadania global el 2022 «ha baixat als nivells del 1989». Els últims trenta anys d’avenços democràtics han quedat esborrats del mapa.
Tanmateix, no solament la democràcia està sota pressió. Les autocràcies electorals també tenen un any amb molts interrogants per davant. El 2023 veurem com alguns d’aquests lideratges autoritaris —Iran, Turquia, la Xina— estan cada cop més qüestionats, ja sigui per divisions internes dins del mateix sistema o per la força de moviments opositors.
6. Acceleració de la competició estratègica
Estats Units i la Xina són al punt de mira dels equips de recerca internacionals. A més de competir comercial, tecnològica i econòmicament, la guerra d’Ucraïna ha afegit una altra variant a l'equació de la lluita entre els grans poders globals: la tensió armamentística. La confrontació entre aquestes dues potències, explica la investigadora Carme Colomina, s’intensificarà.
Països com l’Índia, Turquia, l’Aràbia Saudita o Brasil, que juguen a segona però que tenen veu al taulell geoestratègic, aspiraran a guanyar protagonisme
Tot i així, no som davant un món dividit en dos blocs estancs sinó en plena reconfiguració d’aliances. És per això que el 2023, expliquen, serà també l’any de les segones potències. Països com l’Índia, Turquia, l’Aràbia Saudita o Brasil, que ja tenen veu al taulell geoestratègic, aspiraran a guanyar protagonisme mantenint espais de cooperació oberts, tant amb els Estats Units, com amb la Xina o Rússia.
8. Transicions en col·lisió
Les dues transicions que havien de construir un món sostenible, la transició verda i la digital, han entrat en col·lisió. La guerra a Ucraïna i l’impacte de les sancions a Rússia han alterat mercats, dependències, compromisos climàtics i, fins i tot, els temps previstos per refermar l’aposta per energies alternatives.
Després de l’hivern, el món haurà de buscar nous proveïdors d’energia més enllà de Rússia
Ha estat aquesta crisi un accelerador o un sabotatge per a la transició energètica? A curt termini, la por a una falta de subministraments durant l’hivern ha impulsat la demanda de carbó. Però després de l’hivern, el món haurà de buscar nous proveïdors d’energia més enllà de Rússia. S’obrirà, així, una nova competició global que mantindrà els preus a l’alça, però també reforçarà l’aposta per les renovables.
9. Desglobalització sectorial
L’impacte global de la pandèmia i de la guerra d’Ucraïna sobre la cadena de subministraments i l’accés a béns globals sembla haver propiciat un retorn a la regionalització geoestratègica. Som davant d’una reglobalització, davant d’un desacoblament selectiu, de doble circulació. La integració seguirà, especialment, en els sectors on la connectivitat o la necessitat mútua és vital per al desenvolupament dels actors, i el desacoblament es produirà en sectors estratègics de la confrontació geopolítica, com ara la tecnologia, la seguretat i la defensa.
10. La bola negra: testant límits
La llista d'escenaris que podrien capgirar el taulell de joc i intensificar els riscos que existeixen és llarga. Els desastres nuclears encapçalen el llistat. Amb l'escalada retòrica russa i els bombardejos pròxims a centrals com la de Zaporíjia, el perill d'un atac o d'un accident nuclear ha augmentat.
A més, asseguren des del CIDOB, de les a gairebé tretze mil armes nuclears que hi ha al món, "unes 2.000 —pràcticament totes pertanyents a Rússia o els Estats Units— es troben en estat d’alerta operativa alta". Per altra banda, els fenòmens meteorològics, cada cop més agressius, també podrien posar a prova les respostes globals insuficients davant la urgència de la crisi climàtica.