No era Qatar, ni la retransmissió del mundial. Era el pavelló Navarra Arena al complet. 13.300 persones es van donar cita aquest diumenge per viure la 18a edició del Campionat Absolut de Bertsolaris d’Euskal Herria.
El campionat és un acte itinerant, que se celebra cada quatre anys per revitalitzar el bertsolarisme al carrer. Aquest és l’objectiu principal de l’associació Bertsozale Elkartea, encarregada d’organitzar el campionat treballant dia rere dia que fa que el de diumenge no sigui un projecte aïllat. És un fenomen cultural que alhora no deixa de ser un acte polític i emocional. I si diem que el campionat és un acte polític, diem que el bertsolarisme és un instrument per a la unió dels pobles bascos i des d’una mirada cada cop més feminista.
Després de quatre mesos de competicions recorrent diferents pobles del territori de l’èuscar, de 42 bertsolaris que han competit, són 8 els que han aconseguit arribar al Navarra Arena.
No és casualitat l’elecció de Pamplona com a seu d’aquesta final que l’ha acollit per primera vegada en la seva història. Des del 1984 l’associació Bertsozale Elkartea ha treballat de valent per impulsar el bertsolarisme a Navarra, aconseguint així que el Govern de Navarra, en 2018, el declarés com a Bé d’Interès Cultural. És una fita no només per al bertsolarisme, sinó també per al basc i la cultura basca.
Van ser vuit hores d'improvisació. Vuit hores on els bertsolaris van cantar sobre la justícia social, el canvi climàtic, el racisme… i molts més temes d'actualitat. Vuit hores on el campionat es va convertir un any més en reivindicació, en unió i, sobretot, en emoció. Un cant en èuscar i per l’èuscar, un cant al poble i als pobles que com Euskal Herria lluiten per mantenir viva la seva identitat i la seva llengua.
La guipuscoana Maialen Lujanbio, d’Hernani, que en 2009 ja va ser-ne la primera dona guanyadora, s’ha endut la txapela per tercera vegada. Una txapela que alhora simbolitza que un poble que canta sempre romandrà viu.
