El jurat hi ha reconegut el valor de retratar «un calidoscopi de veus femenines de diferents generacions, orígens i classes socials», «una mirada crítica i realista» i una «llengua àcida i esmolada».
L'autora va celebrar que el jurat hagi "guardonat una novel·la feliçment feminista que celebra les seves experiències de vida com a extraordinàries i universals". Gemma Ruiz Palà, va dir -com l'última premi Nobel de Literatura, Annie Ernaux, fa uns dies- que aquest premis «és una victòria col·lectiva i no pas individual». I va afegir: "Jo no vinc de res perquè abans ha hagut Català, Rodoreda, Marçal, etcètera" i després va dedicar el premi a un llarg llistat d'escriptores actuals.
La resta de guardons de la Nit de Santa Llúcia han premiat homes, amb l'excepció del Premi Internacional Joan B. Cendrós, que ha reconegut la feina de Mara Faye Lethem, traductora a l'anglès de la literatura contemporània més exitosa i exportable, acabant per Jo canto i la muntanya balla (When i sing, Mountains dance) d'Irene Solà, que ha estat un dels títols del 2022 destacats pel diari The Guardian.
La novaiorquesa va fer un llarg llistat d'agraïments, que va incloure «gràcies» a la normalització, a Mary Ann Newmann, a Pompeu Fabra i «als que fan els subtítols a TV3». I va demanar, abans d'acomiadar-se, per als traductors del català a altres llengües, «tarifes més dignes per a un país de lletraferits: Es mereixen el pa sencer i no els rosegons».
El premi Carles Riba l'ha guanyat un veterà de la poesia i dels Premis, Jordi Llavina, amb Un llum que crema, un poemari amb set parts que trenca amb les seues últimes obres, poemes narratius més extensos, i torna als reculls de poemes breus que Llavina havia escrit al començament de la seua carrera.
El jurat ha valorat que l'obra és «un conjunt de poemes de factura perfecta, amb una enorme riquesa de vocabulari i un ús savi i acuradíssim de la rima i de la mètrica».
En recollir el premi, Llavina va explicar que mira «d'escriure sobre fets, sentiments i raons» que no li siguin «estranys», ha recordat Joan Vinyoli i s'ha descrit com un «artesà de les paraules» que escriu amb «humilitat».
Un escriptor sense obra publicada, Marc Vintró, ha guanyat el 25èMercè Rodoreda de contes i narracions amb Unes ganes salvatges de cridar, un recull de relats carregats de ràbia, segons l'autor. Segons el jurat, l'autor hi barreja gèneres molt diferents (ciència-ficció, distopia, terror gòtic, etc) i valora «uns contes travessats per la mort i el sexe, amb una mirada plena de sarcasme i humor negre».
Marc Vintró (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1975) és llicenciat i doctorat en Filosofia per la UB sobre el poeta romàntic anglès William Wordsworth. Vintró va parlar de la ràbia que el fa escriure, «la ràbia d'un nen o una nena maltractats que ningú escolta» i d'altres ràbies que són leit motiv del seu recull de contes.
El dramaturg Gerard Guix ha guanyat el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil amb Un far a la fi del món, «per explorar amb sensibilitat i humor», segons el jurat, «l'univers de les relacions adolescents, per defugir del dramatisme i apostar pel costumisme i la quotidianitat en el millor sentit de les dues paraules».
Gerard Guix (Vic, Osona, 1975) és escriptor i dramaturg, autor d'una desena d'obres de teatre entre les quals Dirrrty Boys o Ricard de 3r i cinc novel·les, com Tot el que hauries de saber abans d'estimar-me, Premi Pin i Soler 2010.
En recollir el premi, l'autor va demanar més atenció a la literatura en català, la literatura juvenil i les obres de teatre de petit format per part de les institucions. «Els que ens dediquem a la cultura necessitem fars que ens il·luminin. Aquest premi ho és»
El Premi Muriel Casals de Comunicació 2022 ha estat pel periodista de TV3 Manel Alías «per la seva acurada i arriscada cobertura de la guerra de Rússia a Ucraïna, oferint testimonis de primera mà a banda i banda del conflicte, amb una mirada política i social». Però també la feina de corresponsal durant vuit anys des de Rússia i llibres com L'última victòria de l'URSS (2022).
El Premi Folch i Torres de novel·les per a nois i noies, que arribava a la seva seixantena edició, ha quedat desert perquè, segons el jurat, «no hi havia unanimitat entre el jurat ni prou qualitat entre els originals presentats».