Després d’arribar a un acord amb el PSOE per la derogació del delicte de sedició, Esquerra Republicana sembla que aconseguirà també la reforma del delicte de malversació que desitjava. El nou redactat rebaixarà les penes del delicte quan no hi hagi ànim de lucre o enriquiment personal. Precisament, la negociació s’ha basat en el fet d’incloure que sigui aquest ànim de lucre el que determini la gravetat del delicte, cosa que actualment no es troba especificat en el Codi Penal. Les penes quedarien determinades d’un a quatre anys de presó a qui que destini patrimoni públic a una finalitat per la qual aquest no estava previst, sempre que el desviament pressupostari causi un “mal o entorpiment greu del servei públic”, però no hi hagi un ànim de lucre personal. Si no existeix aquest “entorpiment greu”, ni el lucre personal, el nou delicte inclourà una multa econòmica i una pena d’inhabilitació del servei públic pel condemnat a entre dos a sis anys. Si l’acusat s’ha lucrat, o ha lucrat a un tercer, les penes es mantenen igual: entre els 2 i els 12 anys de presó.
Part del món independentista català ha reaccionat desfavorablement a l’anunci de l’acord, ja que els fets que recull el nou delicte poden afectar directament causes relacionades amb l’organització del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, i que encara es troben pendents de judici. Els republicans, però, defensen l’acord al·legant que, segons ells, la descripció del nou delicte “no es correspon amb les conductes com la de l’organització de l'1 d'octubre, i menys encara amb penes de presó, perquè no es va produir cap mal ni entorpiment greu del servei públic", ni tampoc cap enriquiment personal. La interpretació decisiva en aquests casos és la dels jutges encarregats de dictar sentència, la qual podrà diferir, o no, de l'exposada per ERC. Pel que fa a l’anunci de l’acord per part del PSOE, els socialistes defensen que la nova redacció servirà per perseguir fets com els del referèndum del 2017.
La cúpula de Junts per Catalunya ja s’ha pronunciat. Laura Borràs, presidenta del partit, ha piulat que Pedro Sánchez busca “mantenir la persecució contra l’1 d’octubre”. Jordi Turull, secretari general de Junts, ha fet una simple piulada amb el hashtag “#GuanyaMarchena”, i també ha declarat a mitjans que “estem assistint a unes negociacions on no es parla de com eliminar els elements repressius, sinó de com maquillar-los i blanquejar-los”. El president a l'exili, Carles Puigdemont, també a través de Twitter, ha declarat que “la reforma del Codi Penal que va fer Mariano Rajoy ara té l’aval independentista”, i que “acorden una rebaixa d’anys, però en deixen intacte l’esperit”.
El soci de govern dels socialistes, Unides Podem, s’ha desmarcat de l’acord, ja que no estan segurs de com serà “la futura aplicació del nou delicte per part dels jutges”. Tot i això, han assegurat que “facilitaran que no descarrili”, i votaran favorablement a la modificació de la llei.
Els acords entre ERC i el PSOE es debatran i votaran al Congrés dels Diputats aquest dijous, en ple extraordinari, que decidirà l’aprovació de la derogació de la sedició i la reforma del delicte de desordres públics agreujats, i la reforma del delicte de malversació. Els dos partits volen enllestir-ho com més aviat millor per allunyar el debat públic sobre els canvis en el Codi Penal de les eleccions municipals del maig del 2023, i patir així les mínimes conseqüències electorals. Està previst que les noves lleis entrin en vigor a finals d’any després de passar pel Senat i de ser publicades al BOE.
El text ja té l’aval de la Comissió de Justícia del Congrés, que ha aprovat aquest dimarts la reforma del Codi Penal amb 19 vots a favor - els del PSOE, Unides Podem, ERC i PNB -, 17 en contra - PP, Vox, Ciutadans, Junts i la Cup -, i l’abstenció d’EH-Bildu. Els partits de la dreta espanyola han acusat el Govern de Sánchez de rendir-se a l’independentisme, mentre que els partits independentistes catalans han acusat ERC d’acceptar que l’1 d’octubre va ser delicte.