Òmnium Cultural i diverses associacions memorialistes han presentat aquest diumenge una crida internacional perquè la Prefectura Superior de la Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona es converteixi en un centre de memòria. En un acte just davant de la comissaria, les entitats han reclamat el trasllat dels policies i la transferència de l’espai i el fons documental a les institucions catalanes perquè en facin un espai de memòria, d’arxius i centre d’interpretació de la impunitat i la tortura. Segons han explicat, 177 organitzacions internacionals de 20 països s’han adherit al manifest. Les entitats han desplegat una gran lona que reproduïa la façana de la Prefectura Policial convertida en el centre de la memòria que reclamen.
47 anys després de la mort de Franco i 5 anys després del compromís del Congrés per tancar la Prefectura de la Via Laietana, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha assegurat que el centre de tortures del franquisme sigui encara una prefectura de policia és una “anomalia democràtica”. “Els tímids intents de revisió com la nova Llei de Memòria Democràtica són insuficients. No preveuen conseqüències jurídiques ni responsabilitats patrimonials per l’Estat. És inacceptable que l’única causa judicial oberta contra el franquisme sigui a 10.000 quilòmetres d’aquí”, ha exposat.
Antich ha considerat que el tancament de la comissaria i conversió en un centre de memòria és una “exigència democràtica internacional” per la memòria, la veritat i la justícia. Ha exposat que la societat civil està unida contra les complicitats amb la tortura del franquisme i ha explicat que recullen el testimoni de les persones anònimes que han estat vexades en aquest indret per raons ideològiques, de gènere, sexe, ètnia, llengua o origen.
“Tenim una mala notícia per a l’Estat: La policia acabarà marxant”, ha exclamat Antich. “No pararem fins que Via Laietana 43 sigui un espai de memòria. La batalla per la dignitat la guanyarem perquè les per memòria, democràcia i la llibertat. La lluita continua”, ha exposat.
En el seu parlament, Antich ha lamentat que l’Estat no hagi fet “net” del franquisme i que no compleixi els “mínims” requerits en reparació. “La lluita per la memòria i la democràcia són dues cares de la mateixa moneda”, ha reivindicat. També ha assegurat que a l’Estat ser còmplice de la tortura “és un mèrit”.
Durant l’acte tant Antich com les entitats han criticat els atacs constants contra la placa commemorativa per les víctimes de les tortures instal·lada a pocs metres de la Prefectura. “Els actes vandàlics no són casuals”, ha afirmat. Ha considerat que són conseqüència de la passivitat que l’Estat perseguint aquests comportaments.
A banda d’Òmnium, han impulsat la campanya internaiconal Amical de Mathausen, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, Ateneu Memòria Popular, la Comissió de la Dignitat, la Comissió de la Memòria Històrica – ICAB, European Observatory on Memories – EUROM, Fundació Cipriano Garcia – CCOO CAT, Irídia – Centre de Defensa de Drets Humans i la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes.
Durant l’acte les entitats han llegit un manifest que recorda que a la Prefectura s’hi va produir “una pràctica sistemàtica de maltractaments i tortures, amb total impunitat i vulneració dels drets fonamentals, per part dels membres de la VI Brigada Regional d’Informació Social, coneguda com a brigada político-social”.
També han recordat que fa 20 anys que demanen la conversió de l’espai amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Parlament i el Congrés. També han insistit que diversos organismes internacionals han instat l’Estat Espanyol a garantir el dret a la veritat i la reparació de les víctimes, per mitjà de la resignificació dels espais de tortura en espais de memòria.
Tot i això, han lamentat que les peticions no s’han complert i han emplaçat el Ministeri de l’Interior i les administracions competents a fer-ne cas i transformar l’espai.