Abans d’Alrevés jo havia estat cinc anys treballant a una altra editorial i el meu germà (Gregori Dolz Kerrigan) també. El 2009 ens ajuntem per crear Alrevés amb dos socis més i han estat dotze anys meravellosos on hem aconseguit aixecar una editorial i dues col·leccions de novel·la negra, una en català i una en castellà. Jo tenia ganes del meu propi projecte i muntar el meu equip, i hem decidit separar els nostres camins. Per això ha nascut Editorial Clandestina, que incorporarà el segell de Crims.cat, que abans estava sota paraigua d’Alrevés.
-Crims.cat perillava?
-No, no. Però quan separem els nostres camins hem de dividir l’empresa i, de forma molt natural, la part lògica, a la qual jo podia donar continuïtat era la de Crims.cat, que continuarà sent dirigida per Àlex Martín Escribà, que és amb qui més he treballat. Era la partició lògica, que jo m’emportés Crims.cat i els altres companys, el segell d’Alrevés i altres segells en castellà.
-Alrevés seguiran només en castellà?
-Diria que, a mig termini, com a mínim, sí. Més endavant no ho sé.
-És un bon moment pel món editorial?
-Mai se sap. Sent honestos, amb les dimensions que ja teníem a Alrevés, quan un segell com Crims.cat se’n va, es nota; les dues parts es debiliten una mica. No sé si és bon moment. En tot cas, les dues parts havíem decidit separar-nos. I les dues parts tenim la solidesa, el recorregut i el fons suficient com perquè les dues empreses tirin endavant. Pel que fa al moment del sector, no sé si és el millor. Editorial Clandestina no neix de manera totalment nova. Si ho fos, em preocuparia, perquè aquest 2022 s’està produint un increment dels costos del paper i cartró; naixen moltes editorials, etc. En el nostre cas concret, com Editorial Clandestina dona continuïtat a Crims.cat, que és un segell, tan humil com vulguis, però consolidat i amb fons, jo crec que és més fàcil. Ja tenim un recorregut i molts títols.
-Tindreu el segell Crims.cat i el segell Biblioteca Clandestina. Però fa molt poc va sortir la Biblioteca Clandestina Catalana, que és una plataforma d’autoedició amb la qual no hi teniu res a veure.
-No. El nostre projecte naix a partir d’un projecte de Martha Vidal-Guirao per al màster d’edició de la Universitat Pompeu Fabra que es deia La pistola de Txékhov. Amb el seu projecte i la meva experiència ho hem anat transformant en la Biblioteca Clandestina perquè l’editorial es diu Clandestina i ens havíem assegurat que cap altra editorial es digués així. És cert que clandestina és una paraula que s’utilitza en molts àmbits -des de la cervesa artesanal fins a mil coses- i sabíem que en literatura ens trobaríem alguna altra. Li hem posat Biblioteca Clandestina al segell perquè és una col·lecció de llibres que recuperem, que volem que es publiquen en català, que creiem que tenen el seu espai i que sí o sí haurien d’estar a la biblioteca de tothom: obres universals. I no: no sabíem que existia aquesta plataforma d’autoedició anomenada Biblioteca Clandestina Catalana.
-La Biblioteca Clandestina, doncs, surt d’una idea de Martha Vidal quan feia el màster d’edició?
-Sí, ella havia de presentar un projecte al final del màster. Per tal de dur-los a terme, des del màster emparellen alguns alumnes amb una mena de mentors. A mi em van convidar a ser mentor de la Martha en aquest projecte de La pistola de Txèkhov i vaig creure que era un projecte amb sentit i coherència. De manera que entre els dos l’hem anat construint, tot i que en un 90 per cent és el seu projecte.
-I el projecte és publicar textos de finals del XIX o principis del XX en català...
-Són textos que considerem que val la pena que siguen traduïts al català o que es facin traduccions noves de textos que, per diferents raons, no han tingut el reconeixement que es mereixen. Es faran noves traduccions, amb pròleg i un disseny de col·lecció ben pensat.
-Per tant, l’Editorial Clandestina tindrà dos segells: un, Crims.cat, i l’altre, la Biblioteca Clandestina.
-Sí, l’Editorial Clandestina serà el paraigua de totes dues col·leccions.
-I Clandestina publicarà només traduccions?
-Sí, la idea és que en un futur hi hagi un altre segell per publicar narrativa, en castellà o en català, més contemporània, i una línia de literatura negra juvenil dins de Crims.cat. I també de true crime. Però de moment ens centrem en aquestes dues col·leccions.
-A més també heu parlat un acord amb l’editorial Sajalín, que publica novel·la negra en castellà. Fareu títols seus en català i a l’inrevés?
-Sí. Sajalín és una editorial que respectem moltíssim, que ha fet molt bona feina i amb ells hi tenim afinitats i amistat. Perquè Alrevés i Sajalín vam començar, si no el mateix any, amb un any de diferència. Ens hem vist a moltes i moltes fires; hem compartit els problemes d’editar en els últims anys i, des d’un punt de vista estrictament editorial, ha sabut escollir molt bé els textos i mai ha flaquejat. D’aquí va néixer la idea: nosaltres tenim Crims.cat, que ja té un posicionament i és respectada. En el nostre catàleg les traduccions són un poc més mediterrànies i Sajalín fa més traduccions nordamericanes i de començament de segle. Per tant hi ha un punt on podríem intercanviar títols: anirem mirant cada any i ells podrien traduir títols mediterranis que ara no tenen en catàleg i nosaltres obres que ha publicat Sajalín. Comencem amb el Dead City de Shane Stevens. Ens ve de gust. Des del punt de vista editorial ens ajudarà a fer créixer la representativitat del gènere.
-Quins seran els propers títols de Crims.cat?
-Acabem l’any amb un autor valencià, Joan Carles Ventura, i el seu Fletxes desviades i començarem l’any amb Andreu Martín (La quarta noia per l’esquerra), Massimo Carlotto (Un nou hivern arribarà) i una novel·la d’Agustí Vehí, que m’agradaria remarcar, perquè és un autor de Figueres, autor del número 2 de Crims.cat, una de les obres que millor ha funcionat: Torn de nit. És un autor que estimàvem moltíssim; era una meravella com a persona i era un gran escriptor.
-A més publiqueu els guanyadors del premi Memorial Agustí Vehí.
-Exacte. Doncs l’any que ve farà deu anys de la seua mort i publicarem un dels seus primers llibres, el que va guanyar el premi Crims de Tinta, Quan la nit mata el dia, que va publicar la Magrana en el seu moment. D’aquesta manera, de Vehí tindrem al catàleg Torn de nit, Remor de serps, Ginesta per als morts i Quan la nit mata el dia. És una manera d’honorar-lo.
-I a Biblioteca Clandestina?
-Sortiran els dos primers títols al febrer. En total en volem publicar cinc al llarg de 2023. Aquests primers seran Els trenta-nou esglaons de John Buchan i, amb títol provisional, perquè en català aquest no ens fa el pes, L’home a qui se l’empassà la terra, de Carolyn Wells. I, de moment, amb això tenim feina.