Martí Domínguez (Madrid, 1966) guanya el Premi Proa amb Mater, una novel·la que promet tots els ingredients de la literatura de l’escriptor valencià: novel·la amb rerefons científic i filosòfic però servit en forma de relat captivador, amb personatges ben treballats i intensitat narrativa. Biòleg de formació, Domínguez demostrà, des de la seua primera obra, mereixedora del Premi Andròmina 1997 (Les confessions del Comte Buffon, Tres i Quatre, 1998) una vasta cultura científica i històrica que li ha permès bellugar-se amb comoditat per escenaris històrics, com la França de la Il·lustració, en aquella primera obra, o l’Alemanya nazi, en el cas de la seua última novel·la, L’esperit del temps (Proa, 2019).
En el cas de Mater, per primera vegada, Martí Domínguez se situa en el futur (any 2070 aproximadament) amb una obra que «és més que una novel·la de ciència-ficció», segons el portaveu del jurat del Premi Proa, Xavier Pla: més aviat un «relat d’anticipació» que «dialoga amb 1984 de George Orwell, amb Un món feliç d’Aldous Huxley i, sobretot, amb El conte de la serventa de Margaret Atwood».
Seguint el relat del jurat del premi Proa, Mater se situa «en una ciutat futura, però no gaire llunyana de la nostra (d’aquí deriva una bona part de l’estremiment que comporta la seva lectura)» on «la Segregació ha imposat nous Protocols de control personal i de millora social». La ciutat sense nom -que Domínguez ha identificat amb Boston, perquè allà afirma haver conegut tecnologia que s’assembla a la que descriu- «està poblada», segons el jurat, «per posthumans després d’anys d’intentses recerques biomèdiques per lluitar contra tota mena d’impureses i de patologies genètiques, ja eliminades del tot».
Aquests posthumans no són fèrtils perquè no s’han gestat ni han nascut naturalment sinó per ectogènesi, mitjançant bio-sacs, la mateixa tecnologia que els ofereixen per a gestar i procrear els seus fills i que garanteix a tohom unes criatures sense malalties genètiques. És en aquest context que, la protagonista, Zoe Hamer, es queda inesperadament embarassada i aquí comença l’aventura: la fugida de Zoe a la recerca d’ella mateixa i la trobada amb els humans del bosc, que encara viuen en petites comunitats i conserven la gestació natural.
Segons Xavier Pla, «la reflexió principal de Mater és sobre la fertilitat i la maternitat» i en la novel·la aquests dos conceptes «es troben al centre de totes les preocupacions polítiques i de les reflexions filosòfiques».
En rebre el premi, el mateix Martí Domínguez admetia que aquest és el centre de l’obra; «El que m'interessa sobretot és una reflexió sobre què ens fa humans» i «sobre la importància d’aquesta gestació i la maternitat: Mater és un cant a la maternitat perquè tal com la coneixem ens ha fet humans: un cop ens allunyem de la maternitat, esdevenim una altra raça». Domínguez recorda que allò que primer ens va allunyar dels primats és «la manera de parir, amb dolor (la resta de primats ho fa sense dolor)» i parint «una criatura tan feble i necessitada de l’energia parental».
Domínguez explica que els plantejaments de la novel·la poden semblar «extravagants» però «resulta particularment corprenedor pensar que són tècniques que s’estan desenvolupant ja». L’escriptor i biòleg explica que a la Xina ja s’estudien les tècniques d’ectogènesi i que diversos laboratoris nordamericans -com els que va conèixer directament el 2019 en una estada professional de tres mesos a Boston- fan recerca de manipulació de l’ADN per gestar fills sense riscos de malalties hereditàries.
Domínguez ha volgut «construir un món nou en el qual la societat viu en una mena de confort tutelat, amb aquests inquietants bio-sacs, mares-robots i aquests nens, amb un ADN modificat per extreure'n el seu màxim potencial genètic».
Domínguez -col·laborador d’EL TEMPS- explica que la idea d’aquesta novel·la li va sorgir quan escrivia la seva anterior obra, L’esperit del temps, i estudiava i descrivia els esforços de metges nazis per dur a terme el que consideraven una millora genètica. En aquest cas, però, Domínguez ha volgut traslladar aquest fenomen a una «societat democràtica» on els posthumans trien voluntàriament aquesta opció de la manipulació de l’ADN i els bio-sacs. «Com una progressió natural», diu Domínguez, que porta aquesta societat a una opció que té a favor arguments econòmics i sanitaris però també els allunyar de la humanitat. De fet, els posthumans veuen els humans dels boscos com a enemics, no com a parents, i els persegueixen, igual «que a Amèrica del Nord es va fer un genocidi amb els indis o a Austràlia amb els aborígens».
L’autor, ha explicat també que ha triat el títol de Mater «perquè vol dir mare en llatí però també perquè és l'arrel de matèria» i aquesta novel·la fa una representació d’una societat "que porta el materialisme a la seva màxima expressió". I recorda una frase de Diderot -protagonista d’una de les seves primeres novel·les- «després del pas de la matèria inert a la matèria sensible, qualsevol cosa és possible». Per Domínguez, Diderot es referia a la gestació i això casa amb la seva opció de donar rellevància màxima a la maternitat.
El portaveu del jurat, Xavier Pla, ha insistit en el fet que, a la literatura catalana actual, «hi ha pocs novel·listes que dominen tan bé les dues ciències -les naturals i les humanes- com Martí Domínguez. I això dona una continuïtat a tots els teus llibres: en tots hi ha literatura científica però també reflexió de pensament».
La novel·la arribarà a les llibreries el 16 de novembre.