Any rere any, dos debats marquen la política al Congrés de Diputats de l’Estat espanyol. El primer, el de política general. El segon, el de pressupostos, previst durant el mes de novembre. Es tracta del moment en què els partits de Govern, en cas de no tenir majoria absoluta, posen la seva proposta de governança a judici, i es constata quin suport tenen entre l’oposició. A més, clar, és el moment en què les comunitats autònomes s’hi juguen les garrofes, discutint la part del pastís que anirà a parar a cadascuna d’elles.
Un repartiment de porcions de la qual, històricament, els Països Catalans n’han sortit malparats. Malgrat que, com passa en aquesta ocasió, els vots dels partits dels diferents territoris de parla catalana han estat clau per a l’aprovació dels comptes, especialment els de les formacions principatines.
En aquesta ocasió, seran decisius els vots d’Esquerra Republicana –que ja van facilitar la investidura de Pedro Sánchez– i, en menor mesura, els de Junts per Catalunya i la CUP.
Tanmateix, la negociació dels comptes estatals entre el Govern espanyol i els territorials sol tenir habitualment un certs elements que són recurrents.
Dubtes
Josep Huguet fou conseller de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya entre 2004 i 2006 i conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de 2006 a 2010 per Esquerra Republicana de Catalunya. Creu que en relació a la proposta del govern de Madrid, el primer que cal és “analitzar la seva trajectòria en relació als pressupostos anteriors”, i remarca que hi ha una constant que ja va viure com a conseller: “tot el que són diners i inversions, en general, als Països Catalans, acaba arribant molt per sota la mitjana d’execució”. Per contra, assenyala, que “autonomies com ara Madrid o ministeris com el de Defensa sempre executen el seu pressupost per sobre d’allò pressupostat”. Amb aquesta base, indica que “la primera prevenció és no creure’m res”.
De manera similar ho veu l’exconseller d’Economia, Comerç i Indústria de les Illes Balears pel Partit Socialista de Mallorca (PSM, formació avui integrada al si de Més per Mallorca), Pere Sampol (2000-2003). “El debat de Pressupostos és el segon més important de l’any, però és purament virtual, perquè el pressupost és totalment virtual. Caldria fer el debat de l'execució pressupostària, que moltes vegades no té res a veure amb allò pressupostat”, explica. Recalca, a més, que “cada any hem de patir la ignomínia de veure com es pressuposten unes despeses mitjanes al conjunt dels Països Catalans molt inferiors a la despesa mitjana del conjunt de l’Estat”. A més, exposa que no s’hauria “de parlar només de les inversions”, sinó també de “la despesa per càpita”, perquè “hem de tenir en compte que un dèficit històric d’inversió en infraestructures i equipaments comporta que a la llarga es produeixi una menor despesa, perquè hi ha menys equipaments a mantenir”.
Carles Manera, que també fou conseller d’Economia illenc entre 2007 i 2011 amb el Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE), assenyala que el Govern balear ha de tenir cura dels fons vinculats al Règim Especial iBalear “per negociar amb el govern central els projectes on aniran destinats”. A més, li preocupa “que els diners s’executin correctament i a temps”. Amb tot, remarca que per ell els comptes proposats “són molt correctes”, perquè marquen un “perfil keynessià”, volen “tirar endavant projectes d’inversió” i “hi ha una gran aposta per la despesa social”.
Tanmateix, Sampol destaca que malgrat que a les Illes i a l’Estat mana el mateix partit [el PSOE], “hi ha un percentatge molt alt de la inversió destinada a ports i aeroports. Hauríem de qüestionar-nos si és coherent amb el model econòmic que des de les institucions de les Illes volen revisar per reduir el nombre de turistes”. I rebla que “sembla que ens governen dos partits distints”.
Des del País Valencià, l’exconseller socialista Martín Sevilla Jiménez –de Treball entre 1991 i 1993 i d’Indústria i Comerç entre 1993 i 1995–, és més prudent i explica que no és possible un projecte de PGE “que reculli totes les aspiracions” i que, a més, aquests no es poden valorar de forma aïllada ignorant “el que ha passat altres anys, o inversions que es fan en altres territoris i et poden beneficiar”. Es refereix, per exemple, a “inversions de l’AVE en el seu accés a Múrcia”. Critica, però, que “no és seriós posar-se a parlar d’inversions no territorialitzades per justificar que hi haurà més inversions. L’experiència ens diu que això és un calaix de sastre que afavoreix, majoritàriament, Madrid”.
D’altra banda, Sevilla no creu que el Govern valencià del Botànic tingui molt d marge per negociar, i creu que “prou en tindríem amb fer una anàlisi seriosa i compromesa amb el finançament autonòmic, cada dia més insostenible”. També ho veu així l’exconseller socialista valencià Antoni Birlanga, responsable d’Economia i Hisenda entre 1982 i 1993: “el més fonamental és aconseguir d’una vegada que es modifique el sistema de finançament. Mentre no s’aconseguisca, la comunitat estarà infrafinançada i no es podran complir els reptes que es presentin”.
Cobrar per avançat
Davant les preocupacions pel compliment de l'execució dels comptes pressupostats, Felip Puig, que fou conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya entre 2012 i 2016, pensa que caldria demanar “mecanismes de seguiment trimestral de les contractacions, licitacions i els programes d’execució de les inversions. Això hauria d’acompanyar com a annex els pressupostos. Quin cronograma tenen? No deu ser massa difícil que els enginyers del Ministeri ho puguin calendaritzar”. Conclou, doncs, que si no hi ha aquests mecanismes, “Catalunya quedarà sempre en inferioritat de condicions”. Remarca que, acompanyant això, caldrien “mecanismes de penalització, és a dir, una clàusula de garanties que faci que allò no executat s’incrementi en les inversions de l’exercici següent”. Al seu entendre, això evitaria que es pressupostin “obres de rodalies que ja estaven previstes als pressupostos de l’any 2000 o 2001, com ara el desdoblament de la línia de la Garriga”, al Vallès Oriental.
Ramon Tremosa, conseller d’Empresa i Coneixement durant l’anterior legislatura catalana (2018-2020), va un pas més enllà i defensa que els partits catalans haurien d’intentar “cobrar per avançat”, i posa com a exemple que “si es diu que a Rodalies hi aniran tants diners, cal que els transfereixin abans del vot del pressupost. Si no, faran el mateix de sempre”. Com a exemple posa la manera de negociar del Partit Nacionalista Basc, tot i que “ells tenen una posició de força que no tenim”. Així, creu que un altre requisit seria resoldre la qüestió de la morositat de les grans companyies amb les petites i mitjanes empreses: “el reglament europeu estableix que hi hagi sancions automàtiques a partir dels 61 dies per cobrar una factura. La PIMEC fa temps que demana a l’Estat espanyol que implementi un reglament de sancions automàtic”. Exposa que “al Congrés es va acceptar fer el debat sobre morositat, però fa dos anys que s’espera que es posi a l’ordre del dia”, i demana que els partits independentistes exigeixin que “si volen aprovar pressupostos, posin a debat i votació aquest reglament”, perquè tot i estar deslligat de pressupostos “injectaria 1.000 milions a les empreses”. Finalment, demana també condicionar el vot als PGE a que “els fons europeus serveixin per finançar projectes que algunes autonomies tenen sobre la taula”, i resumeix que si no es fan coses així “li regalarem a Pedro Sánchez tota la legislatura”.
En una direcció similar, l’exconseller català Josep Huguet remarca que “l’única cosa tangible és si a la llei d’acompanyament dels pressupostos s’hi col·loquen coses com ara el traspàs de Rodalies. Això és poder. Caldria posar sobre la taula coses de poder real”. Creu, per tant, que “el poder sí que s’acaba executant”, mentre que les promeses dels diners acaben al calaix de l’oblit. Amb tot, destaca que “els qui manen ja sabran el que els convé i sabran, també, si hi ha un altre aspecte de la negociació que s’escapa dels pressupostos”. Això darrer ho compra també el conseller català d’Economia i Coneixement entre 2010 i 2016, Andreu Mas-Colell: “el que li sembli bé al conseller d’Economia, em semblarà bé a mi”. També Birlanga defensa el conseller en actiu, en aquest cas al País Valencià: “Vicent Soler ho està fent bé i la Generalitat ha plantat cara de forma molt adequada”.
Sigui com sigui, caldrà veure si els negociants dels comptes generals, en especial els principatins, seran capaços d’aconseguir corregir en la negociació alguns dels elements que preocupen als seus antecessors.
El números de Montero
La ministra d’Hisenda de l’Estat espanyol, María Jesús Montero, va presentar el passat 13 d’octubre un projecte de Pressupostos Generals de l’Estat que preveu destinar a les Illes Balears un 1,3% del total de la inversió real del sector públic per al 2022. Seria un total de 172,35 milions, 28,64 menys que l’any anterior, quan la xifra era de 201 milions. Això es complementarà, per primera vegada, i durant quatre exercicis, amb una injecció de 183 milions addicionals com a compensació “insular”.
Al País Valencià, la xifra destinada és de 1.208 milions d’euros. Una dada que suposa el 9,3% del total, encara per sota del que li pertocaria per percentatge de població. La xifra suposa 44 milions d’euros més envers els comptes del 2020, tot i que degut al fet que la inversió en comunitats ha augmentat, el pes percentual és tres dècimes inferior al 2021. En aquests comptes, a més, el territori valencià obtindria 52,80 milions d’euros pel Fons de Compensació Interterritorial, la qual cosa suposaria el 12,4% d’un total que ascendiria als 432,43 milions d’euros. Menys que els 53,81 milions de l’any 2021.
Finalment, el projecte pressupostari contempla que la inversió ascendeixi a Catalunya fins al 17,2%, amb 2.230,74 milions d'euros. Una xifra superior al 16,5% i de 1.999,30 milions d'euros més que els PGE de 2021. Lluny, però, del 19% que pertocaria a Catalunya, segons fixa la disposició addicional tercera de l’Estatut en funció del pes territorial. L’esborrany també contempla la transferència de 200 milions d'euros pendents del pressupost de 2008, en compliment d'una sentència del Tribunal Suprem del 2017.