Rafael Domínguez és el director de la Plaça del Llibre, una iniciativa de la Fundació Full i diverses entitats (Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, etc...), per exposar la diversa oferta de la literatura catalana a diversos punts del País Valencià (València, Castelló, Alacant, Gandia, Elx i Sueca). Aquest dimecres 26 d’octubre, a València, s’obre la desena edició de la Plaça del Llibre en aquesta ciutat, la primera on es va celebrar.
Rafael Domínguez, que ha estat 25 anys a l’editorial i llibreria Tirant Lo Blanch de València, és un dels patrons de la Fundació Full, que impulsà la Plaça, des de fa deu anys. Enguany ha assumit també la direcció d’un esdeveniment que aplega 80 activitats, els premis Trajectòria, enguany per Josep Piera i Edicions del Bullent, i el Difusió, per l’Espai Fuster.
-La creació de la Plaça del Llibre és curiosa perquè implica tant escriptors (AELC) com editors (AEPV) i llibrers, a més de la Fundació Full, que també inclou bibliotecaris, documentalistes, i l’Associació d’Il·lustradors. El nexe és la llengua?
-Sí, és una acció coral del foment del llibre i de la lectura en la nostra llengua. I això és un esdeveniment festiu. Cal destacar aquest caràcter col·lectiu de l’organització. La Fundació Full pren la iniciativa i organitza la Plaça del Llibre però és gràcies a totes les institucions que hi ha al darrere: Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, les llibreries de cada comarca, els gremis i totes les institucions públiques que donen suport són el segell de la Plaça del Llibre.
-Per què era necessària una Plaça del Llibre fa deu anys i què heu aconseguit en aquest temps?
-La Plaça del Llibre naix, fins i tot, abans de la creació de la Fundació, com una necessitat de visibilitzar el llibre en llengua catalana. Malauradament, a València, hi ha poca exposició de la literatura catalana. N’hi ha, però falta més dinamització. L’oferta del llibre en català és molt variada i molt àmplia. I calia també donar reforç a la indústria cultural valenciana que no sempre és tan visible com deuria. En aquell moment era imprescindible. Avui en dia, políticament, tenim el vent a favor -ja veurem fins quan-, però encara és molt necessària, la Plaça. Ací a València és indiscutiblement necessària però en altres racons del País Valencià, com al sud, és imprescindible i es nota de seguida la reacció positiva (quasi quasi eufòrica) en aquelles ciutats. El plantejament de la Plaça és visibilitzar la diversitat de títols, d’autors, d’editorials. A Alacant, per exemple, el volum de compra és molt important i l’assistència a les presentacions, també. Perquè hi ha aquesta mancança. Encara que es fa molta feina des dels casals Jaume I, des d’Escola Valenciana, des de les llibreries -que fan activitats-, falta un poc més de vertebració. Traure el llibre al carrer és visibilitzar-lo i aquesta és la tasca principal de la Plaça del Llibre.
-Això beneficia després a les llibreries?
-Sí. La Plaça del Llibre vol tenir diversos objectius: un és mostrar-li al públic la diversitat, però també col·laborar amb les llibreries perquè se n’adonen que l’oferta és molt atractiva i té públic. I, al mateix temps, compartir les experiències de les llibreries entre sí, perquè això dona capacitat de compartir informació sobre els autors, la tecnologia, la distribució, fer contactes amb les editorials, conèixer les novetats. Tot això dona una altra percepció al llibre en català.
-Quan a Barcelona fan la Setmana del Llibre en Català, editors i escriptors sempre diuen que ha esdevingut també un punt de trobada molt positiu. També passa a la Plaça del Llibre?
-Clar. Aquesta seria la tercera pota: el punt de trobada. Li diem «plaça» perquè és també un punt de trobada, com un mercat, un punt d’intercanvi cultural per intercanviar experiències entre editors, escriptors, bibliotecaris, etc...
-Quines són les novetats de la Plaça del Llibre de València d’enguany?
-València és el gran aparador de la literatura catalana al nostre país i això fa que siga el lloc on les editorials més volen visibilitzar-se. Enguany estem parlant de seixanta-dues editorials que tenen modul contractat per exposar; també hi ha un espai de llibreria amb més de 3.000 títols, vuitanta activitats, entre presentacions, contacontes, activitats de la Universitat popular de València, de la Universitat de València; tallers de formació per a professorat. La novetat més destacada és que hi seran presents també els podcasts perquè vindran la Gent Ràndom, que tracten temes de literatura en valencià de forma desenfadada i el primer podcast de literatura infantil i juvenil valenciana, que és un projecte de l’Editorial Andana que precisament s’estrenarà a la Plaça del Llibre de València.
-Els públics infantil i juvenil tenen reservat una activitat diària. Són un objectiu principal?
-La part d’infantil és potser la més poderosa perquè són els futurs lectors i tots mirem cap a ells. Però jo voldria fer incidència també en el públic juvenil que, per moltes raons, poden ser els que tinguen més vinculació a la Plaça del Llibre. I intentem acostar-nos a ells a través de diverses activitats, com el teatre, els mateixos podcasts, les presentacions de llibres juvenils. És el públic que més necessari es fa que puguin acudir a la plaça.
-Per a les editorials del Principat i les Illes que coneixen poc el mercat valencià, la Plaça del Llibre és una bona opció?
-Sí, indiscutiblement, tot i que ja van coneixent el mercat. Aquesta és una de les coses que hem assolit. L’altre dia, parlant amb Joan Carles Girbés, el director de la Setmana del Llibre en Català de Barcelona, em deia que a voltes li pregunten què és la Plaça del Llibre. És cert que la Plaça té un concepte molt col·laboratiu. Per exemple, l’espai del llibre és un espai gestionat per diverses llibreries (aquest any per Abacus, Tirant lo Blanch i la llibreria de Plaça del Llibre). No és que cada editorial vinga a fer la seva venda sinó que és una venda col·laborativa i això li dona molta més visibilitat als llibres, i molta més diversitat. Perquè, al remat, no deixa de ser com una grandíssima llibreria que s’ha de visitar: muntar una llibreria amb 3.000 títols en dos dies no és fàcil i fa goig de veure. Les editorials ja saben què és la Plaça del Llibre però crec que encara hem de créixer.
-Però les editorials també tenen un mòdul.
-Sí, cadascuna té el seu. I, a banda d’això poden fer dues activitats cadascuna. Entre setmana hi ha molta activitat per a escoles i instituts i les presentacions es concentren a les vesprades i el cap de setmana. A més, nosaltres fem comanda als distribuïdors de novetats de totes les editorials de llengua catalana dels diferents territoris.
-Fa poc Antònia Vicens explicava a EL TEMPS que un dels premis que li havien fet més il·lusió era el Trajectòria Literària de la Plaça del Llibre, precisament també perquè venia de València.
-Sí, nosaltres posem molta il·lusió en eixos premis. Enguany el Premi a la Trajectòria Literària serà per Josep Piera. Ens fa l’efecte que ells ens premien més amb la seua presència que nosaltres a ells. Tindre a l’Antònia Vicens i al Josep Piera ací és un orgull absolut. Però sí que són uns premis que guanyen transcendència. També premiem cada any la trajectòria d’una editorial -en aquest cas serà Edicions del Bullent- i enguany el Premi Difusió serà per l’Espai Fuster de Sueca, que fa una tasca impressionant i imprescindible.