Política

El trencaclosques comarcal del País Valencià

A petició dels ajuntaments respectius, l’Institut Cartogràfic Valencià ha modificat l’adscripció comarcal de cinc municipis valencians. Es tracta de Vilafranca, Vistabella, Atzeneta, Benafigos i la Serratella. Una xicoteta recomposició territorial que té efectes simbòlics, però que, sobretot, esmena un error històric.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’any 2018 Vilafranca va acollir l’Aplec dels Ports. Hi actuaren Zoo, Roba Estesa, Auxili...; hi hagué exposicions i col·loquis; també una demostració de la Conlloga Muixeranga de Castelló. Al capdavall, era festa grossa, i ben grossa. La trobada comarcal arribava, contra tot pronòstic, a l’edició que feia quaranta. Quatre dècades de trobada d’un esdeveniment que ha projectat aquest territori i les seues problemàtiques de portes enfora, però que també i sobretot ha alimentat el sentiment comarcal. Tanmateix, aquell migdia, quan À Punt va fer una connexió en directe per informar d’aquell 40è Aplec dels Ports, el rètol que acompanyava la imatge deia «Vilafranca, Alt Maestrat». Resultava, senzillament, contradictori.

I ho era perquè À Punt tenia —i té— l’obligació d’utilitzar els mapes oficials de la Generalitat i, en aquests, Vilafranca ha aparegut, des de la dècada dels vuitanta, adscrit a l’Alt Maestrat. I això a pesar que ha pertangut històricament a la comarca dels Ports. Fou, de fet, aldea de Morella fins que el darrer Àustria, l’arxiduc Carles, li atorgà la independència de la vila emmurallada, l’any 1691, junt a altres vuit municipis de l’actual comarca. Mai, per història, va estar vinculada al Maestrat.

On rau l’errada, doncs? L’error cal atribuir-lo a Manuel Sanchis Guarner. Lexicògraf, escriptor, historiador i persona il·lustrada, l’Editorial Torre de València va posar en mans seues la confecció de la Gramàtica valenciana, un manual on apareixia un apèndix amb una llista de les comarques i subcomarques del País Valencià. Fou ací, i sense cap fonament històric, que Sanchis Guarner situà Vilafranca a l’Alt Maestrat, tot ignorant els molts autors que, en temps pretèrits, havien situat el municipi als Ports. «Sanchis va atorgar a Vilafranca una ubicació comarcal desconeguda fins aleshores, sense aportar-ne ni una sola prova documental ni cap argument raonat que ho justifique», explica l’historiador Josep Monferrer, que ha estudiat la qüestió a bastament. La cerimònia de la confusió encara s’agreujaria una dècada després quan el mateix Sanchis publicà Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963), en suggerir que el nom «preferible» per al municipi hauria de ser Vilafranca del Maestrat.

«Amb només un parell de paraules Sanchis Guarner va desautoritzar tot el treball i el saber dels qui s’han desullat escorcollant pergamins i paperassa dels arxius portencs, han trepitjat els camins i les caletes i han conegut a fons la gent i la terra dels Ports», lamenta Monferrer. El malentès, tanmateix, encara s’engrandiria anys a venir. Sanchis Guarner era considerat, al capdavall, una eminència, així que l’error el reproduïren en les dècades següents altres col·legues il·lustrats. Ho feu Joan Fuster, el 1962, a El País Valenciano. I ho feu també el geògraf català Joan Soler, que feu una proposta de comarcalització que acabaria sent la base, ja en l’etapa democràtica, sobre la qual la Generalitat basaria el seu mapa. De res no va servir que, a cavall de la dècada dels vuitanta i dels noranta el mateix Ajuntament de Vilafranca en sol·licitara el canvi. I que entitats com el Centre d’Estudis dels Ports hagen continuat reclamant, durant més de tres dècades, desllorigar aquest desori. «Sense dubte, de facto amb Sanchis Guarner s’inicià el reguitzell de la cerimònia de la confusió», lamenta Monferrer. L’error comarcal, com la pluja fina, anà amarant a mesura que passaren els anys i l’aberració es normalitzà, acríticament, entre els mitjans i una part de la població. 

Tot comença als mapes

L’error, tanmateix, va pel camí d’esmenar-se, ni que siga parcialment, després de molts anys de reivindicació portenca. L’Institut Cartogràfic Valencià ha decidit atendre la petició de l’Ajuntament de Vilafranca per tal que, en la cartografia oficial de la Generalitat, el municipi abandone l’Alt Maestrat i torne a adscriure’s als Ports. «La nostra obligació, quan una petició està ben fonamentada i existeixen arguments històrics, com passa en aquest cas, és escoltar i atendre les peticions dels municipis», explica Xavier Navarro, que és director de l’Institut Cartogràfic Valencià. El canvi té, sobretot, efectes simbòlics. Perquè Vilafranca s’ha sentit sempre dels Ports i ha exercit com a tal: organitzà el seu primer Aplec el 1982 i forma part de la Mancomunitat dels Ports des de la seua creació. La seu d’aquest ens, de fet, es troba en aquest municipi.

Servirà, per exemple, perquè À Punt s’hi referisca correctament o perquè l’Institut Valencià d’Estadística faça això mateix. El canvi es farà efectiu a partir del 31 de desembre d’enguany, quan s’aprove la llei d’acompanyament dels pressupostos per 2023 (l’anomenada ‘llei granera’ perquè s’hi acaba incloent un batibull de mesures de caràcter menor). Es tracta, en tot cas, d’una delimitació comarcal «amb efectes purament cartogràfics», recalca Xavier Navarro.

No s’ha de passar per alt que la pota socialista del Botànic va renunciar, la legislatura passada, a impulsar un procés d’oficialització de les comarques —tal com pretenia Compromís— i, en el seu lloc, va optar per aprovar una llei de mancomunitats. En aquesta, els municipis disposen de llibertat per establir aliances més enllà de les estrictament històriques. Les comarques, al seu torn, romanen en una mena de limbe sentimental.

Altes i baixes al Maestrat

Siga com siga, el canvi de Vilafranca ha sigut com un xicotet sisme que ha provocat el moviment d’altres plaques tectòniques, especialment a l’interior de Castelló. Tan bon punt es va fer públic el canvi, els ajuntaments de Vistabella i Atzeneta, tots dos situats a la comarca de l’Alcalatén, van sol·licitar passar al Maestrat. El seu cas és especialment curiós. Tots dos porten l’epítet «del Maestrat» en la seua nomenclatura oficial. I, tanmateix, quan la Generalitat Valenciana feu pública la seua proposta de demarcació territorial homologada (DTH), de 1987 —la qual, tot i no aprovar-se mai de forma oficial va esdevindre una mena de cartografia oficiosa—, tots dos municipis aparegueren adscrits a l’Alcalatén. «Mai no se’ns donà una explicació de per què es va fer així», explica Santiago Agustina, alcalde d’Atzeneta

També en aquest cas, l’Institut Cartogràfic Valencià té previst atendre sengles peticions i incorporar en la maniobra Benafigos. «Potser només té efectes simbòlics, però es corregeix una injustícia històrica», valora Jordi Alcón, que és alcalde de Vistabella per Compromís. «Portàvem vint anys fent aquesta reclamació i és la primera volta que se’ns escolta», es felicita Agustina, que milita al Partit Socialista. En aquest temps havien tocat a la porta de la Diputació, a la de la Generalitat... però, en aquest assumpte, sempre l’havien trobada tancada amb pany i forrellat. I això a pesar que la seua pertinença al Maestrat era inqüestionable. Tots dos pobles van pertànyer, des de 1317 fins a la seua dissolució, a l’Orde de Santa Maria de Montesa. Del càrrec o títol de «maestre» de l’Orde és d’on prové el topònim Maestrat, que aixopluga tots els pobles. A més, sengles pobles, junt a Culla, Benafigos, la Torre d’en Besora i Vilar de Canes, formaren la Setena o Tinença de Culla, una associació per a la defensa dels drets de ramaderia i pastures. En el seu cas, fins i tot Sanchis Guarner l’encertà a la dècada dels cinquanta.

«Clar que no renunciem a la nostra relació amb l’Alcalatén —exposa Jordi Alcón—. Tanmateix, històricament Vistabella ha estat vinculada al Maestrat, però a més a més lingüísticament, el nostre parlar és com el dels pobles de l’Alt Maestrat, toponímicament el nostre municipi és conegut com a Vistabella del Maestrat, geogràficament el nostre terme és agrest i escarpat, i està poc poblat, com el de l’Alt Maestrat, econòmicament les activitats tan tradicionals com les actuals s’identifiquen més amb les de l’Alt Maestrat que no amb les de l’Alcalatén». En aquesta fornada de canvis també s’ha atès la petició de la Serratella, un municipi de 92 habitants que, el 2016, ja havia demanat adscriure’s a l’Alt Maestrat i abandonar la Plana Alta, on figuren municipis de dimensions molt més grans i amb una realitat social, econòmica i orogràfica molt diferent.

L’anunci del canvi ha generat il·lusió en els municipis, però també alguna inquietud. Canviaran de departament sanitari? Quin serà l’hospital de referència? «La gent ha d’estar tranquil·la, res d’això no canvia», explica l’alcalde de Vistabella. La situació que es donarà ara, de fet, és força paradoxal, perquè van ser just els ajuntaments d’Atzeneta i de Vistabella els que impulsaren, el 2017, la creació de la Mancomunitat de Penyagolosa, en la qual participen aquests dos municipis, a més de Benafigos i Xodos (poble de l’Alcalatén). «La intenció és mantenir aquesta eina, que fins ara ens ha donat molt bons resultats i ha millorat la qualitat de vida dels serveis», explica Santiago Agustina. Actualment, la Mancomunitat disposa d’un equip de serveis socials, dos dinamitzadors juvenils, una persona contractada dins d’un programa de Labora i un secretari. Avui dia treballen també en un pla de governança de turisme i hi ha prevista l’obertura d’un centre de dia a Vistabella. «És una mancomunitat molt xicoteta —la més xicoteta del País Valencià, de fet—, però és molt operativa», exposa l’alcalde d’Atzeneta, que compta amb prop de 1.300 habitants i està experimentat una progressiva recuperació demogràfica. 

Per a la societat civil del Maestrat els canvis en la distribució comarcal són un gran pas endavant, ja que donen resposta a una demanda que ve de lluny. «Feia temps que reivindicàvem que els pobles del Maestrat històric tornaren a formar part del Maestrat. Aquesta fragmentació no tenia cap sentit», explica Pilar Marés, presidenta de Maestrat Viu. Aquest col·lectiu cívic, de fet, sempre ha treballat passant per alt les fronteres oficioses que van marcar les demarcacions territorials homologades. El 2020 va celebrar la seua gala d’entrega dels seus Premis Maestrat Viu a Atzeneta. Aquest any l’Arxiu de Vistabella del Maestrat rebé un dels guardons. «Aquest canvi afectarà, de moment, només la cartografia —afegeix Marés—. Ens cal anar un pas més enllà i que la Generalitat aprove una llei de comarcalització que dote de sentit i estructura el territori».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.