El PI-Proposta per les Illes pareix que té intenció de fer del creixement demogràfic balear un dels eixos de la llarga precampanya electoral que culminarà amb les urnes del mes de maig de 2023. El portaveu parlamentari d’aquesta formació, Josep Melià, s’hi ha referit en diverses ocasions durant els últims mesos, en les seves intervencions a la Cambra. La darrera, aquesta passada setmana.
La insistència del PI sobre la qüestió el converteix en l’únic partit que persisteix en intentar forçar, si més no, un debat a fons sobre els reptes i problemes que implica el gran increment demogràfic que ha experimentat Balears durant les darreres dècades. De moment, però, la dreta fuig de la possibilitat d’entrar en aquest debat -de fet, des de l’extrem d’aquest àmbit polític Vox el considera «xenòfob» - i per part del PSOE únicament s’ha avingut a qualificar la «sobrepoblació» com un element de negociació amb Madrid per a la futura reforma del finançament autonòmic, tal i com va dir ja fa un any Francina Armengol. La presidenta, per cert, assegurava dijous passat que «treballarem per evitar» que la «projecció de creixement de població de l’INE» es converteixi en realitat «perquè seria insostenible». Es referia a la previsió d’uns 300.000 nous residents a les Illes durant els pròxims 15 anys, és a dir un 25% d’increment respecte als 1,2 milions actuals.
El PI i la població. Les genèriques promeses d’Armengol no conhorten gens al PI. «Consideram que el Parlament ha de debatre i establir una estratègia clara per fer front a la saturació i sobrepoblació. El creixement poblacional no s'ha produït aquest estiu, fa molts d'anys que està en marxa i arriba un moment que és insostenible», declarava en el Parlament Josep Melià. Alertava el portaveu de la formació de centre autonomista que no s’ha de caure en el parany de parlar del problema i reptes de la sobre població com a conseqüència, només, de l’allau turística d’enguany. Explicava Melià que en 50 anys la població de l’arxipèlag s'ha vist incrementada un 125%. «L'any 1971 a les Illes Balears hi havia 545.498 habitants, mentre que l'any 2020 érem 1.219.423 habitants. No hi ha paral·lelismes a cap altra banda del món», asseverava. Les xifres s’avenen amb les que aquest setmanari ha explicat els últims anys i certament la tendència augura un futur si més no complicat. A desgrat de les declaracions de la presidenta i per molt «insostenible» que ara es digui que seria arribar a 1,5 milions d’habitants, si no es prenen serioses mesures i de forma immediata serà el que passarà. Ben segur. Perquè el creixement demogràfic no espera als polítics. La primera vegada que aquest setmanari alertà del progrés demogràfic potencialment perillós fou fa més de vint anys, a partir de les dades facilitades pel màxim especialista en demografia que hi ha a les Illes, el doctor catedràtic de Geografia Humana Pere Salvà. Ara fa un any -novembre de 2021- novament un reportatge d’El Temps posava novament de manifest els perills immediats de resultes de l’intens increment demogràfic que no para i Salvà deia, en l’entrevista que s’adjuntava, que «la situació és de màxim risc». Però per a la majoria de polítics, com si plogués. No es volen donar per assabentats. «Els fa por» assumir el debat, diu l’especialista citat. Així és. Passen les dècades i no fan res al respecte. Ni tan sols han tengut temps, en vint anys, de dedicar un debat monogràfic parlamentari a la qüestió que és, clarament, el fenomen social més important de la història contemporània de les Illes.
Des del PI, Melià intenta ara trencar el mur de silenci. «És insostenible des de tots els punts de vista. Hem de ser més valents. No es tracta que sobri gent, però a les Illes Balears no hi cap tothom. El Govern ha de prendre mesures, territorials, turístiques, de model productiu, en matèria fiscal per intentar capgirar aquesta tendència i estabilitzar la població». A tal efecte, el portaveu del Pi-Proposta per les Illes ha presentat una bateria de propostes a l’Executiu per a fer front a la sobrepoblació. «El Govern s’ha d’implicar i s’ho ha de prendre d’una manera seriosa. No podem augmentar un 50% la població cada 20 anys. Aquestes xifres ens durien al col·lapse i a una pèrdua de qualitat de vida evident». Al seu entendre «la sobrepoblació és un dels grans reptes de la nostra societat i no podem quedar impassibles. Hem d’adoptar mesures i solucions per fer-hi front».