El soroll estrident del clàxon s'havia apoderat del passeig de la Castellana, a Madrid. Amb banderes taronges i avançant a pas castrense, milers de persones van manifestar-se en cotxe el passat cap de setmana contra la nova legislació educativa del Govern espanyol del PSOE i Unides Podem. «La manifestació hauria de fer reflexionar al Govern, que ha aprovat una llei amb el mínim consens i només un vot per sobre de la majoria absoluta. La llei no pot ser d'un contingut profundament ideològic per acabar amb l'elecció dels pares», clamava l'alcalde de la capital espanyola, José Luis Martínez-Almeida, del PP. Begoña Villacís, vicealcaldessa madrilenya de Ciutadans, i Rocío Monasterio, portaveu de l'extrema dreta Vox a l'Assemblea de Madrid, secundaven la protesta durant la lectura del manifest de la plataforma dels centres privats regats amb diners públics. Les forces conservadores i reaccionàries feien pinya a favor de la concertada.
Aquesta mobilització motoritzada es repetiria en diverses ciutats de l'Estat espanyol, com ara Múrcia o Sevilla. Ni a Catalunya, ni al País Valencià el lobby dels col·legis privats subvencionats amb diners públics s'havien manifestat amb el seu vehicle particular. En el cas valencià, la protesta seguia ubicant-se a les façanes de les escoles, les quals lluïen diversos llaços taronja com a símbol d'oposició a una llei amb un objectiu evident: retornar a l'escenari anterior a la normativa educativa de l'exministre del PP, José Ignacio Wert.
La legislació ratificada la setmana anterior al Congrés dels Diputats, tanmateix, era considerada «tèbia» en la regulació de l'ensenyament concertat per experts com ara Jaume Martínez-Bonafé, professor del departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de València. No debades, la normativa permetia la retirada de les subvencions als col·legis ultracatòlics que segreguen per sexe, reforçava la prohibició dels copagaments imposats pels centres concertats, establia una distribució aparentment més equitativa de l'alumnat i invalidava la cessió de sòl públic per a la construcció d'instal·lacions escolars privades, però s'oblidava, segons assenyalaven a aquest setmanari diverses organitzacions sindicals, d'erosionar el blindatge dels concerts. «Manca d'una regulació que permeta als diferents executius autonòmics no renovar els concerts», advertia Xelo Valls, secretària general d'Ensenyament de Comissions Obreres del País Valencià.
Arran de la moderada regulació de l'ensenyament concertat a la batejada com a llei Celaá i sense comptar amb la naturalesa preventiva d'algunes manifestacions de la concertada, tal com va ocórrer al País Valencià durant el primer any de legislatura botànica, hi ha experts que observen altres possibles motius de la ferotge campanya dels centres privats sostinguts amb diners públics. «L'elevada conflictivitat d'aquesta llei i la reacció de l'escola concertada, la qual va aprovar la Llei Orgànica d'Educació, tal vegada es deu no tant a diferències ideològiques, sinó a la caiguda demogràfica que afectarà en la pròxima dècada al sistema educatiu», assenyala el consultor del Banc Mundial i director de l'àrea d'educació del Centre de Polítiques Econòmiques d'Esade, Lucas Gortazar, en una anàlisi d'aquest think tank, qui afegia: «En un context en el qual el sistema perd alumnes, els interessos s'enfronten i s'endureix la guerra escolar».
«No es pot entendre la resposta negativa de les patronals de l'escola concertada -i dels partits de l'oposició- sense recordar el context de caiguda demogràfica que afectarà el sistema educatiu, i, per tant, la consegüent caiguda de places que suposarà. En un context on el sistema perd, s'empitjora la guerra escolar per salvar places, línies, centres escolars i llocs de treball. Aquest motiu és potser la qüestió rellevant de fons i no tant la polarització ideològica amb la qual està transcorrent el debat públic de les últimes setmanes», detalla al document l'especialista en polítiques educatives, qui remarca com a dada significativa per fonamentar la tesi: «Si les patronals de l'escola concertada sí que van donar suport a la LOE en 2006, en aquest cas la seua resposta ha estat negativa des de gairebé el començament del procés».
Aquesta anàlisi coincideix amb les projeccions realitzades per l'Institut Nacional d'Estadística, qui pronosticava una contundent baixada dels nens en edat d'escolarització. Segons albirava l'agència de prospecció espanyola, dels actuals 6,68 milions de xiquets compresos entre els 3 i els 16 anys -a dades de 2017- es passaria en una dècada a 5,87 milions. En dues dècades, el descens seria encara més preocupant per la presència de només 4,97 milions de nens amb edat obligatòria d'acudir-hi a l'escola. La reducció de 800.000 xiquets per dècada a l'Estat espanyol comportaria el tancament de 30.000 aules. «En els pròxims 10 anys, es preveu un escenari de caiguda dels alumnes en primària i secundària d'entre un 10 i un 15%. És un descens molt gran, que en zones menys urbanes pot ser d'un 20 o un 30%, és a dir, fàcilment un de cada quatre places desapareixeria», indica a EL TEMPS el mateix Gortazar.
L'afecció en les quatre autonomies més poblades d'Espanya seria significativa. A Catalunya, per exemple, la reducció d'alumnes seria de 271.785 xiquets, la qual cosa comportaria una davallada del 19,4% i el tancament de 8.816 aules. Al País Valencià, la disminució seria de 166.301 xiquets, amb la qual cosa s'experimentaria un retrocés d'alumnes del 23,28% i l'eliminació de 6.652 aules. La Comunitat de Madrid perdria 4.820 aules i Andalusia 10.871. De fet, l'autonomia andalusa havia experimentat conflictes escolars per aquesta baixada demogràfica, quan la Junta d'Andalusia aleshores governada pel PSOE buscava reduir les unitats de la concertada pel decreixement poblacional. «Es preveu una batalla entre la concertada i la pública en cas que les mesures a prendre en el sistema educatiu no siguen clares. Tots han de perdre en aquesta història i òbviament cada xarxa vol minimitzar l'impacte el màxim possible», albira.
L'escassetat demogràfica, a parer del consultor del Banc Mundial en matèria d'ensenyament, «serà un problema d'unes dimensions que no som encara capaços d'entendre». «He treballat a l'Europa de l'Est i he observat l'impacte del declivi demogràfic que es va produir després de la caiguda de la Unió Soviètica. Aquest fenomen colpejarà amb força les zones rurals, on gairebé l'escola concertada no és present. La pública, en canvi, sí que ho és, i haurà de mantenir-se. Això provocarà una pujada dels costos unitaris. L'esforç de les àrees rurals serà important i comptarà amb repercussions en les zones urbanes. És, en aquest escenari, on apareix la concertada. Hi ha molt en joc», dissecciona.
Aquest escenari, a parer del professor Martínez-Bonafé, «pot generar alarma a la concertada, la qual aspira a no perdre alumnes i, per tant, clients». «La qüestió fonamental envers la concertada, tanmateix, és el seu paper dintre del sistema educatiu. Tot i que en les lleis educatives aprovades a l'inici de la represa democràtica va considerar-se la concertada com a una xarxa subsidiària i complementària a la pública per l'escassetat de recursos, fa anys que el seu paper s'ha pervertit. Encara més, s'ha reforçat en detriment de la pública, la qual hauria d'haver estat ampliada per cobrir els forats que cobreix la concertada. Si es dóna aquesta situació demogràfica, potser hi ha l'oportunitat de revertir l'actual paper pervertit de la concertada», incorpora. «L'important és aconseguir que la concertada no tinga un avantatge en la distribució de l'alumnat i que no segregue, tal com va marcar el decret d'admissió escolar aprovat per l'actual Govern valencià», afirma Lola Navarro, del Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament al País Valencià (STEPV). «Podria ser una de les raons, però no crec que siga el motiu de fons», discrepa Valls, qui recorda «la fallida de les projeccions demogràfiques en qüestions com ara les pensions».
«Amb els actuals nivells de natalitat i atès la situació de contracció econòmica que ha generat la pandèmia del coronavirus, aquest escenari de crisi demogràfica és perfectament possible. És cert que s'ha d'observar si, finalment, l'impacte és de les dimensions projectades a causa de la possible obertura a fluxos migratoris. Ara bé, és molt possible que es doni aquesta situació demogràfica i, per tant, hi hagi més competència entre la xarxa pública i la concertada, la qual estarà preocupada per prendre clients», reflexiona Xavier Bonal, professor de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i director del grup de recerca Globalització, Educació i Polítiques Socials, qui anota: «Cal apuntar que la concertada es nodreix, principalment, d'alumnes de classe mitjana, i és aquesta classe en la qual es dóna una baixada més gran de natalitat. Fins al moment, hem vist una pèrdua d'alumnes en secundària i és possible que pròximament ho veiem a primària».
L'eliminació del recurs de la demanda social per ampliar els concerts de la nova llei educativa comportaria, segons indica el també catedràtic d'Educació i Desenvolupament Internacional de la Universitat d'Amsterdam, «una menor capacitat de la concertada per atreure alumnat, la qual cosa s'agreujaria en un context de retrocés demogràfic». «A la llei impulsada per l'exministre Wert, es contemplava la concertació en detriment del reforç de la xarxa pública si es considerava que hi havia demanda social dels pares. La nova normativa, tanmateix, elimina aquesta consideració que afavoria la concertada. A Catalunya, de fet, els diferents governs han aprovat noves línies concertades i n'han tancat de públiques», contextualitza, per rematar: «És possible que la concertada s'hagi mobilitzat per l'eliminació de la demanda social arran del probable escenari demogràfic advers».
L'amenaça per a la concertada, tanmateix, pot convertir-se en una mena de bumerang per a l'ensenyament públic arran de les darreres sentències del Tribunal Suprem que blinden la renovació quasi automàtica dels concerts, fins i tot, en etapes postobligatòries. «Si s'interpreta que la concertació és vitalícia i es produeix, per exemple, un descens del nombre d'alumnes, l'adequació del mapa escolar només es podria realitzar a través del tancament de col·legis públics. Arribaríem al punt absurd de pagar per tenir centres privats donant, en aquest cas, batxillerat i haver de tancar els públics. No sembla molt raonable quant a eficiència», va advertir setmanes enrere la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i líder de Compromís, Mónica Oltra. La batalla està servida.