Fa un temps, l'Associació d'Exiliats Republicans Espanyols i els seus descendents es van preguntar què sabien les cohorts més joves de població sobre la guerra civil i el franquisme. I per això, a través d'una subvenció del Ministeri de la Presidència, van encomanar una investigació a l'institut d'investigació social i de mercats CIMOP. Els resultats, que l'entitat farà públics el pròxim 6 d'octubre, però que el diari El País va avançar aquest passat cap de setmana són demolidors: el desconeixement sobre com es va desencadenar la guerra; quin paper va jugar cadascú; i què va ser la figura de Franco és palmari.
En part per evitar tots aquests malentesos i llacunes de coneixement, avui es presenta la Xarxa Educació i Memòria (XEiM), una xarxa educativa de memòria democràtica al País Valencià que persegueix posar en contacte i intercanviar totes les iniciatives que, en aquesta matèria, i de forma individual, posa en pràctica cada dia a les aules el professorat. La presentació es farà de forma simultània aquesta vesprada a Castelló, València i Alacant. La XEiM naix amb el suport de la Coordinadora d'Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià (CAMDE-PV). La iniciativa es va oficialitzar a final del curs passat i actualment, ja en formen part una trentena. La intenció és, segons expliquen els promotors, continuar creixent. Es pot entrar a formar part de la XEiM com a centre educatiu, amb el suport del claustre, com a departament o grup de treball; o també a títol individual, com a docent.
Del que es tracta, segons explica Rafael Oriola, què és professor a Guadassuar (Ribera Alta), és de "continuar fent xarxa i promoure la memòria democràtica entre el jovent". Des de 2014 l'IES Didín Puig, on treballa Oriola, està involucrat en activitats en aquest sentit. Començaren fent una rèplica del Gernika; després organitzaren el projecte Veus de Guadassuar, a través del qual la xicalla escoltà, de viva veu, les històries de persones que havien viscut la postguerra. "Molts van descobrir, per exemple, que dues persones de Guadassuar havien mort en camps de concentració", explica. Han organitzat xarrades, exposicions, viatges a Berlín o Cracòvia, tallers de lectura... L'any 2021, de fet, va ser un dels quatre centres guardonats per la Diputació de València en els premis 'La memòria en l'educació.
Com ells, són molts els centres d'ensenyament que arreu del País Valencià, i des de fa una dècada, organitzen activitats equiparables. Del que es tracta, a través del XEiM, és de connectar totes aquestes experiències. Tot el professorat del centre, no només el d'història, està invitat a involucrar-s'hi.
Al web del XEiM el professorat interessat a divulgar la història disposa de recursos per a l'aula com ara propostes i unitats didàctiques per a diferents nivells educatius, així com formació o publicacions. "És important que també els centres de primària s'hi involucren perquè el coneixement d'aquell període pot servir, per exemple, per estudiar i promoure els drets humans", explica Luis Botello, que és un professor jubilat que també ha estat involucrat amb la posada en marxa del XEiM. Autonomies com Catalunya o Navarra ja disposen de xarxes de centres i professorats que treballen en aquesta línia.
El treball del XEiM s'emmarca dins la necessitat de donar resposta a la legislació en el camp de l'educació. La LOMLOE establia ja la necessitat del coneixement de la històrica de la democràcia a Espanya per tal d'enfortir els valors democràtics. Així mateix, el projecte de Llei de Memòria Democràtica assenyala en el seu article 44 que el sistema educatiu ha d'incloure el coneixement de la història i de la memòria democràtica i la lluita pels valors democràtica. També la Llei de Memòria Democràtica Valenciana, aprovada per la Generalitat el 2017, estableix que el currículum educatiu ha d'incloure la memòria democràtica i les gestes col·lectives i individuals de les persones antifranquistes que van lluitar contra la dictadura.