No s’esgota el debat a Balears sobre la massificació turística experimentada durant aquest passat estiu. Tot el contrari, més aviat. L’iniciaren diversos grups de la societat civil -encapçalats pel GOB – i el replicaren per xarxes socials multitud de persones. Els mitjans de comunicació s’hi sumaren i durant el mes d’agost anaren farcits d’exemples del que provocava la massificació turística per molts d’indrets de les Illes. De forma inexorable, els partits polítics entraren en el debat. I, finalment, fins i tot dins del propi sector turístic ha esclatat la polèmica, amb atacs mutus entre hotelers i propietaris d’habitatges dedicats al lloguer turístic.
Enfrontament turístic. Com es recordarà -tal i com aquest setmanari n’informà en el seu dia – el debat en l’àmbit polític sobre la saturació ha portat a Més per Mallorca i Unides Podem a demanar al seu soci, el PSOE -que no ha dit res al respecte – que accepti increment de l’impost turístic -anomenat mediàticament i popularment com a «ecotaxa» - per a la temporada alta de l’any que ve -de maig a setembre -, avançant que la idea inicial seria incrementar-la per la part alta de la forquilla. Avui es paguen entre 1 i 4 euros per turista i dia -segons la categoria de l’establiment – i la proposta és que en el seu tram més alt arribés als 6.
Pocs dies després de la proposta dels dos membres Govern -el tercer és el PSOE -, la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca prengué posició -a través d’una roda de premsa - en contra de l’augment de «l’ecotaxa» i mostrà la irritació que senten els hotelers davant d’una situació que, al seu parer, no han provocat en absolut ells sinó que en són, vengueren a dir, les víctimes. Segons l’opinió de la Federació la saturació que hi pugui haver hagut aquest estiu és el resultat de la «incapacitat manifesta de gestionar els fluxos turístics» per part dels partits que ara governen les Illes. Aquesta inutilitat es faria palesa, diuen els hotelers, en el fet que a partir de 2015 permeteren un fort increment de les places d’habitatges vacacionals o turístics, en contra de l'opinió expressada en el seu moment per aquests empresaris. Si bé el fenomen s’havia iniciat abans de l’actual Govern d’esquerra, és a partir de la primera investidura de Francina Armengol, el 2015, quan s’accelerà molt, amb el resultat que «en els últims anys s’han creat la majoria de les 85.000 places noves», diu la Federació.
El PSOE, quan se li recorda això, diu que el que importa és que ara s’ha limitat el nombre de places i que no es poden augmentar, atesa la moratòria aprovada el febrer i que durarà quatre anys. Ara bé, als hotelers no els conhorta gens. Segons va deixar entendre la Federació, el mal ja està fet perquè la gran oferta actual d’habitatges turístics -que al seu entendre ha experimentat «un creixement exponencial» - és la responsable de la massificació. Cosa que va caure com un tro en l’Associació d’Habitatges i Apartaments Turístics de Balears (HABTUR). Segons aquesta patronal el que diu la Federació hotelera no és la veritat. Al seu entendre, «no hem crescut en nombre de places sinó que amb la moratòria i la baixa d’algunes places, el nombre total està descendint».
Habtur està en contra, per suposat, de l’increment de l’ecotaxa i està d’acord amb els hotelers en l'opinió que l’actual Govern no sap gestionar correctament el turisme. Al seu parer el problema de la saturació és producte de la combinació d’una forta demanda turística -que provoca un fort increment poblacional i la massiva venda d’immobles a estrangers – amb la incapacitat del Govern de donar resposta a les noves necessitats del turisme: les infraestructures són «obsoletes» i la xarxa de transports públic «és nefasta» i l'Executiu no hi fa res, assevera la patronal citada.
Així les coses, Habtur no troba que sigui estrany que el resident vegi amb preocupació els casos de saturació turística, però en absolut els seus associats són el problema. I com que tampoc ho són els hotelers, segons diu l'anteriorment esmentada Federació, aleshores s’hauria d’arribar per força a l’estrambòtica conclusió que les més de 600.000 places d’allotjament turístic -dades d’Hosteltur, sumant les hoteleres i les d'habitatges vacacionals - que hi ha a les Illes -amb una població d’1,2 milions de residents – no són responsables de la massificació que s'ha produït aquest estiu per la seva gairebé total ocupació.