Des de la tardor de 2017 l'independentisme espera alguna cosa. No sap el què. Per això espera. Com aquesta tarda de diumenge, deu anys després de la primera gran Diada del Procés. L'Assemblea havia convocat a Paral·lel amb la intenció de tombar a l'altura de Drassanes direcció a l'Estació de França, a les portes del Parc de la Ciutadella que acull el Parlament català. Un gruix important de manifestants, però, acostumats a les convocatòries estàtiques de quan es sobrepassava el milió de manifestants i el rumb era clar, ha decidit veure-les venir des de Marquès d'Argentera, el carrer que menava al punt final del recorregut. "Aquesta és la societat civil que farà la independència, la gent. Fem-ho i fem-ho aviat", exclamava la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, des de l'escenari al final de la marxa. Alguns manifestants responien en un càntic simptomàtic: "I com ho fem? I com ho fem?".
La proposta ha estat rotunda. Dolors Feliu ha amenaçat els partits independentistes amb la creació d'una llista cívica. "Cal fer foc nou", sentenciava, després d'afirmar que "no podem deixar que el vot independentista eternament captiu". La nova líder de l'Assemblea ha posat els partits en una dicotomia: "o feu la independència o convoqueu eleccions". En un escenari desfavorable al rumb que considera necessari l'organització, "si el Govern i el Parlament s'hi posen d'esquena, hi ha prou gruix al país per fer una llista cívica que serveixi per fer la independència". L'afirmació s'ha endut la gran ovació de la tarda, seguida de cants de "Govern dimissió". Feliu posava la cirereta demanant als partits que no juguessin més a "desmobilitzar".
Una proposta, davant els cinc anys d'espera, que no deixarà ningú indiferent.
El carrer aguanta
Les 700.000 persones que segons l'organització han acudit a la cita anual de l'independentisme (150.000 segons la Guàrdia Urbana) han fet de la persistència el lema del dia. "Sí, sí, sí, encara som aquí" ha estat un dels cants més corejats als principis de la marxa. Aquest encara som, aquí, tal vegada, té un punt d'estàtic que reflecteix l'estancament estratègic d'un moviment que després del referèndum no ha estat capaç de tornar a teixir un rumb unitari. No en va, els dies anteriors a la Diada han estat marcats pels xocs entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, però, sobretot, entre ERC i l'ANC. Tant és així que el gran símbol de la manifestació ha estat una absència, la del president Pere Aragonès, que considera que la de l'ANC era una convocatòria que anava en contra els partits.
Des de l'ANC se sosté que, més aviat, es tracta d'una emancipació de les organitzacions polítiques. Així s'ha fet palès en la gran quantitat de pancartes negres que s'han repartit, sense logo, on s'assenyalava els polítics com a "botiflers". La síntesi d'aquest nou enfocament, d'aquesta tensió, l'ha deixat clara amb els primers parlaments el vicepresident de l'ANC, Jordi Pessarrodona: "Els nostres partits sobiranistes podrien haver vehiculat el procés a la independència, però van decidir que els importava més gestionar l'autonomia. No perdem més el temps criticant els partits. Som poble, fem República". Ell mateix, deixava un encàrrec a les formacions independentistes: "als polítics els queden dos camins, o retirar-se legítimament o obeir el mandat del poble".
Un poble, estès com a base independentista que, malgrat tot, ha respost considerablement, superant les expectatives i, a la crida, marcant una participació més que destacada tot i que quedar lluny de les manifestacions més massives. "El que fem avui és molt gros. Som una gentada i en serem encara més", deia el president de l'Associació de Municipis per la Independència, Jordi Gaseni, també alcalde de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) per ERC. El to de la marxa, però, ha estat més tranquil que en altres ocasions. Potser, també, perquè el recorregut potser no era el més propici, a causa del fet que una mitjana separava la manifestació en dues capçaleres separades. La metàfora està servida. Cal destacar que la capçalera hi eren Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, i Joan Miralles, president d'Obra Cultural Balear, així com líders de diverses organitzacions civils catalanes.
També hi era, clar, la tercera pota de la Federació Llull, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich. En el seu parlament, ha volgut aportar una nota d'optimisme, denunciant que "molta gent treballava perquè no omplíssim els carrers. Molta gent esperava que això acabarà en una esbroncada i aquí estem, perquè sabem que la lluita continua". També ha volgut, però, de la mateia manera que feia a l'acte del migdia, donar un toc d'atenció a la resta d'organitzacions independentistes. Després d'afirmar que "volem guanyar perquè podem guanyar", ha recordat que "permetre que la nostra força sigui més petita, que creixin les baralles, no és cap opció. Això no va de buscar culpables, sinó d'aconseguir còmplices per la independència". Aquestes declaracions li han costat l'escridassada d'un petit sector dels aplegats prop de l'escenari que ha tapat una part del discurs al crit de "Puigdemont, el nostre president".
Les paraules més dures, sobretot pel to, han anat a càrrec de la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, que ha amenaçat els partits independentistes amb la creació d'una possible llista cívica per les eleccions vinents. "Aquesta manifestació ha fet por, ha fet més por que mai", assegurava tot assenyalant que "el que fa més por és la nostra convicció". Feliu ha criticat la taula de negociació, "els falsos diàlegs no enganyen a ningú", així com l'espionatge contra l'independentisme orquestrat pel Govern espanyol en el conegut com a CatalanGate. Reafirmant la força del moviment, Feliu ha volgut donar les .gràcies a "les companyes d'arreu dels Països Catalans que han vingut a fer pinya per allò que compartim"
En acabar l'acte, després dels Segadors protocol·laris, s'ha desplegat a l'escenari una pancarta amb el lema "Botiflers, la història us jutjarà". Una mostra més del cabreig vers els partits d'un moviment que espera, mobilitzat, recuperar el rumb.