Al racó de pensar: crònica d'un matí de diada

A les nou del matí, puntuals, han començat les ofrenes al monument de Rafael Casanova. Com és protocol·lari, ha començat el Govern, liderat per Pere Aragonès seguit de la mesa del Parlament -sense Laura Borràs- i l'Ajuntament de Barcelona amb Ada Colau al capdavant. Feta l'ofrena, el president de la Generalitat ha destacat que el d'avui era un "dia de reivindicació" per "mostrar-nos orgullosos de la nació que som". Aragonès, que no serà a la manifestació convocada a la tarda per l'ANC, ha demanat que "la ciutadania de Catalunya s'expressi amb tota la seva pluralitat" i que el d'avui sigui "un dia per acumular força". Tal vegada, s'ha mostrat compromès amb què "Catalunya tornarà a votar".

Laura Borràs, que com els consellers de Junts per Catalunya serà a la manifestació de l'ANC, ha encapçalat la delegació del seu partit. En el seu torn de paraula ha posat èmfasi en la necessitat de mantenir la mobilització "en acte de resistència activa davant la repressió" perquè "només guanyarem la llibertat si som capaços de defensar-la".

Tot i que Aragonès no hi ha mencionat, les disputes al si del Govern han estat protagonistes durant els parlaments dels partits de l'oposició posteriors a les ofrenes. Així, Ada Colau demanava als socis de l'executiu "la credibilitat pel curs polític que comença tan complicat". Al seu torn, Salvador Illa reclamava que "Catalunya necessita un Govern que, en lloc de barallar-se, governi".

Les ofrenes han seguit amb les diferents entitats civils del país. Des del Consell per la República, Guillem Fuster, ha posat l'accent en la necessitat de mobilitzar-se perquè qualsevol "finalització del conflicte passa per fer la confrontació democràtica". Dolors Feliu, presidenta de l'ANC ha fet una crida a participar en la manifestació de la tarda: "Tot el que volem és la independència de Catalunya. Demanem a la gent que vingui aquesta tarda si això és el que volen".

Com és tradició, les tres entitats que conformen la Federació Llull, Òmnium Cultura, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear han fet la seva ofrena acompanyades d'un grup de grallers que han interpretat els himnes dels tres territoris dels Països Catalans: La Balanguera, la Muixeranga i els Segadors. En les intervencions posteriors, el president d'Òmnium, Xavier Antich, ha recordat que "l'eina més important que tenim és la mobilització, volem protagonitzar-la". La presidenta d'Acció Cultural i de la Federació Llull , Anna Oliver, ha recordat que "al País Valencià també es reprimeix el moviment juvenil independentista i nacionalista i també patim les retallades del català en l'educació" per tant, "compartim present i anhelem compartir un futur d'independència". Finalment, Joan Miralles, d'Obra Cultural, ha desitjat "poder fer realitat el mite de la mata de jonc, que des de la unió sigui impossible que ens desfacin com a poble".

Una altra qüestió significativa de les ofrenes ha estat una unitat refeta. O, com a mínim, en vies d'intentar refer-se. El PDeCAT, el PNC i Convergents, tots tres partits procedents de l'antiga Convergència que s'han anat distanciant de la línia de Junts al llarg dels anys, han fet l'ofrena de forma conjunta. En les declaracions posteriors, tots tres partits han confirmat que treballen per preparar candidatures conjuntes, fins i tot de cara a les municipals.

Entre els ofrenants hi ha hagut també entitats com el Futbol Club Barcelona, els Falconers de Barcelona o els Castellers de Barcelona. També un grup d'una trentena d'independentistes d'extrema dreta vinculats als MIC i Renaixença catalana, que a les darreres eleccions es van presentar amb el Front Nacional de Catalunya, on s'han pogut escoltar proclames racistes i veure alguna salutació feixista.

Acabades les ofrenes del matí a Rafael Casanovas, com les que hi havia també al Fossar de les Moreres, on feia el seu acte Poble Lliure, o al Born on hi havia l'acte d'homenatge a Gustau Muñoz que organitza Arran, l'atenció s'ha desplaçat cap a l'acte d'Òmnium Cultural a Arc de Triomf amb la presència de les principals autoritats polítiques de Catalunya. Una performance de quatre ballarins embolicats dins una xarxa representant la lluita dels pescadors de l'Escala que l'entitat fa servir com a metàfora de la necessitat de mobilitzar i cohesionar el moviment i una breu actuació de la cantautora Gemma Humet han donat pas a les paraules del president de l'entitat, Xavier Antich, que s'estrenava al càrrec en una Diada.

En la tònica del que ha passat al llarg del dia, s'ha preguntat "En quin moment vam oblidar per què estem lluitant? Quan vam cedir a la temptació d'enfrontar-nos entre nosaltres en lloc d'enfortir-nos per aconseguir els objectius que perseguim?", es preguntava Antich. EL president d'Òmnium, que ha tingut paraules de suport a les persones represaliades i en especials als exiliats, ha insistit en el fet que "això va de guanyar" i que "tothom és necessari i tothom hi té un paper". Molt crític, ha reconegut que "no hi ha estratègia ni objectiu comú, només hi ha sobre la taula estratègies legítimes de part i confrontades. Això provoca desànim i desmobilització". Antich ha conjugat en passat per recordar que "vam arribar molt lluny" i preguntar-se si "hem oblidat tan ràpid tot el que vam aconseguir".

En un exercici d'autocrítica, ha reconegut que "el primer pas per resoldre un problema és reconèixer que en tenim un, i tenim un problema". Als ulls d'Antich, és "el risc de perdre la riquesa d'un moviment democràtic i plural" i ha alertat dels riscos del que considera una "tendència autodestructiva". Per trobar el remei, ha fet constar "ens cal activar-nos urgentment" i "posar-nos d'acord per avançar plegats".

L'acte d'Òmnium ha servit per condensar la idea clau del matí. La independència és conscient que el moviment no val pel bon camí i que calen nous acords per impulsar de nou el procés independentista. Ningú gosa, però, indicar de quina manera cal restablir això més enllà de reivindicar una abstracta necessitat de posar-se d'acord.