-Per què va presentar-se a les eleccions a l’Assemblea de Representants?
-Sempre he viscut a Sarrià-Sant Gervasi, a Barcelona, un dels districtes en què sempre hi ha hagut més votants espanyolistes. Quan va arribar el moment de fer candidatures per a l’Assemblea de Representants em vaig preguntar si hi hauria suficients candidats al districte. I a última hora vaig decidir presentar-m’hi perquè no hi faltessin candidats. Bé, no tenia cap aspiració en particular. Al final aquesta és una feina en equip i tots estem en contacte amb els consells locals.
-Vostè és dels independentistes de la vida?
-Sí.
-I és dels qui es considera un independentista desanimat?
-No. Entenc perquè molta gent pot estar-ho, però jo no ho estic.
-Què pronostica de la Diada?
-No sé ben bé què pronosticar. Espero que la gent desperti, ara que l’Assemblea Nacional Catalana també està despertant. Convindrem que el desànim està causat pels partits independentistes, i ara que per fi l’ANC s’ha animat a aixecar el to contra els partits per marcar-los el pas, espero que la gent mostri la força que ha de mostrar davant els partits per demostrar que els pot tornar a passar per davant. Sembla com si l’1 d’octubre fos una iniciativa dels partits, i no. Els partits es van sumar per no quedar fora del joc electoral. Ara és el moment de tornar a passar-los per davant, i si es demostra aquesta força social es demostrarà també que hi ha una majoria social més nombrosa que la dels partits. Tot just el contrari del que deia Oriol Junqueras, que ha acusat l’ANC d’anar en contra de la majoria independentista.
-Troba correcte que el president Aragonès no hi assistisca?
-Que hi assisteixi o no m’és igual. La qüestió són els arguments. Dir que se’ls ataca no és cert. Això “d’estar amb mi o contra mi” és lamentable. Que hi vagi o no m’és indiferent.
-Vostè és militant d’algun partit o soci d’alguna entitat?
-No, no hi he militat mai més enllà del Consell, perquè no hi crec que m’hagi de casar amb ningú. Tot just aquests anys hem vist que partits i entitats canvien el seu rumb i no saps mai que poden fer a l’endemà.
-Amb quin polític s’identifica més?
-És un moment complicat per respondre... Si em demana un nom jo prefereixo dir una tríada: Puigdemont, Comín i Ponsatí, perfils polítics molt diferents que es complementen perfectament.
-Com llegeix la situació actual?
-Si ens limitem al Principat, suposo que som molts els qui estàvem a l’expectativa del gir que anava a fer ERC, que es veia venir des de feia anys amb la pantomima de la taula de diàleg. Em va sorprendre més la posició de la CUP regalant el govern de seguida a ERC sense que ERC i Junts s’haguessin posat d’acord. Des de llavors, la CUP està desapareguda. No sé què queda del partit que va aconseguir el pas al costat del president Mas. Junts, pel seu compte, des de la seva fundació té una guerra civil interna que no sé si es resoldrà. En tot cas, a mi el que em preocupa més no és quin rumb prendran els partits, sinó el rumb que prengui la gent. Perquè els partits aniran al darrere. Si ERC perd vots es desdirà ràpidament del que ha dit els últims anys i es tornarà a afegir al carro de la independència. L’actitud dels partits és circumstancial.
-A qui en responsabilitza més del moment polític que viu Catalunya?
-A tots els partits. No hi ha hagut ningú que hagi estat a l’alçada. La CUP, sent un partit polític petit, està en una posició còmoda per marcar la línia que vulgui, tal com va fer amb Artur Mas. Per això no entenc que ara s’hagi esborrat del mapa. Fa mesos que no fan cap declaració important. ERC intentarà vendre el que vulgui, però és una nova CiU que ha arribat al poder, tal pretenia, i d’aquí no el traurà ningú mentre hi puguin estar. I Junts està fent un paperot no tant perquè s’hagin equivocat de línia, sinó per la guerra civil interna que encara arrosseguen. Junts és una mica la CiU de l’inici del procés, amb els d’Unió que no en volien saber res i amb Convergència veient-hi una oportunitat política. Fins que no trobin el valor per partir peres Junts tindrà aquest bloqueig intern que l’impedirà tenir qualsevol rellevància enlloc. Qui és més responsable de la situació acutal? Soc incapaç d’apuntar un únic actor.
-Junts hauria de deixar el Govern?
-Per mi sí, sens dubte. Si no, marcaran exactament la mateixa agenda autonomista que ERC, li posin el nom que li posin.
-Davant aquesta situació hi ha rumors sobre la possibilitat de crear una quarta candidatura independentista per a les eleccions. Creu que és una solució?
-Per mi seria la menys dolenta de les solucions si hi hagués pròximament eleccions al Parlament, tot i que mai no és bo dividir els espais electorals. Per això en el seu dia es va fer Junts pel Sí, que no es va constituir per plaer sinó per la pressió social. Ara bé, si la CUP està desapareguda del mapa, els altres s’han venut i els tercers que no saben per on tirar, la solució davant un escenari electoral podria ser aquesta.
-És optimista, de cara al futur?
-No soc pessimista. Ara, si optimista vol dir que estic convençut que a curt termini les coses s’arreglaran, ara per ara ho veig tot molt bloquejat. Però sí que tinc la sensació que en qualsevol moment la situació es desbloquejarà, no sé si amb una quarta candidatura o a partir d’algun altre factor. Ara, arguments per pensar que tot es resoldrà en uns pocs anys no els tinc. Però no comparteixo el desànim ni el pessimisme.
-Què pensa que ha de passar perquè tot canvie?
-Sens dubte, una cosa que ajudarà serà que aquells sectors que en el seu dia pressionaven els partits del poder tornir a fer-ho. Un és la CUP, un partit petit que no es juga una quota de poder i pot posicionar-se sense por a res, i que va ser un actor fonamental en el moment més calent del procés. L’ANC i Òmnium Cultural també van ser molt importants, i sembla que els nous presidents d’aquestes entitats han recuperat una mica el to que tenien els seus presidents durant els moments més decisius. Si aquests actors agafen protagonisme, si tornen a agafar les regnes, el panorama canviarà. Els partits no es mouran per voluntat pròpia, els haurem de moure nosaltres.