Les samarretes suades, les nits de pegar voltes al llit i la set constant s'han convertit en la realitat quotidiana de molta gent. L'estiu ha emergit amb temperatures desbocades arreu de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, on les onades de calor s'han succeït una rere l'altra sense pràcticament donar una treva. El mercuri s'ha instal·lat en registres tan elevats que sortir a prendre la fresca durant la nit, una tradició profundament arrelada als pobles i als barris que encara atresoren una idiosincràsia particular, s'ha transformat en una missió quasi impossible. El vell recurs de deixar oberta la finestra quan la lluna relleva al sol ha perdut efectivitat pel desgavell calorós dels termòmetres.
El territori valencià, per exemple, ha patit el segon juliol més tòrrid en els darrers 72 anys. Amb unes precipitacions un 20% inferiors a la mitjana climàtica del període 1981-2010, la temperatura mitjana que han hagut de suportar les llars valencianes s'ha situat en 25,9 graus centígrads. Encara més, no hi ha precedents d'un bimestre juny-juliol que haja registrat uns mercuris tan elevats com els d'enguany. Uns termòmetres descontrolats que no han donat cap respir durant les nits: les mínimes rarament han baixat dels 25 graus en diversos punts de la geografia valenciana i la humitat s'ha disparat fins a quotes asfixiants del 80%.
La calor sufocant ha provocat un reguitzell de morts. Segons les dades estretes del Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària, només a Catalunya s'han produït 180 pèrdues de vida atribuïbles a les elevades temperatures. En el cas del conjunt de l'Estat espanyol, els registres indiquen que s'han donat 2.176 morts derivades d'uns mercuris descabestrats. Treballar en les hores en les quals hi ha una exposició més nítida al sol s'ha convertit en un autèntic risc d'accident laboral. A la Comunitat de Madrid, no debades, va haver-hi tres persones que van faltar durant la seua jornada laboral a conseqüència de l'onada de calor i de la manca de mesures de protecció envers les elevades temperatures. Un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona, del qual ha participat el Col·legi d'Arquitectes Tècnics de Barcelona, advertia que la sinistralitat a la feina s'incrementa un 10% per la calor asfixiant.
Les altes temperatures d'aquests darrers mesos també han escalfat l'aigua del mar de manera considerable. De fet, l'aigua de la mar Mediterrània s'ha apropat als 30 graus. Més concretament: les boies marines propietat de l'empresa estatal Ports de l'Estat a València i a Palma han indicat que la temperatura de l'aigua havia arrabassat els 27 graus i s'havia instal·lat en els 29 graus, respectivament. Aquestes dades impliquen un augment d'entre dos i tres graus respecte de les xifres que s'haurien de donar al final del mes de juliol. És cert que la mitjana s'ha creuat pràcticament durant el darrer lustre, però enguany l'aigua està més calenta que mai quan la pàgina de juliol al calendari comptes les jornades per ser arrencada.
En aquest escenari d'elevada calor accentuada pels efectes perniciosos del canvi climàtic, els aires condicionats, els ventiladors i les màquines d'aire s'han erigit en les grans aliades per combatre els termòmetres desfermats en cas de treballar de cara a l'ordinador o restar a casa. Tanmateix, hi ha persones que no poden afrontar la despesa de connectar aquests aparells electrònics. La crisi energètica a conseqüència de la invasió russa d'Ucraïna ha situat pels núvols els preus de la llum, la qual cosa genera un increment de les capes de la població que tenen limitades la possibilitat de refrescar-se i ventilar-se en aquest llarg període de calima xardorosa.
L'organització sindical Comissions Obreres del País Valencià ha denunciat, precisament, que el 15,5% de les persones treballadores del territori valencià no poden mantenir l'habitatge a una temperatura adequada. «Segons l'enquesta de condicions de vida referent a 2021, que exposa els percentatges de persones treballadores que no poden permetre's mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada, l'autonomia valenciana ocupa el setè lloc», han assegurat, per indicar que es tracten de 323.370 persones treballadores, la qual cosa suposa una dada 1,2% superior a la mitjana estatal. Des de l'any 2018, d'acord amb la central sindical, la població afectada per aquesta problemàtica ha experimentat un creixement del 10,8%.
«La pandèmia i les seues conseqüències econòmiques i socials, els fenòmens climàtics extrems, un parc d'habitatge que requereix una anàlisi profunda i l'increment de preus energètics posen sobre la taula la magnitud d'un problema social de primer ordre, així com unes conseqüències en la salut que tenen un impacte clar segons classe social, sexe i fins i tot tipologia de municipi. Segons el decil de renda, l'evolució creixent fins a 2020 ja presagia les desigualtats socials que hi ha amb vista a tindre un confort tèrmic que garantisca una vida digna. L'evolució de les persones enquadrades en el primer decil de renda entre 2017 i 2020 que tenen aquesta mancança material s'ha incrementat en un 19%, fins a abastar el 50,7%», han desgranat. I han completat: «En el segon i tercer percentil, s'han duplicat fins al 25,6% i el 15,1% respectivament, i ha disminuït a partir del quart decil de renda amb un 9,7%».
La tendència, segons la federació valenciana de la central obrera, «és alcista des del 2017, amb un increment del 3,8% de persones amb aquesta mancança material». «La situació més greu la trobem en llars d'un adult i almenys un fill dependent a càrrec, amb un 38,1%, i considerem molt rellevant que el 18,2% de les llars unipersonals, en xifres absolutes 98.698, no es puguen permetre mantenir l'habitatge en una temperatura adequada», ressalten. Arran d'aquesta situació, exigeixen, entre altres coses, el compliment d'un punt de l'acord social «Alcem-nos» que disposa expressament la intervenció en 150.000 habitatges i els seus entorns urbans.
«Complir l'objectiu de l'Estratègia nacional contra la pobresa energètica 2019-2024, que marca una reducció del 4% per a l'any 2025, requereix una acceleració més gran en la reconstrucció postpandèmica», ha recordat el secretari de Diàleg Social i Medi Ambient de Comissions Obreres al País Valencià, Daniel Patiño. Save The Children, l'organització de referència de protecció a les persones que encara no han bufat les espelmes del seu 18 aniversari i, especialment, als més menuts, atén en la seua escola d'estiu a València un total de 700 menors afectats per la pobresa energètica, caracteritzada no només per no poder refrescar-se amb el ventilador o l'aire condicionat, sinó també per la impossibilitat de menjar aliments frescos per no poder engegar la nevera.
La Taula del Tercer Sector de Catalunya va estimar que al Principat gairebé un 10% de la població catalana no podia mantenir la seua llar amb una temperatura adient tant a l'hivern com a l'estiu. En 2016, l'Agència de Salut Pública coincidia en assenyalar que el 10% dels enquestats no es podien permetre tenir l'habitatge a una temperatura correcta durant el període estival. Aliança contra la Pobresa Energètica va anar-hi més enllà: va xifrar després d'efectuar 400 enquestes que el 43% dels habitants de Barcelona comptava amb problemes per combatre el fred i la calor al seu habitatge. En cas d'agafar les dades oferides de l'enquesta de condicions de vida referent a 2021, en línia amb Comissions Obreres del País Valencià, la xifra de llars sense condicions climàtiques apropiades a Catalunya és del 15,9% i a les Illes Balears del 14,2%.
A escala estatal, les xifres són semblants: també un 10% de la població espanyola, això és, 1,9 milions de persones viuen en cases allunyades d'unes condicions tèrmiques escaients. Els càlculs foren elaborats per l'Associació de Ciències Ambientals, qui estimava en aquell mateix document que la pobresa energètica havia estat la causa de 7.000 morts l'any 2018.
Estalvi d'energia
La creixent pobresa energètica a les llars de l'Estat espanyol coincideix amb una crisi energètica que augmenta de manera espectacular el preu de la factura de la llum i, al seu torn, obliga als governs de la Unió Europea a racionalitzar l'ús de l'energia de cara a un hivern marcat per un més que possible tancament de l'aixeta del gas rus. El Govern espanyol encapçalat pel president socialista Pedro Sánchez ha aprovat un primer pla d'estalvi energètic que contempla restringir a 27 graus l'aire condicionat a comerços, centres de treball i transport públic, així com apagar les llums dels aparadors de les botigues a partir de les 10 de la nit. La normativa ha derivat en una batalla política entre els components de l'executiu estatal i l'oposició marcadament conservadora.
Al País Valencià, el conseller d'Economia, Sector Productius, Comerç i Treball, el valencianista Rafael Climent, va anunciar un pla complementari per estalviar energia que incloïa a l'administració pública «mesures per a la racionalització de l'ús d'edificis administratius i de les seues instal·lacions en el complex 9 d'Octubre, consistents en control de la temperatura ambient a 17 graus a l'hivern i 27 a l'estiu, consignes de tancament de la climatització, apagat de llums a determinada hora, instal·lació de llums led i aparcaments de bicicletes» i «un pla d'estalvi i eficiència energètica de la Generalitat, mitjançant el foment de les energies renovables i l'autoconsum dels edificis, infraestructures i equipaments de la Generalitat, amb una inversió de 20 milions per part de la Conselleria d'Hisenda i 6,3 milions de l'Institut Valencià de la Competitivitat Empresarial».
El full de ruta del departament de Climent es completava amb «plans de teletreball dels empleats públics per a disminuir la petjada de carboni associada tant al consum elèctric dels edificis públics com al consum de combustibles derivat dels desplaçaments» i amb «mesures de formació i sensibilització, que permeten informar els empleats públics sobre l'estalvi energètic i l'ús d'energia en el treball». «La Generalitat Valenciana treballa des de l'any 2016 en el canvi de model energètic del nostre territori, i per això, hem pogut traslladar al Govern d'Espanya una extensa bateria de mesures d'estalvi i eficiència energètica que ja estan funcionant en l'administració, com a plans i programes per a impulsar un model energètic basat en energies renovables, que s'han posat en marxa en els últims anys», va afirmar el conseller de Compromís.
«Un dels eixos estratègics del Consell és el canvi de Model Energètic i la descarbonització de l'economia. La Conselleria d'Economia Sostenible ha passat d'invertir 6,3 milions en 2014 en ajudes i incentius a 22,4 en 2022. En total, un 250% d'augment, amb una inversió total de 131,7 milions en ajudes i incentius des de l'inici del Botànic, dels quals 80 corresponen a aquesta legislatura», van destacar des de l'executiu valencià, el qual va ressaltar l'impuls del Pla d'Energia Sostenible 2020, el Pla de Foment de l'Autoconsum Energètic, el Pla d'Impuls del Vehicle Elèctric i d'Infraestructura de Recàrrega, el Pla de Foment de les Comunitats Energètiques Locals, el Pla de Foment de les Comunitats Energètiques Locals i l'anomenat Pla REACTIVA