Des del pont de Santa Teresa es distingeix la solemnitat d’Elx, que deixa córrer el riu Vinalopó, contemplat des de l’altura i envoltat de passeigs adaptats per transitar-hi a la vora. A tocar d’aquest paisatge inundat de palmeres i del sol que complica els estius va créixer Agustí Agulló, referent de la ciutat en la defensa de la seua llengua, de la seua cultura i de tantes altres lluites que ell mateix va protagonitzar. Lluites que anaven des de la reivindicació de l’idioma propi en un context d’adversitat fins la defensa del sandinisme a Nicaragua, projecte que el mateix Agulló va defensar amb les armes a inicis dels anys vuitanta. Un any i mig després de la seua mort, Elx li ha dedicat un homenatge esperat. Ho ha fet dedicant-li una plaça que lluirà al seu nom i que se situa al costat del pont esmentat, ben a prop dels barris del Raval i del Pla, on Agulló va nàixer, va créixer i va viure.
“Som molts, i això al sud fa que pensar”, deia un dels qui assistia a l’acte per rebatejar la plaça amb el seu nom. De fet, vora 400 persones omplien un espai que es quedava curt per a recordar-lo. L’alcalde d’Elx, el socialista Carlos González, expressava la seua estima per Agulló abans de donar pas a Josep Escribano, president d’El Tempir, una de les entitats en què Agulló va participar de manera ben activa. Escribano, tot recordant l’homenatjat, feia referència a la proximitat entre la plaça que ara durà el seu nom i el Casal Jaume I d’Elx, separats per només unes desenes de metres. Aquell casal, obert per Acció Cultural del País Valencià a final dels anys noranta, va ser la instal·lació des de la qual Agulló va desenvolupar la major part de la seua activitat cívica. A hores d’ara, el seu fill Àlex, també present a l’acte amb la seua germana Elisabet i amb la seua mare, Maribel Garcia, és el referent d’aquest casal, que encara continua obert i que compta amb més d’un centenar d’associats.
Escribano recordava com Agulló va desenvolupar la seua inquietud per la defensa pel país amb il·lustres il·licitans com l’advocat i escriptor Antoni Bru o el pintor Andreu Castillejos, història de la cultura d’Elx, així com també amb Joan Carles Martí i Casanova, president d’El Tempir durant quinze anys i també present a l’acte. L’actual president de l’entitat cívica explicava com l’editor Eliseu Climent, a finals dels anys noranta secretari d’Acció Cultural, “va tocar a la porta d’El Tempir per fer el Casal Jaume I i va emergir la figura d’Agustí, qui combinava la consciència per la llengua amb la consciència de classe”.
Tot seguit, Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, valorava que Agulló “és una de les persones que aconseguien unir i fer xarxa, el principal valor de la nostra entitat”, i posava en valor també el fet que l’activista “era internacionalista quan ser-ho no estava de moda, i aixoplugava tota classe de gent i de grups, tal com el Casal continua fent”. Oliver rescatava unes paraules de l’homenatjat en una entrevista a aquest setmanari, en què deia sentir-se “satisfet pel treball fet, però conscient que podríem fer molt més”. Agulló assegurava en aquella conversa, tal com citava Oliver, “tindre molt d’entusiasme per l’arribada de les noves generacions”, cosa que també valorava la presidenta d’Acció Cultural.
Per últim, Àlex Agulló, fill de l’homenatjat, agraïa la participació de l’equip de govern local, integrat pel PSPV i per Compromís. Aquest últim partit ha sigut l’encarregat de tramitar la proposta de dedicar un espai urbà a Agustí Agulló després que diverses entitats cíviques com El Tempir, l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó o el col·lectiu ecologista Margalló la proposaren quan havien impulsat una exitosa recollida de signatures. “Agustí va nàixer entre els barris del Raval i del Pla, i res més emocionant que el seu nom figure per a la posteritat en aquests carrers”, deia un altre dels qui intervenien en l’homenatge.
Les colles dolçaineres del Cascabot d’Elx, i del Cocó, d’Alacant, participaven en aquest acte que ha servit perquè el nom d’Agustí Agulló s’eternitze a la ciutat que sempre va defensar.