LLIBRES

Trets fotogràfics de la transició valenciana

Durant anys, el fotoperiodista Josep Vicent Rodríguez va retratar els episodis i els personatges més notables de la transició valenciana. Ara, amb l’acompanyament periodístic de Rosa Solbes, l’Institut Alfons el Magnànim publica ‘Trets’, una recopilació de 500 fotografies que són un recorregut per aquells anys convulsos. Aquest dimarts es presenta al Centre Cultural la Beneficència de València. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sobre la convulsa transició valenciana s’han escrit, més de quaranta anys després, desenes de papers. Sobre la mobilització popular a favor de la “llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia” d’octubre de 1977; sobre com la ultradreta atacà físicament i simbòlicament intel·lectuals i pensadors; sobre l’efervescència dels moviments obrers; sobre com l’espanyolisme es disfressà de blaverisme per torpedinar els anhels de redreçament nacional; sobre la feblesa dels primers esqueixos democràtics després de quasi 40 anys de dictadura... Tot ha quedat documentat i compilat en llibres i articles acadèmics que aporten una visió polièdrica d’un període que configurà, en bona mesura, el que avui és el País Valencià.

Ara arriba a les llibreries una nova contribució en aquest sentit. És, però, una aportació diferent i d’un gran valor documental. Es tracta de Trets, una obra que recorre, a través de l’arxiu personal del fotoperiodista Josep Vicent Rodríguez (Meliana, 1948), el període de la transició valenciana, tot aturant-se en els fets i els personatges que van marcar aquells anys de canvis socials, econòmics i polítics. Com a reporter gràfic de Valencia Semanal, Rodríguez esdevingué un espectador privilegiat dels esdeveniments més notables que s’hi succeïren. Totes aquelles instantànies es publicaren a Valencia Semanal, però també a El Tiempo, al Periódico de Catalunya, a Cartelera Turia o a Interviú, mitjans on Rodríguez col·laborà. Trets recopila tot aquell material, perquè, com va escriure Jorge Luis Borges, “els llibres es fan per al record. Els periòdics per a l’oblit”.

Rosa Solbes i Josep Vicent Rodríguez, autor de l'obra editada per l'Institut Alfons el Magnànim. 

“Feia temps que la idea de fer una tria de les millors fotos em rondava el cap. El desembre de 2019 vaig fer una exposició a Camagüey, Cuba, en la qual ja vaig fer una primera selecció. Després ja vaig tindre clar que calia fer un llibre recopilatori, tot i que al cap tenia una cosa més modesta del que finalment ha sigut”, avança Rodríguez. No es tractava, però, només de recopilar i posar a l’abast del públic les instantànies. Calia, també, contextualitzar-les. “La persona per fer-ho era Rosa Solbes, perquè moltes d’aquelles fotos les vaig fer mentre treballava amb ella”. Solbes, nascuda a Alacant el 1950, però empeltada a València, és a hores d’ara una professional veterana i una de les veus més respectades en el camp periodístic. Aleshores, era una informadora vocacional, prop de la trentena, amb entusiasme i ganes d’explicar el que succeïa als despatxos i al carrer. Alguns mitjans, com Valencia Semanal (que es publicà des de desembre de 1977 fins a juny de 1980), començaven a trencar l’encarcarat panorama mediàtic heretat de la dictadura. “Aquell era un periodisme honest i compromès amb els temps que vivíem”, explica Solbes

A qui fora presidenta de la Unió de Periodistes entre 1999 i 2003 li ha correspost contextualitzar les fotografies. Els seus textos no tenen l’asèpsia de l’enciclopèdia; ben al contrari: són cròniques que aporten informació, però, sobretot, perspectiva; píndoles de periodisme amb voluntat de permanència. Perquè Trets és, al capdavall, un llibre fet des del periodisme però amb voluntat històrica. “Volem que siga un llibre útil, que puga servir també perquè les generacions més joves entenguen i s’aproximen a aquell període”, relaten els autors. És també, un llibre “contra la desmemòria”, avisa Rodríguez. “Aquests dies hem vist com partits i mitjans de comunicació es vantaven per l’aniversari de la decisió de convertir el llit del Túria en un parc urbà. La realitat és que aquella reivindicació només fou possible gràcies a la perseverança dels moviments socials i tirà endavant a pesar del rebuig de determinats partits polítics i mitjans de comunicació”.

Perquè Trets no és només un llibre de política. Com tot bon periòdic clàssic, es nodreix d’altres seccions: a “Economia” hi ha la vaga del sector del calcer de l’estiu de 1977; el conflicte social i laboral al voltant del desmantellament dels Alts Forns de Sagunt; les manifestacions de l’1 de Maig; l’enfonsament de la fàbrica Segarra, i també la mort de Valentín González, un afiliat de la CNT a causa d’un tret de bala de goma de la policia, quan intentava protegir el seu pare, el juny de 1979. Els punys en alt dels camarades, el nínxol, el plor desconsolat de la germana, a través de la càmera de Rodríguez.

Mobilització a favor que el llit del Túria es convertira en un parc urbà. // JOSEP VICENT RODRÍGUEZ

I hi ha, també, els canvis socials que s’esdevenen en aquell camí cap a la democràcia i l’assentament d’unes llibertats precàries. Hi ha, doncs, les manifestacions feministes; les mobilitzacions a favor de l’avortament; els primers objectors de consciència; les espectaculars imatges aèries de la pantanada de Tous; la lluita pel Saler o per un llit del Túria verd. I també l’accident al càmping dels Alfacs, que va causar una impressió molt profunda en Rodríguez. Aquella tragèdia, és cert, succeí a les Terres de l’Ebre, però a l’altra banda del Sénia de seguida es va percebre que quelcom de greu havia passat. “De sobte, començaren a eixir ambulàncies des de València cap al nord. Quan ens assabentàrem, ens enviaren cap allà —rememora Rodríguez—. L’olor de carn humana cremada se’m va quedar gravada”.

També l’efervescència cultural queda retratada a Trets. Perquè aquell fou un temps molt ric des del vessant artístic, literari i creatiu. I tot i que Rodríguez i Solbes ja adverteixen en la introducció del llibre que no ix tothom, per l’objectiu del fotoperiodista passà una representació amplíssima: hi ha el Vicent Andrés Estellés que es mira la Maria del Mar Bonet; el Llorenç Barber experimentador; l’homenatge a Josep Renau; l’imprescindible Adolf Pizcueta, o Carmelina Sánchez-Cutillas, cigarreta en mà. “Era important deixar constància de tota aquella gent perquè en molts casos eren persones que havien viscut un exili interior o exterior”, explica Rosa Solbes.

A principis d'octubre de 1981, enmig de la violència de l'extrema dreta, va tenir lloc un acte per la llibertat d'expressió, la dignitat i la cultura. 20.000 persones hi assistiren. En la imatge, Joan Fuster, a qui un mes abans li havien posat dues bombes./ JOSEP VICENT RODRÍGUEZ

Tots ells passaren per l’objectiu de Rodríguez, primer amb l’Olympus d’enfocament telemàtic, després amb una Canon i, encara després, amb una Nikon. Metres i metres de carret i hores i hores de revelatge a les fosques que, ara que ara, queda reduït a una basta i acurada compilació de 500 imatges que l’Institut Alfons el Magnànim, que exerceix d’editor, posa a l’abast de la societat valenciana. El títol tenien clar que seria Trets, així, directe, punyent. “Hi ha trets que maten, però que també informen. I perquè aquest va ser un període amb moments molt violents, però també plens de tendresa”. Aquesta ambivalència es fa evident a la portada, on apareixen dues imatges. En la de dalt, una jove (als quals ni Rodríguez ni Solbes no han pogut identificar) oneja una quadribarrada en una de les moltes mobilitzacions per evitar la urbanització del Saler. En la de baix, un vidre esquinçat per l’impacte d’una bala en una data i un lloc per determinar. Un tret que simbolitza la violència d’aquells anys. “Perquè la transició valenciana —diu Rosa Solbes— va ser així: conflicte i esperança”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.