Els crítics

La Borgen del 2022

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Borgen del 2022 té molt a dir. I això és essencial quan parlem d’una sèrie que torna després d’anys d’haver acabat. Especialment si parlem de sèries polítiques, que són un mirall del seu temps d’una manera encara més evident que altres gèneres. La quarta temporada de Borgen, ja disponible a Netflix, demostra des del principi que és conscient que el món actual és diferent del de fa 10 anys, quan la sèrie danesa es va convertir en un petit fenomen. Aleshores, Borgen destacava pel fet de tenir una dona com a protagonista d’una sèrie política. És a dir, un gènere tradicionalment dominat per personatges masculins. Actualment això ha canviat molt, i el primer que fa Borgen és assenyalar com, des d’aleshores, el feminisme s’ha convertit en una eina de màrqueting. “El futur és femení”, diu la coberta d’una publicació que Birgitte Nyborg es mira amb un subtil menyspreu per aquesta manipulació intencionada del lideratge femení per fer imatge de marca. El personatge aprendrà aviat a fer servir les mateixes eines, ja que el pas del temps també l’ha canviat a ella, convertida en una política supervivent, aïllada de la resta i dura com els blocs de gel que ara apareixen a l’obertura de la sèrie.

És el darrer pas d’una evolució que el personatge ja havia començat a fer a la sèrie original, on passa de ser una política idealista a una política que es troba que ha de fer concessions per poder governar. Ara ja no és primera ministra de Dinamarca, sinó ministra d’Afers Exteriors, però aquesta posició encara fa que lluiti més per conservar el poder: com a política se sent desplaçada pels nous lideratges i és qualificada de “política del passat” als mitjans, i com a dona se sent sola a casa, amb els fills lluny i sense un company de vida, de manera que l’únic que té és la feina. Dues palanques que fan força per empentar-la cap a la persecució del poder. Així, durant la quarta temporada (a partir d’aquí, spoilers) l’audiència és testimoni de com el personatge acaba passant per sobre dels seus ideals, relacions d’amistat i la vinculació amb el fill petit per mantenir la seva posició com a ministra d’exteriors en un moment de crisi provocada per la descoberta de petroli a Groenlàndia, una trama molt ben triada perquè permet a la sèrie combinar conflictes domèstics, amb els groenlandesos i el seu desig d’independència al centre, i conflictes internacionals amb les grans potències d’Estats Units, Xina i Rússia.

En paral·lel, aquesta temporada també mostra la nova situació del personatge de la Katrine, la periodista de la sèrie, que obté un càrrec directiu al canal de televisió on treballa. El paral·lelisme entre totes dues remarca el tema de la temporada, que és el pes del poder i com pot doblegar les persones. Però aquesta trama té un rol molt tangencial que serveix per subratllar la tesi de la història central, que és la de la Birgitte, que a més és més interessant tant a nivell polític com personal. Borgen porta la pèrdua de la integritat de la Birgitte fins a l’extrem, amb el pacte amb el seu nèmesi, i posa contra les cordes l’espectador. És dur contemplar com el poder i l’ambició ha desfigurat el personatge idealista amb què vam entrar a la sèrie. Dit d’una altra manera, els espectadors som en Bent, el vell amic que fa el retret a la Birgitte que la fa reaccionar a l’últim moment. El gir a última hora, i sobretot la netedat amb què es tanquen totes les trames amb un final feliç, és forçat, però reconcilia la Borgen del present amb la del passat i culmina amb un missatge moderadament optimista pel que fa a la integritat dels líders polítics que, en ple 2022, és més excepcional que mai.


Borgen

Creador: Adam Price
 
Repartiment: Sidse Babett Knudsen, Birgitte Hjort Sorensen

Temporades: 4
 
Plataforma: Netflix

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.