El Govern balear ha aprovat el Quart Pla d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil i el Franquisme, que correspon a les actuacions que s’estan fent enguany i que es faran el 2023. Quan es completi, s’haurà intervingut «a totes les fosses viables de la repressió franquista en les Illes Balears, per complir així amb el compromís adquirit per a aquesta legislatura, i abordarà, per primera vegada, les exhumacions del front de guerra del Llevant de Mallorca», segons va informar aquesta setmana l’Executiu a través de la seva pàgina web.
Quart pla de fosses. El Govern inclourà en aquest quart pla de fosses, a més d’una tercera intervenció en el cementiri de Son Coletes (Manacor), que s’espera sigui la definitiva, un mínim de quatre intervencions més en diferents localitzacions, totes elles lligades al desembarcament de Bayo a Mallorca de l’estiu de 1936.
Es tracta de les fosses de Sant Llorenç des Cardassar, en concret: les de la platja de Sa Coma; la de l’hospital de sang —3 km terra endins—; la de la finca de Son Escrivà —al peu del Puig de sa Font—, i les de l’interior i l’exterior del cementeri antic de Son Carrió.
Totes elles apareixen assenyalades com a possible lloc d’enterrament de víctimes de la Guerra Civil en el Mapa de Fosses de Mallorca elaborat per l’associació Memòria de Mallorca i, segons les fitxes d’investigació corresponents, podrien albergar les restes de més de mig miler de persones, en la seva majoria milicians del bàndol republicà.
L’expedició comandada pel capità Alberto Bayo fou organitzada per la Generalitat de Catalunya. Va desembarcar a Mallorca el 16 d’agost de 1936 per defensar la República de l'aixecament feixista. Molts dels republicans - centenars o fins i tot milers segons els diferents estudis realitzats al llarg dels anys-, varen morir víctimes del combat i dels bombardejos de l’aviació feixista italiana que va donar suport als revoltats. Uns altres foren assassinats -després d'haver estat fets presoners - per unes tropes falangistes que es varen enorgullir del lema «Tutti i rossi fucilati» («Tots els rojos afusellats») encunyat pel tristament famós comte Rossi, tal i com es feia dir Arconovaldo Bonaccorsi, el cap dels voluntaris feixistes italians que arribaren a Mallorca, enviat per Benito Mussolini, per ajudar als militar i falangistes en la repressió dels demòcrates.
El Govern «també inclourà en el Quart Pla d’Exhumacions la realització d’un estudi històric sobre les diferents fosses de Son Servera, igualment lligades al desembarcament de Bayo, que permeti confirmar quins serien viables per a una possible intervenció, i/o quines s’haurien de descartar de forma definitiva», explica l’Executiu.
La viabilitat d’exhumar aquestes localitzacions ha estat confirmada per diferents estudis previs per a la localització i confirmació de possibles fosses, l’últim d’ells realitzat per l’Associació de Tècnics d’Investigacions Culturals i Socials (ATICS) per a l’Ajuntament de Sant Llorenç fa poques setmanes. No obstant, «és difícil preveure l’èxit que poden tenir aquestes intervencions, sobretot la de la platja de Sa Coma, que ha sofert moltes alteracions al llarg d’aquests 86 anys», explica -a través de la pàgina web del Govern- el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado. A més, adverteix que hores d’ara «és impossible fixar una xifra del nombre de víctimes que s’espera localitzar» perquè «només duent a terme una intervenció arqueològica podrem estar segurs del resultat». El que sí pot assegurar «és que molts dels milicians caiguts o assassinats en el front defensant la República varen ser enterrats en l’arena de la platja i l’objectiu del Govern és la seva reparació: la reparació dels no reparats». Tal i com ha fet en d’altres ocasions, Jurado insistí en que «és important recordar que uns (morts) varen ser enterrats amb honors i les seves famílies foren rescabalades, mentre uns altres han sofert l’oblit i la manca de memòria, fins que el moviment memorialista i aquest Govern els estem retornant la memòria».
L’àrea de sa Coma ha sofert importants canvis des de 1936. S’ha urbanitzat a zones on hi hauria enterrades moltes de les persones afusellades després del reembarcament de les tropes de Bayo, que fugiren per l'empenta de la contraofensiva franquista. A més, els efectes dels temporals, que han deixat al descobert restes humanes amb certa freqüència, «també han afectat notablement l’estat original de la fossa», diu el Govern. En una intervenció arqueològica a la zona que es va fer en els anys noranta es localitzaren nombroses «restes humanes i objectes tals com pots, sivelles o bales», cosa que va confirmar que «corresponien a víctimes de la Guerra Civil, en concret originaris de Catalunya, però la intervenció va ser paralitzada i gran part de les troballes espoliades». Entre els dies 23 i 27 de maig passat un equip d’arqueòlegs i d’especialistes en prospecció geofísica van dur a terme una sèrie d’anàlisis a la zona per a l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar els resultats del qual «són molt esperançadors». No obstant, aquests resultats, explica l'Executiu, «que s’intueixen positius», caldrà que siguin «confirmats arqueològicament mitjançant les intervencions previstes en el Quart Pla» de fosses.