Les corbelles, els tobogans i les llepolies s'han apoderat de l'escena musical estatal de caràcter alternatiu. Des d'una essència electrònica i amb unes lletres esmolades com a ganivets, Zoo ha estat catapultat cap al panteó nostrat. La banda originària de Gandia (Safor) ha enderrocat de manera apoteòsica qualsevol tanca geogràfica a l'Estat espanyol, fins i tot a un ritme profundament més accelerat que Obrint Pas, i s'ha erigit en un fenomen capacitat per penjar el cartell de «no hi ha entrades» a diferents indrets allunyats de la llengua d'Ausiàs March. Zoo, de fet, ha programat un tancament de gira a dos coliseus: el Palau Sant Jordi de Barcelona i el Wizink Center de Madrid.
A pesar de l'èxit innegable dels gandiencs, és quasi una odissea topar-se amb alguna de les seues cançons mítiques, com ara «Estiu» o «Tobogan», si engegues qualsevol emissora de la freqüència modulada. Les canals temàtiques espanyoles rarament col·loquen cançons en català, gallec o basc. Hi ha una hegemonia del castellà que solament és contestada per l'anglès. L'únic grup capaç de tombar aquesta muralla inexpugnable ha estat Tanxugueiras, el trident d'artistes gallegues que va quedar-se a tocar de guanyar la preselecció espanyola d'Eurovisió. L'altra escletxa en el panorama radiofònic de l'Estat espanyol en cadenes comercials són els espais musicals que hi ha a Catalunya.
Al País Valencià, territori de naixement de Zoo, la presència de la música articulada amb llengua pròpia es limita a xicotetes franges de ràdios de naturalesa municipal o al programa Territori Sonor, emès per l'emissora pública valenciana À Punt. La llei que regeix els designis de la radiotelevisió pública valenciana, i que va permetre el seu renaixement després de l'apagada a negre executada pel PP, contempla la creació d'un canal radiofònic de temàtica musical. L'article 33 de la normativa, de fet, recull que «la corporació oferirà als ciutadans [...] un canal temàtic, amb una programació dedicada bàsicament a la promoció de la música i la cultura de producció valenciana, en el qual també pot incloure's programació informativa». «L'oferta musical cantada haurà de contenir com a mínim un cinquanta per cent de cançons interpretades en valencià», puntualitza.
Arran d'aquesta referència al text legal que va donar llum a l'actual radiotelevisió pública valenciana, Compromís ha iniciat una ofensiva a les Corts Valencianes perquè la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació engegue un segon canal radiofònic de temàtica musical. «Nosaltres reivindiquem que s'hauria d'obrir el segon canal de televisió que està previst també a la normativa, però entenem que el pressupost és ajustat i que abans cal consolidar el primer canal de televisió. Es tracta d'una reivindicació que no és urgent, tot i que no hi renunciem. En canvi, sí que creiem que s'ha d'impulsar un segon canal de ràdio de caràcter musical i de difusió de l'agenda cultural del País Valencià. Podria ser una radiofórmula amb cançons de creadors del País Valencià, siguen en valencià o no necessàriament, en la qual s'emeteren breus de l'agenda cultural del territori», explica Mònica Àlvaro, diputada de la coalició valencianista a la cambra autonòmica.
Amb l'argument que l'impuls d'aquest segon canal de ràdio de naturalesa pública al País Valencià seria «positiu per a la cultura i la difusió de la música en valencià», la parlamentària ha presentat diverses preguntes a la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació per demanar sobre l'estat d'una qüestió recollida a la seua normativa fundacional. En l'última resposta de la corporació audiovisual, realitzada per la presidenta de l'ens en funcions Mar Iglesias, va especificar-se que «ara mateix no està prevista la posada en funcionament d'un nou canal de ràdio».
En aquesta contestació, la màxima dirigent de la radiotelevisió pública valenciana va recordar que el director d'À Punt, Alfred Costa, havia manifestat la seua disposició a modificar aquest precepte incorporat a la llei: «El director general de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació ha respost en repetides ocasions a la petició d'informació del grup parlamentari Compromís sobre la creació del segon canal, com es pot comprovar en les gravacions de les seues compareixences davant la Comissió de Radiotelevisió [...] En aquesta última compareixença, el director general va sol·licitar, precisament, la modificació de l'article de la llei 6/2016, que contempla un segon canal radiofònic de caràcter temàtic dedicat "a la promoció de la música i la cultura de producció valenciana, en el qual també pot incloure's programació informativa". En la seua argumentació, va al·legar el context competitiu i la necessitat de concentrar tot l'esforç professional i pressupostari en l'enfortiment de l'actual oferta».
«Els objectius que la llei reserva al segon canal són, de fet, els principis rector de tota la nostra programació, en qualsevol de les finestres d'emissió, perquè són els propis del servei públic. La ràdio d'À Punt compleix els objectius que marca la llei de promoció i difusió de continguts fonamentalment musicals i culturals», agregava a la seua exposició, per indicar: «El programa diari Territori Sonor i la retransmissió de concerts il·lustren el nostre compromís amb el sector musical valencià, i la promoció de la nostra cultura és un element important en tota la graella de programació. A semblança del que passa amb l'oferta televisiva, estem duent aquest segon canal a digital, amb continguts transversals i en valencià. Sense oblidar que les tendències del mercat parlen del creixement dels productes alternatius de consum "digital" en plataformes i sense el lligam de l'emissió per radiofreqüència».
Per acabar d'oposar-se a la creació d'un canal temàtic de música, la presidenta en funcions de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació al·legava: «L'últim Estudi General de Mitjans, fet públic el passat 19 d'abril, posa de manifest com és de volàtil el consum generalista, com va cedint pes a les emissions temàtiques, i com les plataformes d'àudio guanyen presència. L'estudi també mostra que la ràdio d'À Punt encara té molt de marge de creixement». «Per això, i sense renunciar de partida a un escenari com el que es planteja a la pregunta emesa, ara mateix la voluntat de la direcció general de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació és la millora de l'actual oferta radiofònica, dins de les línies de programació que determina el marc normatiu», remata.
«El pressupost per engegar aquest segon canal és mínim. Em consta que s'han signat convenis amb la conselleria de Cultura i si hagueren volgut, s'hauria pogut incloure, perquè a la conselleria d'Educació, Cultura i Esports, evidentment, aquesta proposta li sembla bé. No entenc per què aquest rebuig, si es podria dotar econòmicament a través d'un conveni com els actuals d'À Punt amb conselleries com ara la mateixa de Cultura o Territori», replica Àlvaro, qui agrega: «A més, hi ha un segon estudi pressupostat. Podria utilitzar-se per engegar un segon canal de ràdio que no seria, ni de lluny, gens costós». «Som terra de festivals i de música. Que menys que tenir un canal que vertebre el País Valencià des de la música i amb la difusió de l'agenda cultural arreu del territori. Argumenten que ja existeix Territori Sonor, però la seua durada i l'horari d'emissió és absolutament insuficient. No és comparable amb els beneficis per al sector d'un canal temàtic», defensa.
El precedent de Sí Ràdio
La posada en marxa d'un segon canal musical de ràdio compta amb el precedent de Sí Ràdio, la qual va convertir-se en una mena de radiofórmula amb emissions de cançons en llengua pròpia durant l'última època de l'antiga RTVV. «Vaig aconseguir-ho durant el mandat de Rosa Vidal al capdavant del consell d'administració de RTVV», remarca Rafa Xambó, exmembre del consell d'administració de l'antiga radiotelevisió valenciana, antic integrant del Consell Rector de la nova corporació audiovisual valenciana i portaveu del Col·lectiu Ovidi Montllor, integrat per una llarga llista d'artistes musicals del País Valencià. «Gràcies a la meua proposta, en els últims mesos de Sí Ràdio s'estigué emetent de manera continuada música en valencià. No hi havia una quota del 100% per a la llengua pròpia, sinó que com el PP aleshores reivindicava el trilingüisme, vaig demanar un 33%. Comptat i debatut, una de cada tres cançons que s'emetien eren en valencià. També vaig assolir que de migdia i de nit posaren un disc sencer d'un artista o grup que cantara en la nostra llengua», relata el també cantautor.
«Fou un avanç considerable atès el menyspreu que s'havia donat fins aleshores a la música en valencià. Fou una empenta», rememora, per assenyalar que del bracet del musicòleg Josep Vicent Frechina «van intentar fer una cosa similar en l'actual ràdio d'A Punt». «Vam entregar-los un arxiu en el qual hi havia la música editada en valencià de tots els anys i els oferirem que Frechina fera una proposta per donar difusió regular a tot aquell arxiu. La contestació fou que ells ja s'ho farien», assegura. «Als inicis de la ràdio d'À Punt, en la franja matinal, ficaven música infantil durant un parell d'hores», subratlla com a lament d'una pràctica perduda.
La viabilitat tècnica de la proposta d'un canal temàtic de música, segons Xambó, «és molt senzilla»: «només necessites una persona i un ordinador». «A l'ordinador, està tota la música, la qual es programa per emetre's. La persona, al seu torn, grava les presentacions d'un seguit de cançons i ho empaqueta. De fet, hi havia una època on s'emetia molta música durant la franja de la vesprada i es feia d'aquesta manera. Amb aquesta mecànica ben fàcil, pots programar, posant-ne per cas, vuit hores i després reprogramar-les, i fer diferents combinacions. Avui en dia fer un segon canal de ràdio íntegrament en valencià i dedicat a la música en valencià és molt senzill», sosté. «És tan senzill com destinar un tècnic i locutar les presentacions. Poden dir que tenen problemes de personal, però no, precisament, en aquest àmbit», insisteix.
Un dels pocs entrebancs per aconseguir que l'impuls d'un segon canal de caràcter musical complira amb els seus objectius de promoció de la música feta al País Valencià i en llengua pròpia seria la capacitat de difusió de la ràdio. «En aquests moments, desconec si l'extensió d'À Punt és completa. Quan estava al Consell Rector, recorde que cada dos per tres teníem queixes sobre aquesta qüestió. De gent que anava per la carretera i perdia el senyal de la ràdio», indica, tot i afirmar que la creació d'aquesta nova emissora purament musical «és un assumpte de voluntat». «Si no s'ha donat massa embranzida a la ràdio, em fa la sensació que no hi haurà gaire interès a construir aquesta nova freqüència per a una emissora musical», retrau.
«No és una qüestió menor, ja que contribuiria a la promoció de la música en llengua pròpia, de la qual hi ha una demanda considerable. No és el mateix estar buscant al mòbil, mitjançant descàrregues, aplicacions com ara Spotify o plataformes com ara YouTube, que trobar-se-ho fet. Per a la gent, és molt còmode en cas d'estar treballant o conduint. No has d'estar perdent el temps preparant una llista de reproducció, així com et permet descobrir grups que no coneixies i que, sense aquesta emissora, és probable que mai hagueres buscat», al·lega a favor com a veu del Col·lectiu Ovidi Montllor. «Hi ha una demanda de població que vol escoltar música en valencià. Ho veus en Spotify en el cas dels grups més importants, els quals tenen una quantitat molt elevada de reproduccions. L'existència d'aquesta ràdio ajudaria, i molt, als menys coneguts», expressa. Zoo, de moment, només continuarà sonant en xicotets espais radiofònics mentre ompli sales gegantines.