El centre autonomista o regionalista a Balears bull. La situació hores d'ara és de total confusió. Queda un any per a les eleccions i no se sap quantes candidatures es presentaran en aquest àmbit polític. Podrien arribar a ser tres. Cosa que suposaria, amb tota certesa, que cap d'elles assoliria representació. I de passada, afavoriria els interessos electoral de la dreta, de PP i de Vox, perquè els ajudaria en el seu intent de sumar escons fins arribar a la majoria absoluta.
De fet, tot el que sigui fer més d'una candidatura seria una suïcidi. No és una opinió. Ja ha passat en alguna ocasió i, per tant, es coneix prou bé quin és el resultat de competir entre dues –i pitjor si fossin tres– llistes per tan pocs vots. Va passar el 2011, quan de la desaparició d'Unió Mallorquina i de la fugida del PP del sector més regionalista es crearen, respectivament, Convergència per les Illes i Lliga Regionalista, els dos partit amb un missatge gairebé calcat i competint pels mateixos vots. La Lliga va assolir 12.294 sufragis, un 3,6%. Convergència es va fer amb 11.913 paperetes, un 3,5%, quan el tall per entrar en el repartiment d'escons del Parlament és del 5%. Ni un ni l'altre van entrar a la Cambra. Si haguessin sumat forces, sí que haurien tingut diputats.
D'un a tres. Així ho varen entendre les dues direccions que l'any següent fusionaren les dues formacions i crearen el PI-Proposta per les Illes. Però va ser un miratge. En realitat mai hi hagué una fusió real. Les dues ànimes van seguir vives, si bé el resultat electoral de 2015, amb 3 diputats, va fer que les diferències no emergissin. El 2019 va repetir els 3 escons, però per a una part de la direcció, la del president Jaume Font, simplement mantenir la representació no bastava. Volia fer profunds canvis en el partit. L'altre sector, encapçalat per Josep Melià s'hi negà. El gener de 2020, fruit de la brega interna, Font dimití i el PI entrà en una profunda crisi que ha suposat dos congressos extraordinaris, sense que s'hagi solucionat. I encara cueja: el passat 19 de maig el comitè local del partit del poble de Consell abandonà en bloc la formació. El mateix ha passat en aquest dos anys llargs de crisi en d'altres agrupacions.
A finals de 2020 es va saber que grups municipals independents de dreta, liderats pel batlle de Sant Margalida, Joan Monjo, el qual havia fet part d'Unió Mallorquina (UM) però que no va voler entra posteriorment en el PI, estaven parlant per crear un nou partit de tall regionalista amb la intenció d’ocupar l’espai i assumir els vots del PI. Eren una quinzena d'agrupacions independents dretanes que fins aleshores s'havien limitat a la política local del respectiu poble. Fins i tot a Palma es va crear un grup a posta per sumar-se a l'operació, liderat per un ex d'UM. En aquests moments són, en total, una vintena d'agrupacions les que podrien participar en l'operació. La idea és crear una estructura comuna que impulsi la candidatura al Consell de Mallorca i al Parlament d'una llista regionalista que es podria dir Coalició per Mallorca. Val a dir que encara no s'ha fundat la nova formació, però s'espera que els impulsor facin la passa en els pròxims mesos. Des del PI es limiten a dir que «quan sigui una realitat» aquesta Coalició serà el moment «de parlar», segons ha explicat en diverses ocasions Josep Melià, portaveu parlamentari, a aquest setmanari. La seva idea és arribar a un acord per evitar que hi hagi dues candidatures, cosa que suposaria –reconeix– que «ben segur» que cap de les dues obtindria representació.
El passat 21 de maig l'ambient regionalista encara es complicava molt més quan un grup dels escindits del PI, amb d'altres incorporacions, anunciaren la creació del tercer grup regionalista: Per Balears. La nova formació es presentà a Eivissa –segons va informar el dbalears.cat– com un projecte «nou, d'àmbit regionalista, de centre, integrador» i que vol tenir representació a les quatre illes.Paquita Ribas, cap del projecte, digué que «tenim ganes de què tots ens sentim representats, que estiguem a gust i que ningú estigui per davallni per damunt». Aquest Per Balears neix amb estructura orgànica a cada una de les illes i aspira a representar, en paraules del seu portaveu a Mallorca, Nofre Garcia, «aquesta terra i la seva gent que ens necessita, necessita ser escoltada i reconeguda, i nosaltres tenim l'eina. Estam convençuts que amb una estratègia compartida entre totes les illes podem aconseguir el benestar de la societaten aquesta terra».