Les eleccions del Cercle d’Economia arrenquen amb polèmica. Per primera vegada es trencarà l’oasi de l’upper Diagonal i dos candidats es disputaran la presidència de l’entitat, fins ara en mans de Javier Faus. L’ordre successori habitual doncs, serà substituït per una competició entre Rosa Cañadas i Jaume Guardiola, que s’enfrontaran a les urnes el proper 12 de juliol.
Queden setmanes i les tensions podrien augmentar després que el Cercle hagi hagut de tancar el registre de nous socis a l’entitat perquè s’havia detectat un increment fora de norma de les inscripcions que algunes veus imputen a la candidatura de Guardiola, segons avançava Nació Digital. Des del Cercle, però descarten aquest hipòtesi i ho imputen, només, a qüestions administratives provocades pel volum d'inscripcions -que no atribueixen a res irregular. En l’actualitat l’entitat compta amb aproximadament 1.200 socis.
Ara per ara, però, els candidats encara són en fase de cercar els 50 avals que els calen per poder ser oficialment aspirants a la presidència de l’entitat. Tots dos, però, representen, com és habitual en aquesta entitat, perfils profundament vinculats a les elits econòmiques catalanes i de l’Estat espanyol.
La veu espanyola al Marroc
Rosa Cañadas, nascuda a Tànger en un família d’ascendència espanyola, és la primera dona que aspira a presidir el Cercle d’Economia. De fet, si aconsegueix recollir els avals necessaris (50), serà també la primera a plantar cara a un candidat oficialista. Pau Guardans va fer el gest de fer-ho l’any 2013 en oposició a Anton Costas, però es va acabar retirant.
Cañadas és doctora en tècniques i mercats financers i llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la reputada École Supérieure de Commerce de París.
La seva vinculació amb l’entitat ve d’enrere. Ha estat a les juntes directives de tres presidents anteriors: Antón Costas, Josep Piqué i Salvador Alemany. En les eleccions, serà clau saber si té el suport d’ells tres, que representen veus de pes dins l’elit econòmica catalana.
També té relació amb un altre expresident, Carles Tusquets. Segons expliquen els periodistes Miquel Macià i Pep Martí al llibre ‘Els que manen’ (Saldonar, 2022), tots dos són parella d’ençà que es van conèixer en un viatge de Cañadas a Catalunya per fer anàlisis financeres durant els anys que treballava per la francesa Crédit Agricole.
De fet, Cañadas presideix des de 2020 l’empresa Trea Capital Partners SV, fundada per Tusquets el 2006. Aquest, tot i cedir la presidència per recomanacions del Banc d’Espanya, en manté la propietat i segueix dirigint Trea Asset Management. Trea SV és una empresa dedicada a la gestió d’inversions i finançament d’altres empreses.
Segons publicava el diari Ara, l’any 2018 l’empresa va tenir pèrdues, però el 2017 va guanyar uns 37 milions d’euros, 32 dels quals van ser entregats com a dividents al seu soci únic, Tusquets consultores, també de Carles Tusquets.
Trea SV va rebre l’any 2019 l’encàrrec de la Comissió Nacional del Mercat de Valors de gestionar els fonts procedents de la fallida de Q-Renta, un fons d’inversió amb dinàmiques piramidals, amb el menor prejudici possible per als afectats. Segons el llibre de Martí i Macià, una part d’aquests han estat crítics «amb la gestió que Trea ha fet de les restes salvades dels actius de Q-Renta».
Cañadas també té una pota al sector immobiliari de les Illes Balears a través de l’empresa Can Martín Eivissa SL, inactiva des de 2020, quan tenia un capital social de més de 2 milions d’euros.
La tasca per la que és més coneguda és per ser fundadora i presidenta de la Fundació Tanja, un think tank que, segons ells mateixos, es dedica a la millora de «les relacions i percepcions entre Espanya i el Marroc» i organitzen «trobades d’alt nivell per estrènyer relacions entre les societats civils espanyola i marroquina»
Sovint ha estat defensora de la idea que el Marroc i el seu Govern és millor que la imatge que se’n vol projectar. Així, en una entrevista a El Periódico el juliol de 2021 definia el rei del Marroc com un «referent d’un islamisme moderat». A més, es proclamava ferma defensora de no fer un referèndum d’autodeterminació del Sàhara: «Que el Sàhara és part del Marroc és una cosa indiscutible allà. És gairebé consubstancial a la seva identitat».
El 2011 Tanja va presentar un comitè d’honor entre els membres del qual hi havia Ommar Aziman -fins al 2010 ambaixador del Marroc a Espanya-, Andre Azoulay -assessor del rei del Marroc-, Jordi Pujol, Javier Solana -exministre espanyol de defensa- o Josep Borrell -actual alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat., aquests dos darrers vinculats al PSOE.
Un banquer de llarg recorregut
Jaume Guardiola (Barcelona, 1957) és el perfil habitual de candidat al Cercle d’Economia. Home, blanc, rondant l’edat de jubilació, vinculat al món financer i amb bones relacions amb l’anterior president.
Se’l coneix, sobretot, per haver estat el conseller delegat del Banc Sabadell entre 2007 i inicis de 2021. Va deixar el càrrec per jubilar-se, segons informava El Periódico, i retirar-se amb un pla de pensions superior als 20 milions d’euros. Com a segon de bord del banc d’origen vallesà, poques setmanes abans del primer d’octubre de 2017 ja va advertir que algunes empreses podien canviar de seu de forma nominal. Així ho va fer l’empresa que ell dirigia, que va moure la seu a Alacant. "Els diners fugen, són fàcils de moure i per molt que fos irracional, la por va existir i el banc va decidir prendre aquesta decisió", justificà Guardiola.
Del seu paper al capdavant del banc, però, en destaca, sobretot, la seva ambició per eixamplar els mercats empresarials a través de l’adquisició d’antigues caixes d’estalvi, bancs petits i, amb menys encert, d’intentar l’expansió al Regne Unit a través de la compra del TSB. Un darrer projecte que li ha dugué maldecaps després del Brèxit. Tot plegat, per situar el Sabadell com a cinquè banc de l’Estat.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i amb Ciències Empresarials i MBA per ESADE, el seu creixement empresarial va venir primer des de Banca Catalana (que en va ser Director General entre 1990 i 1994) i després a través del BBVA. Segons Forbes, amb aquesta darrera entitat es va encarregar de capitanejar l’expansió per Amèrica Llatina i el 2006 va ser nomenat Director General de Negoci per Espanya i Portugal, el que el situava com a tercera espasa del banc. És d’allà d’on el fitxa Josep Oliu, president del banc Sabadell. La seva experiència a tots dos bancs l’ha fet ser una persona clau en les negociacions per integrar les dues firmes, que finalment van fracassar.
Actualment, i des de juliol de 2021 és el nou president del Patronat de la Fundació Esade, la universitat privada d’elit dedicada a formar quadres directius. Des d’abril d’aquell mateix any, amb l’entrada al club de la junta directiva de Joan Laporta, també és president de la comissió econòmica estatutària del Barça. Curiosament, un càrrec que fins ara ocupava Carles Tusquets, en virtut del qual va dur les regnes del club entre la dimissió de Bartomeu i les noves eleccions. Que Guardiola (Jaume) sigui al Barça no és en va. El Banc Sabadell és qui dona cobertura a l’aval de 124,6 milions d’euros que va haver de presentar Laporta per assumir la presidència del club. Segons va avançar La Vanguardia, ja hauria anunciat que si guanya les eleccions, deixarà el seu càrrec al club.
Guardiola, que va deixar la Junta Directiva del Cercle d’Economia per poder-se presentar a les eleccions, és membre del Consell Consultiu de Foment del Treball. També del Consell Rector de l’Asociación para el Progreso de la Dirección, entitat fundada el 1956 que va ser clau per l’atracció de fons nord-americans durant la segona etapa del franquisme i que va tenir com a primer president el que després seria Ministre de Relacions Sindicals de Franco, Enrique García Ramal.