Un altre mes. Josep Miquel Arenas, Valtònyc, no sabrà la resolució definitiva del seu cas fins el 17 de maig. Això ho ha dictaminat aquest dijous el Tribunal d'Apel·lació de Gant. Com es recordarà, el mateix àmbit judicial va sentenciar el desembre passat que no s'havia de contemplar l'entrega del raper mallorquí a la justícia espanyola, adduint al respecte que els delictes pels quals fou condemnat a Espanya –enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces– no tenien l’equivalent pertinent en el codi penal belga, cosa que és el requisit perquè s'accepti donar curs a l’euroordre dictada pel Tribunal Suprem de Madrid. Aquella victòria de Valtònyc, tanmateix, tingué un aspecte gris que inicialment no semblava gaire important però que finalment ha resultat si més no delicat i incòmode per al cantant exiliat. La fiscalia belga –que cal recordar que representa els interessos espanyols– va presentar un recurs argumentant que no s’havia analitzat si les injúries a la corona espanyola es podrien equiparar al delicte d’injúries entre particulars o al d’ultratge a diputats, ministres o funcionaris. El Tribunal de Cassació ho va acceptar i va ordenar de repetir el judici. Val a dir que aquest tribunal no entrà en el fons de l'assumpte sinó que el que va reconèixer és que s'hauria d'haver avaluat aquesta qüestió i com que no es va fer ordenà la repetició.
Ara, amb la nova decisió, el raper mallorquí haurà d'esperar un mes més. A pesar de tot, es mostrà tranquil i confiat en la justícia belga. En conèixer aquesta mena de pròrroga, declarà que “és interessant que un tribunal de la Unió Europea estigui debatent què està passat a l'estat espanyol en referència a la llibertat d'expressió”.
A l'espera. Arenas ha vist així com el seu cas es perllongarà altre mes, després que en porti ja quatre exiliat, d'ençà que el maig de 2018 se n'anà de Mallorca per no entrar a la presó, tal i com havien dictaminat, primer, l'Audiència Nacional, i després, confirmaren el Tribunal Suprem i el Constitucional d'Espanya. Després d'uns dies d'incertesa sobre on podria ser, finalment el mateix cantant féu públic que es trobava a Bèlgica, on fou acollit per l'exili català. De fet el seu equip defensor està encapçalat pel mateix misser que té Carles Puigdemont, Gonzalo Boye.
Des d'aquell moment la defensa jurídica del raper mallorquí s'ha basat en la no coincidència dels delictes -entre l'ordenament jurídic espanyol i el belga – per evitar l'extradició. Al llarg del procés Valtònyc ha assolit importants victòries. Per ventura la més rellevant de les quals -per la transcendència política que té– ha estat forçar que els magistrats belgues demanessin al seu Tribunal Constitucional si el delicte d'injúries a la corona espanyola pel qual fou condemnat a Espanya té correspondència en allò previst en una llei de 1847 que atorgava una especial protecció a la corona del país, per l'estil de la que té l'espanyola. La decisió presa pel Constitucional deixà en evidència la monarquia de Madrid com l'única d'Europa que gaudeix d'un blindatge legal que és del tot incompatible amb la llibertat d'expressió. En efecte, la resposta de la més alta instància de la magistratura fou contundent: la dita llei s'ha de considerar derogada perquè ataca l'essència de l'esmentat dret dels ciutadans belgues d'expressar-se lliurament. Malgrat que la premsa espanyola no en féu gaire cas, la decisió deixà clara l'especificat legal del rei espanyol que el converteix en una anomalia democràtica a Europa, atès que és l'únic dels monarques de la Unió que té una cuirassa especial que contravé la llibertat d'expressió.