Com a coordinador general de l'Agrupació Reformista de la Policia, l'agent Luismi Lorente va actuar de consciència crítica al cos de seguretat estatal. Des del sindicat, que tenia el seu nucli dirigent a les comarques d'Alacant, van denunciar-se les ombres i les actuacions controvertides de l'anterior comissari principal d'Alacant Alfonso Cid; van criticar-se nomenaments d'alts comandaments policials d'estricta confiança de jerarques del PP; va desmuntar-se la manipulació a València de l'adjudicació de les places de la policia espanyola; i van involucrar-se en la batalla legal per destapar les clavegueres policials i els comportaments sota sospita de José Manuel Villarejo.
Una postura fiscalitzadora de les decisions de la cúpula policial que va complementar-se, entre altres accions, en la difusió d'articles que mostraven el perfil de les altes instàncies policials al territori valencià i arreu de la geografia estatal. Per radiografiar aquest tarannà, el llavors representant de l'Agrupació Reformista de la Policia va escriure al rotatiu digital Diario 16que «hi ha un perfil dins de la policia de comandaments autoritaris, d'antiga soca militarista, que no casa amb la concepció d'una policia civil i moderna, d'una policia d'acord amb la nova època que vivim». «Entre aquest grup de caps, ens trobem amb els comandaments de cortijo, que dirigeixen els designis de la seua competència, sempre envoltats d'aquells llepaculs que mai els qüestionen, ja siga per a poder recollir els insans fruits de la seua "prostituïda" dignitat o per a poder campar a pler sota l'ala protectora del mal cap», agregava.
En aquell escrit, afirmava que «aquests comandaments s'aprofiten i s'alimenten sempre de la deixadesa d'aquells "còmplices indirectes" que miren cap a un altre costat, però que a l'hora del cafè tiren pestes sobre la seua incompetent gestió». «Pressionen aquells que els fan front ja siga a través de les seues terminals, de campanyes de desprestigi intern, de repugnants llistes negres i de falsedats camuflades en l'odi que els desperta el no saber-se intocables quan la veritat i els fets contrastats els posen en la palestra de la seua pròpia ignomínia. Pressionen a través de la utilització de la por perquè no tenen la capacitat de seduir amb el seu lideratge més enllà del poder que els donen els seus propis càrrecs, els quals els venen grans», redactava.
«Es fan investir de l'aurèola de defensors de les essències de la funció policial quan són l'exemple més gran d'allò que cal canviar i prescindir per a realment oferir un servei a la ciutadania d'autèntica qualitat. Junt amb els seus acomodats "correligionaris", formen una mena de "dictadura dels clans afectes", proselitista d'un corporativisme mal entès que pretén solucionar els problemes interns de la policia a través de la llei del silenci i que acusen de "càncer del cos" a qui posen llum i taquígrafs com a teràpia sanadora de les crítiques situacions que provoquen», rematava el dirigent sindical. Aquella columna firmada en 2018 va córrer com la pólvora per les instal·lacions del Cos Nacional de Policia. El mateix Lorente va encarregar-se de distribuir l'article en format físic als companys que no eren assidus a les xarxes socials i l'ecosistema comunicatiu digital.
La redacció d'aquell article va provocar l'empipament de l'aleshores cúpula policial. Va acusar-se al sindicalista policial, segons va denunciar en el seu moment, d'haver emprat temps del treball per distribuir la columna d'opinió, d'haver utilitzat material d'oficina del cos estatal, d'haver molestat als companys. Amb el comissari Cid al capdavant de la comissària, van expedientar-lo en setembre del 2019 amb tres dies de sanció. El comandament policial al·legava que Lorente s'havia absentat del seu lloc de feina entre les 15:38 i les 16:13 hores, i entre les 21:08 i les 22 hores. També se'l castigava per realitzar un descans més llarg de la mitja hora assignada de manera reglamentària. La sanció fou validada per la Direcció General de Policia en març del 2020. Tot estava suposadament sustentat amb les imatges gravades per les càmeres de videovigilància.
L'aleshores líder sindical va acudir als tribunals per intentar desmuntar aquelles acusacions i el passat febrer el jutjat contenciós-administratiu número 1 d'Alacant li ha atorgat la raó, encara que hi ha possibilitat de recurs al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. La resolució és favorable a Lorente perquè denega les gravacions com a proves vàlides: «La falta de compliment per part de l'Administració d'informar els afectats (entre els quals es trobava l'avui recurrent) del complet abast del tractament de les dades obtingudes per les imatges de les càmeres de videovigilància, per la qual cosa afecta l'exigència de responsabilitats disciplinàries, impedeix donar a les mateixes tal finalitat i, en conseqüència, no poden ser preses en consideració en el present procés».
La interlocutòria, a més, assenyala que les testificals de cinc agents i d'un inspector contradeien les motivacions del comissari Cid per interposar la sanció. En cap cas, havien observat que s'estiguera abandonant la seua tasca policial, ni tampoc que emprara més temps de l'establert per al seu descans, ni de bon tros que haguera alterat el funcionament habitual de les dependències policials. «Més enllà de deixar sense efecte les dues sancions que vaig sofrir, hauran de retornar els diners que em van detraure i s'ordena eliminar-les del meu expedient personal. Aquesta sentència és molt rellevant per als policies perquè suposa un fort revès a la Direcció General de Policia i, en especial, a la comissaria alacantina», va afirmar a les xarxes socials l'antic líder sindical.
«L'Agrupació Reformista de Policies es dirigirà al president del Consell de Policia, al ministre de l'Interior i altres organitzacions presents en el Consell de Policia, aportant la resolució judicial que avui assenyalem, fonamental per a la integritat jurídica de tots els funcionaris del Cos de Policia Nacional, en aquest cas de manera injustificada contra la tasca sindical d'un representant», van indicar des de l'organització sindical, que agregaven: «Només queda per agrair al titular del jutjat citat, la claredat dels fets provats i fonaments jurídics, el rescabalament econòmic a l'afectat, quedant en aquests moments pendent una decisió interna dels actuals dirigents policials d'aquesta Comissaria i de la Prefectura Superior de Policia a la Comunitat Valenciana, de restituir professionalment a l'afectat, Luis Miguel Lorente, absolts d'altres tantes acusacions, els resultats de les quals mostren un deliberat comportament de lesionar aquesta organització sindical i als seus representants legítims des de posicions i ordres unilaterals».
Lorente, de fet, havia estat objecte d'altres denúncies i expedients per la seua tasca de sindicalisme crític i progressista dintre del Cos Nacional de la Policia. «Està sent víctima del que considerem una estratègia de desprestigi i defenestració professional, en represàlia per les seues crítiques a la gestió de l'anterior cap provincial d'Alacant, el comissari principal Alfonso Cid», van censurar des d'ARP en febrer de l'any 2021, quan van apuntar a l'existència d'una «trama patrocinada per comandaments policials que no accepten veus pròpies i diferents com la nostra al Cos Nacional de Policia». «Aquesta campanya s'ha instrumentat mitjançant l'obertura contra el nostre coordinador general de fins a quatre procediments disciplinaris», van indicar, per denunciar que «s'ha pretès causar el dany personal i professional més gran possible al nostre coordinador general, imputant-li una suposada responsabilitat penal per greus delictes fonamentats en uns fets que s'han demostrat inexistents».
«El primer va estar relacionat amb un operatiu internacional conjunt d'Itàlia, Albània i Espanya, cooperant la policia nacional i la Guàrdia Civil, que va tenir com a exitós resultat la detenció del màxim responsable de la més perillosa i rellevant organització criminal albanesa», exposaven, per relatar que dintre d'aquesta operació policial «va imputar-se de manera falsa al nostre coordinador general la presumpta comissió dels delictes de coaccions, tortura o contra la integritat moral, detenció il·legal i falsificació documental». «També es va acusar obertament als membres de la policia nacional i de la Guàrdia Civil que hi van intervenir en l'operatiu d'haver falsejat l'atestat, fins i tot qüestionant l'actuació del lletrat de l'administració de justícia», completen.
Aquelles acusacions van traslladar-se a la Fiscalia Provincial d'Alacant, la qual va decidir arxivar la investigació, perquè, segons va afirmar ARP, «les imputacions procedents de la comissaria provincial d'Alacant no se sostenien». Tancada la via penal, va quedar oberta la disciplinària. «Tots els testimonis desmuntaren una per una les mentides vessades des de la comissaria provincial d'Alacant contra el nostre coordinador general. La conseqüència fou la proposta immediata de l'instructor d'arxivar el procediment disciplinari per no ser cert cap dels fets imputats», van ressaltar.
«El segon dels procediments disciplinaris oberts contra el nostre coordinador general des d'Alacant va iniciar-se per una denúncia de Cid, qui no content en obrir el quart expedient al nostre coordinador general, va interposar una querella contra ell als jutjats d'instrucció d'Alacant, imputant-li els presumptes delictes d'injúries, calumnies i revelació de secrets», van narrar, per anotar que aquesta querella va arxivar-se poc després. «Més enllà del deteriorament de la salut del nostre coordinador, se'ns ha sotmès a base fal·làcies a un escarni dintre i fora del cos nacional de policia, les conseqüències de les quals són irreparables, influint-hi en els resultats de les passades eleccions al Consell de la Policia», recriminaven.
Després d'aquells comicis, precisament, la cara visible d'ARP fou castigada amb un trasllat del seu lloc de feina. De la policia judicial, en la qual havia estat part activa en operacions contra pederastes, homicidis o contra la corrupció, va passar a conduccions, segons va informar a través de les seues xarxes socials en novembre del 2021. La cúpula policial va al·legar per emprendre la decisió que creava mal ambient entre els companys, així com va argumentar que era una figura polèmica, d'acord amb la versió que va expressar un policia que havia estat durant temps de baixa per problemes psicològics. Tot aquell desgast va comportar que aparcara la seua tasca sindical i, en conseqüència, que deixara de ser una de les veus crítiques a dintre de la policia espanyola. Malgrat apartar-se de la primera línia, va presentar una denúncia per «assetjament laboral» dintre de la policia espanyola. És única lluita als tribunals que encara lliura. Els efectes del desgast al qual ha estat sotmès per aixecar la veu contra les actituds controvertides de la cúpula policial espanyola.