Eleccions espanyoles

"Aquests partits que diuen defensar la terra estan finançant la seva contaminació"

El PACMA (Partit Animalista Contra el Maltractament Animal) és l'etern aspirant a accedir a les institucions. De cara al 28 d'abril, però, les enquestes assenyalen que podria entrar amb un diputat al Congrés de l'Estat espanyol per la demarcació de Barcelona. Parlem amb el que podria ser el seu primer representant institucional i cap de llista, Nacho Pascual.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Les enquestes assenyalen que per primer cop podríeu entrar al Congrés. Com ho estan vivint?

Amb molta il·lusió. Sabem que serà difícil. Algunes enquestes ens donen entre 0 i 2 escons, entre Barcelona i Madrid. En el cas que fos a Barcelona seria jo mateix. Per tant, amb molta responsabilitat, però, també amb molta il·lusió.

—Creu que és probable?

És difícil. Però, no és descartable. Hem d'estar preparats per si això passa.

—Quines perspectives tenen a llocs com les Illes Balears o el País Valencià?

Segons les enquestes, no seria possible obtenir representació. De totes maneres tenim molt bones candidatures. Tant a les Illes, encapçalada per Juan Ignacio Codina, historiador i periodista, com al País Valencià amb una persona extraordinària, la Raquel Aguilar. Sembla que les enquestes no els donen representació.

—Què s'ha d'esperar del PACMA si entra al Congrés dels diputats?

Aire fresc. Les nostres línies de treball són àmpliament conegudes. Defensem tres eixos fonamentals: la defensa i protecció dels drets dels animals, el medi ambient i la justícia social. Som persones que venim del carrer, voluntàries. Jo fa tres anys que hi sóc i he cobrat zero. És una altra manera de viure i veure la política. Sempre amb la conquesta de més drets per aquells que mai els han tingut, els animals.

—Què diria a aquells que els encasellen en què només es preocupen per la qüestió animal?

Primer, que nosaltres també som animals. Fins que no surti ningú a dir que és un robot, som animals. Si encara alguna persona creu que no és així, li diria que mirés el nostre programa electoral on hi ha propostes molt interessants. Clarament, som un partit progressista. Ja n'hi ha prou que se'ns encaselli com un partit conservador. Som l'oposició més directa a un partit ranci i autoritari com Vox. No hi ha color.

—Ara que treu el tema de Vox. Com viuen que, amb un percentatge similar a les enquestes fa uns mesos, ells hagin tingut una cobertura mediàtica molt major?

Amb una mica de frustració, no t'ho negaré. Recordo quan Vox va omplir Vistalegre. Va ser a la mateixa època que nosaltres vam fer la manifestació anual de Misión Abolición on aquest any vam reunir moltes més persones que Vox. Vox sortir als mitjans, dia sí dia també, el PACMA només un parell de dies. Als mitjans us interessa més la necessitat de confrontació, que genera més audiència que les propostes del partit animalista. Però, nosaltres no podem configurar la nostra agenda en funció d'un partit d'extrema dreta.

—Creu que votar el PACMA és fer un vot útil?

Per mi, evidentment. Aquesta expressió del vot útil que tots fem servir la rebutjo bastant. Útils són tots els vots. Qui són els partits majoritaris per dir-te que tu no pots votar una opció? Això és una manipulació i és molt poc democràtic. Defensem el vot de cor, el vot conscient. Si et sents representat per un partit, vota'l. Si no, mai sortirà l'opció que tu defenses.



—Què podria diferenciar el PACMA d'altres partits d'esquerres com Podemos, també preocupats pel medi ambient?

L'eix esquerra-dreta queda obsolet. Si els partits d'esquerres no volen prohibir la tauromàquia, ni a mi ni al PACMA se'ns pot considerar d'esquerres. Jo no em sento còmode en aquest eix, ni a l'esquerra ni, evidentment, a la dreta. Les seves mesures en els drets dels animals pretenen tenir content a tothom. Als caçadors i als que volen prohibir la caça. Això no pot ser. Nosaltres tenim unes certes línies vermelles, com la prohibició de la caça i la tauromàquia. No podem pactar amb un partit que no vol prohibir la tauromàquia.

—Vostès opten per la prohibició de la caça, però, darrerament s'ha dit molt que la caça fa també una funció de control poblacional...

Jo no entenc com és que, si cada vegada hi ha més nombre de batudes, hi ha més nombre de senglars. Hauria de ser al revés. Per tant, alguna cosa passa. Hi ha molts informes tècnics que diuen que és contraproduent. Si caces poblacions d'animals, aquests alteren el seu cicle reproductor per contrarestar els efectes de la caça. No es diu, però també hi ha granges cinegètiques que es dediquen a repoblar animals destinats a ser caçats. També hi ha encreuaments entre senglars i porcs per tal que es reprodueixi més vegades. S'ha fet deliberat. Tampoc es parla dels senglars que s'importen de l'Europa de l'Est que són més grans. Per tant, que s'erigeixin com a reguladors d'ecosistemes, em fa certa gràcia.

—Com es posicionen vers la indústria càrnia?

Volem prohibir les macro granges. Són dos desastres en un. En l'àmbit animal i en l'àmbit de contaminació. El primer és el que més es veu. Si et diuen que a Espanya hi ha 50 milions de porcs te'n pots fer una idea. Però el que més em sorprèn és aquells partits que diuen defensar la terra. No sé a quina terra es refereixen, serà la que s'imaginen, perquè la que trepitgen està podrida. Està podrida per culpa dels purins, dels excrements dels porcs. N'hi ha milions. Més que persones. És una contaminació que té el 41% dels aqüífers podrits i no se'n parla. Qui pot defensar la terra i construir nous països amb uns fonaments podrits. A més, aquests partits que diuen defensar la terra estan finançant directament la seva contaminació. Això no s'aguanta. Aquesta manca de coherència. Ho fan cada dia, perquè cada dia es donen noves llicències de macro granges. Com es pot dir que es defensa la terra i contaminar-la cada dia? Com que passa al món rural, queda invisibilitzat. Quan passi a les grans ciutats, ens posarem les mans al cap. Però, ja serà massa tard.

—Com es posiciona el PACMA en la qüestió nacional?

És una postura que entenc que costa d'entendre. No ens posicionem. Quan es parla d'equidistància, jo entenc que és que un dia dius una cosa i un dia una altra. Nosaltres no som ni equidistants. El debat dels drets dels animals no entén de qüestions identitàries, nacionals, frontereres. Ens preocupen igual els animals de Catalunya que els de Múrcia o els de la Xina. És cert que molts militants del PACMA a Catalunya són independentistes. Però, deixem de banda allò que ens podria separar i ens centrem a donar veu a una causa que està absolutament silenciada. Per sort o per desgràcia el debat independentista està cada dia als mitjans. En canvi, el nostre no hi és. Entenc que la gent pugui preguntar, però per nosaltres aquesta qüestió no és prioritària.

—Us posicioneu, però, sobre un possible referèndum?

Crec que el 2014 o 2015 ja vam parlar d'aquesta possibilitat per dir que era bo exercir la democràcia real o facilitar-la. Però ara és un debat que s'ha contaminat molt. Si dius una cosa et diran traïdor, si dius l'altra, feixista. De fet, portem al programa facilitar que la gent pugui accedir amb més lleugeresa a les ILP, per exemple. Ara mateix, si et posiciones o si el PACMA digués que vol un referèndum, eclipsaria la resta de coses que portem al programa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.